Opinión/Bernat Joan

Estructures d’Estat al segle XXI

| Eivisa |

Valorar:

Som al segle XXI, però continuam pensant en els estats-nació en termes del segle XIX. El segle XX ha patit bona part de les seues convulsions precisament al voltant dels desajustaments provocats per la manera d’entendre els estats-nació que es varen crear a partir de la Revolució francesa i atenent, fonamentalment, a paràmetres europeus.

Quan es varen crear els estats-nació dits moderns, tot just s’estava arribant a la idea que algun dia es generalitzaria el ferrocarril. El món, tal i com l’entenem actualment, hauria set totalment incomprensible per a una persona de finals del segle XVIII o principis del segle XIX. Tot i que, això tampoc no ho podem deixar de banda, resulta ben clar que, per moltes raons, nosaltres, avui, som fills de la Il·lustració.

La idea (francesa) de l’estat-nació s’articula al voltant d’alguns eixos que avui dia o bé han periclitat completament o són fortament qüestionats: una llengua, una nació, una moneda, unes fronteres nacionals, una sobirania nacional, una bandera…

Podem mirar d’analitzar aquests aspectes un per un, per tal de veure de manera absolutament palesa la seua absoluta anacronicitat.

a) Una llengua.-Que a cada estat li corresponia una llengua (la idea d’Henri Grégoire i, per extensió, de la Revolució francesa) tenia molt de predicament durant el segle XIX i en va anar perdent al llarg del segle XX. Actualment, la idea més estesa és que cal mantenir la diversitat lingüística existent, i que s’ha de fer allò que resulti necessari per preservar les diferents llengües i projectar-les vers el futur. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per exemple, resulta un complement imprescindible per entendre el nou status quo lingüístic. Si seguim els signes del temps, cada dia hi haurà més estats plurilingües i menys que només tenguin una llengua oficial.

b) Una nació.-S’ha escrit molt al voltant de què és una nació. Renan deia que és un plebiscit diari. Molts estats varen ser constituïts amb la idea d’acabar-los convertint en una nació. En alguns casos ha ocorregut, en d’altres no. La nació parteix de l’autorreconeixement dels seus integrants. ense aquest reconeixement de si mateixos com a part d’una nació, l’esmentada nació no existeix. I això es pot construir a través de l’Estat, però el projecte també pot fracassar. Hi ha molt pocs estats (a Europa i al món) que coincideixin amb una nació.

c) Una moneda.-Fins fa quatre dies cada estat tenia la seua moneda, però ara mateix, a la Unió Europea n’hi ha una que constitueix la divisa de la unió mateixa: l’euro. La majoria dels estats membres ja han perdut la seua moneda pròpia. De manera que aquesta característica de l’estat-nació, entre nosaltres, ja ha passat completament. I que no torni!

d) Les fronteres.-Dotar-se d’unes fronteres era una altra característica estatal periclitada. Convidaria qualsevol dels lectors a fer un tomb per Europa, a veure quantes vegades traspassa una frontera sense tenir-ne cap consciència ni observar-.ne cap senyal tangible.
e) La sobirania nacional.-Aquest element essencial dels vells estats-nació ha estat ja clarament llimat des de baix (a favor de les regions, les comunitats autònomes, els estats federats, els estats lliures associats…) i des de dalt (a favor d’organismes com la Unió Europea, l’OTAN, les Nacions Unides… Avui és obvi que la sobirania nacional ni és una ni és indivisible, ni, per descomptat, resulta inamovible.

f) Una bandera.-Si observam qualsevol lloc oficial, a les illes Balears, hi trobarem, ben sovent, quatre banderes. Només alguns òrgans de jacobinisme insostenible en tenen una de sola. Quan només n’hi ha una, sempre sol ser la mateixa. Idò bé: de les quatre banderes, diria que la majoria dels ciutadans es poden identificar amb totes o amb una majoria. Un servidor, per exemple, s’identifica sense cap problema amb tres de les quatre banderes. No està malament. Fa quatre dècades no em podia identificar amb cap.

Les velles estructures d’estat estan ja periclitades, però el nou organisme polític que ha de néixer encara està en fase incipient de consolidació. S’haurien d’anar fent passes per superar aquesta etapa d’incertesa.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.