La diplomàcia espanyola es deu poder comptar entre les més ineficaces del planeta. Els ambaixadors i les ambaixadores del Regne d’Espanya l’estan vessant contínuament, en les actuacions públiques que transcendeixen entre nosaltres. La setmana passada, sense anar més lluny, hi va haver tota una ofensiva diplomàtica per contrarrestar la solidaritat de diputats i senadors francesos amb els demòcrates catalans empresonats o exiliats, arran del procés d’autodeterminació de Catalunya. L’ariet d’aquesta campanya de contrainformació (i de les vessades continuades) és un organisme que s’anomena ‘España Global’, dirigit per una exmilitant d’Unión, Progreso y Democracia que el senyor Josep Borrell va voler rescatar per a tan interessant tasca. A l’Assemblea Nacional francesa i al Senat de la república vesina varen aconseguir d’indignar els diputats i senadors perquè no se’ls va acudir millor argument que dir que, si eren solidaris amb els catalans que volen l’autodeterminació, era «perquè estan desinformats». Algun diputat i, sobretot, algun senador (concretament un de català del nord) varen blandir amb energia els seus coneixements sobre la situació política a l’Estat espanyol.

Des de fa uns dies, España Global té tots els ambaixadors espanyols (i en són més de dos-cents) en alerta màxima per intentar reaccionar davant les reaccions que hi pugui haver quan es conegui la sentència dels líders catalans jutjats pel Tribunal Suprem. Donen per fet que el món està desinformat de les coses que estan passant en aquest regne, i que una informació “adequada” (ço és, ajustada al punt de vista del govern espanyol, de la judicatura espanyola i àdhuc de la monarquia llur) pot modificar l’opinió pública internacional sobre una qüestió tan candent. Ve a ser com dir que els xinesos, amb una campanya adequada, podrien arribar a revertir el que pensa la major part de l’opinió pública mundial sobre allò que està passant a Hong Kong.

Serà interessant veure què diuen, per contrarrestar la informació que vagi sorgint al voltant de la qüestió que tractam. Fins ara, al voltant del suposat delicte de “rebel·lió”, per exemple, han argumentat, davant fórums civilitzats d’arreu d’Europa, raons tan definitives com que la Constitució espanyola sí que contempla aquest delicte, o que el sistema judicial espanyol no considera el dret d’autodeterminació (quan el dret d’autodeterminació ve avalat per l’Organització de les Nacions Unides i és aplicable arreu del planeta Terra). El ridícul que han aconseguit de fer els diplomàtics espanyols a fórums diversos ha estat estratosfèric. Però tenc la impressió que encara es troben en condicions de superar-se.

Quan hi hagi la sentència, que tothom ja sap quina serà, hauran de dir que al Regne d’Espanya hi ha comportaments que són delictius, per molt que no formin part dels valors compartits europeus. Hauran de dir, també, que s’ha redefinit el terme ‘violència’ a gust de l’extrema Espanya, encara que la definció que hagi quedat no sigui compartida per ningú més. Hauran de dir que a Espanya hi ha separació de poders, cosa que farà que les rialles de Brussel·les se sentin a Estrasburg. I hauran de mirar de començar a posar paraigües davant l’opinió pública espanyola per quan el Tribunal d’Estrasburg consideri que la sentència ha estat un nyap i n’exoneri els condemnats.

No fa falta tenir una bolla de vidre per veure que tot això passarà. I passarà justament d’aquesta manera. Tampoc fa falta ser cap llumenera per saber que hi haurà mitjans de comunicació que miraran de vestir-ho de manera que la població se n’assabenti del mínim possible. O que cregui que la culpa de tot la tenen els alemanys, per variar.

Mentrestant, en Trump ha desempolvat els aranzels. I els aplicaran als productes europeus, entre ells a alguns tan aliens a la nostra part del món com ara el vi, l’oli o els productes càrnics. No seria més rendible per a tothom que España Global, en comptes de fer el ridícul a cada fórum que li’n presta l’ocasió, es dedicàs a treballar perquè l’impacte econòmic d’aquest tipus de mesures fos el mínim possible?