Opinión / Bernat Joan i Marí

Carta (en vers lliure) als reis

|

Valorar:

Benvolgudes Majestats Orientals,

Em fa il·lusió d’escriure-vos una lletra plena de peticions més o manco utòpiques, esperant que l’estel que us guia us porti a tan bon port com perquè totes es puguin arribar a convertir en realitat.

Il·lustre Tríada, faceu que l’imperatiu kantià arreli als cors de la gent. Que ningú no tracti els altres de manera diferent de com voldria ser tractat un mateix. Que cap ciutadà cridi perquè en tanquin un altre si ell no voldria ser a la presó. Que cap no exigeixi canviar de llengua si no vol que li trepitgin les seua. Que ningú no apel·li a cap tipus de superioritat ni de supremacisme.

Que les lleis siguin al servei de la gent i no la gent al servei de les lleis. Que el Dret sigui la font d’articulació de la convivència en comptes de convertir-se en un agent desbocat en contra de la convivència.

Que l’esperit liberal impregni la gent i que puguem viure amb alegria les nostres diferències. Que opcions sexuals, religioses, culturals o ètiques no siguin qüestionades per la procedència de qui les exhibeix, ni rebutjades, mentre no toquin la llibertat individual de tothom qui les vulgui practicar.

Que la Mediterrània superi el mare mortum i torni al mare nostrum. Que s’estableixin lligams ferms i solidaris entre el nord i el sud, fent que allò que sempre ha estat porta oberta no continuï sent, com ha estat últimament, una terrible frontera.

Que el nacionalisme de veritat, el nacionalisme banal, el nacionalisme malaltís que tot ho impregna passi com una mala ventada de ponent. Ja sé que això és molt difícil, perquè puja com l’escuma a bona part d’Europa. I, molt especialment, entre nosaltres. Però estaria bé, perquè, per molt banal que sigui, i precisament perquè ho és, contribueix poderosament a enterbolir la convivència. Des de la vostra reialesa, faceu la traveta al nacionalisme banal i canviau-lo per una sana convivència entre humans, per damunt de qualsevol supremacisme i de qualsevol apel·lació a la superioritat d’aquest o d’aquell.

Que els demòcrates recordin que la democràcia no és només decidir d’acord amb la majoria, sinó també, i sobretot, el respecte a les minories. Blindau les minories oferint-los el dret a veto dins els seus respectius estats. Només així podran ser respectades i podran viure en pau. Mentre la majoria demogràfica pugui imposar-se “democràticament” no hi haurà vertadera democràcia.

Faceu, oh reis, que els blancs, cada vegada que ens rasquem una mica la pell, hi veiem clarament el negre que hi tenim davall. No debades vàrem néixer tots a l’Àfrica.

I donau una mica de seny als que governen i als que prediquen. Sense amor, liberalisme, sentiment d’igualtat, companyonia, fraternitat no hi ha convivència de qualitat possible. Portau-nos tot això a tots nosaltres.

Perquè els ciutadans som responsables del que feim, però tenim massa mites entrebancant el nostre pobre enteniment.

Gràcies per endavant.

Llum, pau i amor.

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Andale
Hace 9 meses

Plasta hasta en Navidad

Valoración:-1menosmas

El Llanera solitario
Hace 9 meses

En vez de pedir por el nacionalismo, que hoy en día es el cáncer de una Europa Unida, pide por el futuro de los 15 argelinos que han llegado en patera hoy a nuestra Isla...o sea al mare nustrum...como usted bien dice y proclama..

Valoración:-1menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1