Opinión / Joan Pons Torres, historiador

Tribunals de raça pura

|

Valorar:

Fa un parell de setmanes mos arribava sa notícia que s’STEI-i, es principal sindicat docent de Balears, sempre entregat en cos i ànima an es nacionalisme català, va plantetjar a sa Conselleria d’Educació des Govern una mesura antidemocràtica, amb un tuf discriminatori per raó d’origen i del tot deplorable: que a ses pròximes oposicions per professors de Primària i Secundària «tots els membres del tribunal coneguin la nostra llengua, i siguin de l’especialitat corresponent (o estiguin habilitats) i, en qualsevol cas, que siguin persones dels Països Catalans (sic) que dominin l’idioma». Un territori inexistent i indocumentat però que suposadament ha d’incloure una Catalunya Gran amb sos seus territoris adjacents: sa Comunitat Valenciana, ses Balears, part d’Aragó i part del sud de França.

És inevitable que un es demani com és possible que un sindicat amb aquestes característiques, polititzat fins es moll d’os, siga es majoritari dins es sector docent. Fa anys que sa ideologia des supremacisme català i sa seua quimera annexionista de ses Balears com a sucursal de Catalunya són sa bandera d’aquest sindicat. Basta recordar que en es seu X Congrés, a l’any 2008, s’STEI-i es defineix com un «sindicat nacional» —com si per ells Espanya no fos sa nació, sinó es pastissos catalans. Pobres alumnes de geografia!— que «lluita pel dret d’autodeterminació de les illes Balears en perspectiva d’aconseguir la plena sobirania nacional». Així com també valoren «l’expansió de la llengua catalana com element essencial de la millora de la classe treballadora de les illes».

Ses reaccions no s’han fet esperar i entitats com Societat Civil Balear o s’associació de professors PLIS Educación, que reivindica s’escola com a lloc d’aprenentatge i no com a medi d’instrumentalització ideològica, han denunciat que per s’STEI-i no importa que es tribunals d’oposició siguin especialistes de sa matèria de sa que han de jutjar an es opositors, sinó que els preocupa «que sapin català i, per damunt de tot, que siguin des seus països catalans». Segons PLIS, això és un clar índex de sa degradació de s’ensenyança a Balears, on es coneixement i sa capacitació des professors i, per tant, des alumnes, és secundari i irrellevant, mentres que ser des inexistents països catalans es converteix lo essencial».

Basta recordar com es 18 d’octubre de 2017, després des cop d’estat des separatisme català en es Parlament autonòmic, s’STEI-i va enviar una carta oberta an es professors catalans on acusava es Govern de sa nació d’una «extrema repressió» contra el poble de Catalunya, assenyalant com a culpables d’aquesta repressió a PP, Ciutadans… i inclús a Sa Fundació, entitat que d’ençà de 2013 fa feina per sa dignificació i preservació de s’eivissenc i ses altres modalitats insulars. Una cosa imperdonable, clar, per qui pretén imposar es català de Barcelona en es seus territoris d’ultramar costi lo que costi.

És impresentable que STEI-i, es sindicat majoritari de professors a Balears, prioritzi que es docents siguin d’uns imaginaris països catalans abans que es seus mèrits acadèmics en s’especialitat de sa que han de jutjar es seus opositors; es futurs docents de ses nostres illes. Fets com aquests desprestigien s’educació balear i donen una pèssima imatge des professorat, que no correspon amb sa realitat. Però més depriment és que encara seguem quatre gats es docents que mos atrevim a denunciar que aquestes barbaritats no són pròpies d’un sindicat educatiu. Educació sí, política no.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.