Este fin de semana, Aires Formenterencs han presentado su nuevo disco Mar entre terres, con el que conmemoran 30 años sobre los escenarios.

A finales de los 80, Xumeu, Xicu y Santi se juntaban en los bares con una guitarra y recuperaban romances de la isla y viejas canciones, al tiempo que componian otras nuevas. Y 30 años después la ilusión sigue intacta y su creatividad ha crecido a la par que su experiencia.

«En Pilot i es de sa cresta varen pactar fer embarcar es altres i a ell deixar-lo estar. Sobre sa carrossa em vaig inventar algunes estrofes i les vaig cantar».

Tres décadas dándole a la flauta, el tambor, la mandolina, el llaüt, l’espasí, la guitarra y por supuesto a las imprescindibles castanyoles.

Canciones muy mediterráneas con el mar, la sal, la tierra y la gente de la isla.
«Visc a una illa tranquil•la que com totes ses illes la roda la mar, gent de pell forta i cremada pes sol i sa terra i que tot mos han dat».

Visc a Formentera se ha convertido en el himno no oficial de la isla, describe perfectamente el carácter isleño.

«Es nostros costums pagesos que entranyen històries d’un temps molt llunyà i aquella vella flaüta que es so fa plorar».

Aires Formenterencs forman parte del paisanaje de la isla. Son de la familia, son de casa. Y a veces eso hace que no se les valore lo suficiente.

Su aportación a la cultura popular es impagable. Su legado será apreciado por las próximas generaciones.

«Tres-cents anys han passat ja d’aquell gloriós moment, tres-cents anys de camps llaurats, llàgrimes de sal i vent. Que són pàgines enrere i no quedaran en blanc mentre em quedi un fil de veu per poder seguir cantant. Escolteu-me germans meus, aquesta branca de pi; la sàvia que dins hi corre és la sang del meu país».

Molts Anys i Bons, Aires.