Opinión / Bernat Joan i Marí

Justícia Europea i justícies estatals

| Ibiza |

Valorar:

La Unió Europea es basa, entre d’altres coses, en una suposada comunitat de valors. Existeixen uns valors constitutius de la UE que, teòricament, tots els estats membres han de respectar. Entre aquests valors, hi tenim el respecte escrupolós dels drets humans, de la llibertat d’expressió i de la llibertat de manifestació. Els tribunals que tenen un àmbit europeu miren de desfer-se de tot tipus de prejudicis per poder dur a terme, efectivament, la defensa d’aquests valors. La paradoxa és que, moltes vegades, han de defensar-los davant les vulneracions que es produeixen a diferents estats membres (no aprofundirem més en l’anàlisi d’aquest aspecte).

El fet que s’estigui creant una unitat política de caire superior (la Unió Europea) mentre les unitats polítiques de caire inferior (els estats membres) mantenen la seua estructura i la major part de la seua força política, dona lloc a tota una sèrie de contradiccions i de situacions conflictives que es podrien evitar fàcilment aprofundint en la construcció de l’Europa política. Dins el nostre marc comunitari, evidentment, no tenen cap sentit els tribunals d’excepció d’etapes pre-democràtiques (que només un parell, un parell estricte no un parell pagès, dels estats membres mantenen). Aquest tipus de tribunal hauria de ser suprimit immediatament per ordre expressa dels tribunals europeus. I els estats entenc que s’hi haurien d’avenir sense cap ni un problema.

Més complicada, en canvi, és la situació dels tribunals superiors de cadascun dels estats membres (tipus Tribunal Suprem, o similars). Evidentment, aquests tribunals tenen per sobre els tribunals europeus, que, si molt convé, poden esmenar-los la plana. Però podem observar clarament que, essent així, aquests tribunals estatals esdevenen completament superflus. L’únic que fan és obstaculitzar una justícia mínimament àgil, que podríem aconseguir si eliminàvem aquesta baula innecessària, tot articulant un sistema judicial europeu unificat.

La construcció d’Europa es fa també treballant per la construcció d’una Justícia europea. De la mateixa manera que s’ha establert un Parlament europeu que cada dia, almanco aparentment, té més prerrogatives pròpies dels parlaments tradicionals, i de la mateixa manera que la Comissió Europea intenta fer les funcions, dins les seus limitades mesures, de govern europeu, els tribunals de Luxemburg i d’Estrasburg haurien d’anar assolint les competències pròpies de les corts supremes dels estats membres. I aquestes corts supremes, edeveningudes supèrflues, haurien de tendir a anar desapareixent.

La Justícia europea s’hauria de nodrir (de fet, el seu embrió, molt majoritàriament, se’n nodreix) de jutges formats en la democràcia, en els valors de la llibertat i la igualtat d’oportunitats, de la pluralitat lingüística i cultural i dels drets de les minories.

Qui sigui capaç de fer passes en la construcció d’aquest sistema judicial europeu durà a terme dues aportacions interessantíssimes: per una banda, l’aportació destacada a la construcció del projecte polític de l’Europa unida; i , per l’altra, l’aportació a l’aprofundiment de la Justícia i l’agilització dels tràmits judicials. Perquè alguns condemnats als estats membres han hagut d’esperar sis anys (pens en un exemple ben concret) perquè la justícia europea digués que havien estat condemnats de manera inadequada i injusta. I no hi ha dret que algú perdi a la presó sis anys de la seua vida només perquè un tribunal polititzat et condemni sabent que no podia fer-ho.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.