Opinión

Europa: Afers interns

|

Valorar:

Que la separació de poders a Polònia no siga clara no és un afer intern de Polònia: és un afer d’Europa. I així està sent tractat. Crec que és ben lògic, tenint en compte que Polònia forma part de la Unió Europea i que la separació de poders constitueix una de les bases del funcionament democràtic de qualsevol societat. Ergo, si hi ha indicis que en un determinat estat membre no es produeix l’esmentada separació de poders, ningú no pot dir que es tracta d’un afer intern d’aquell estat membre. Per molt que el fet, posem per cas, no es produís a cap altre estat de la Unió. Quan en un estat membre es conculquen els valors fonamentals de la Unió Europea, tota la unió hi acaba necessàriament implicada, i la cosa deixa de ser un afer intern.

Si Hongria no té una política migratòria que estigui d’acord amb els principis de la UE, la qüestió, automàticament, passa a ser un afer europeu. Per molt que només involucri un sol estat membre, en cap cas no es pot considerar que sigui un afer intern, sinó que afecta el conjunt de la Unió.

Fet i fet, molt poques vegades, atenent als principis fonamentals i als valors compartits de la Unió Europea, un afer seria «qüestió interna» d’un estat membre. Perquè aquests principis i valors inclouen una gamma molt àmplia. Hi cap la llibertat d’expressió, el funcionament democràtic de la societat, la divisió de poders, la llibertat de premsa, la igualtat entre hòmens i dones, l’acolliment de nouvinguts, el sistema de reinserció en la societat, el funcionament de l’economia, les llibertats individuals, el tractament de la informació a través de les xarxes, i un llarg etcètera. Si algun d’aquests principis és violat en un estat membre, tota la Unió Europea se’n ressent. Per tant, deixa de ser un afer intern d’aquell estat, encara que sigui un de sol que el vulneri.

Per això em sorprèn escoltar que el nou portaveu de la Comissió Europea diu que el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol és un «afer intern» del Regne d’Espanya. Quan Amnistia Internacional ha dit que els dos líders catalans condemnats per sedició que no tenien cap càrrec polític (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez) haurien de ser al carrer, quan el Tribunal de Luxemburg ha de resoldre sobre la immunitat parlamentària de l’eurodiputat Oriol Junqueras (també condemnat per sedició), i, per tant, sobre la de Carles Puigdemont i la de Toni Comín, no s’entén que la qüestió pugui ser considerada, des de la Comissió Europea, com un «afer intern».

Tampoc no ho pot ser, de cap de les maneres, la persecució que estan sofrint determinades organitzacions en intentar impedir-los l’accés lliure a Internet. Em referesc, naturalment, als Comitès de Defensa de la República i al Tsunami Democràtic (organitzacions que l’Estat espanyol fa mesos que intenta incloure, sense èxit, entre les organitzacions terroristes reconegudes com a tals per la Unió Europea). La legislació feta expressament per poder bandejar l’independentisme civil català de les xarxes vulnera greument els drets de milions de ciutadans de la Unió Europea i, per tant, mai de la vida no pot ser considerat com un «afer intern».

Com tampoc, entenc, no ho pot ser considerat de cap de les maneres el fet que més de dos milions i mig d’europeus encara no hàgim vist les persones que vàrem escollir per representar-nos al Parlament europeu seient als seus escons d’Estrasburg i Brussel·les. Que els òrgans centrals de l’Estat espanyol estiguin bloquejant (de manera irregular, segons l’Advocat General del Tribunal de Luxemburg) la nostra representació al Parlament europeu constitueix un afer gravíssim que afecta el conjunt de la Unió Europea. Així ho dictaminaran els tribunals europeus, probablement abans d’acabar l’any.

Les institucions europees no poden continuar amagant el cap sota l’ala, fent la política de l’estruç, dient que afers que afecten els drets i les llibertats d’una part dels ciutadans de la Unió Europea constitueixen un «afer intern» d’un (o d’uns quants) dels estats membres. Es tracta d’afers europeus, i com a tals han de ser tractats. Si hi ha alguna intenció de resoldre’ls.

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

bullit de peix
Hace 8 meses

Yo tampoco puedo entender que 149.000 de 150.000 ibicencos tengamos que padecer la imposicion catalanista y Europa no haya tomado cartas en el asunto.Acaso no somos ibicencos,españoles y europeos?

Valoración:1menosmas

Bernat Marí
Hace 8 meses

Lamentable article un cop més. Tampoc és cap novetat.

Valoración:1menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1