S’estandardització a ultrança

Diu Solivellas que a Sa Fundació deim que «els catalans ens volen prendre la llengua». Primera mentida. Per què no cita a quin article meu s’ha publicat aquesta acusació? Perquè no pot fer-ho, ja que tal cita no existeix, més enllà des seu fantasiós imaginari. Lo que deim, precisament, és que es dialectes baleàrics no estan en perill pes catalans, sinó pes col·laboracionistes d’aquí que, com ell, amb nòmina a Barcelona, estan a favor de sa substitució lingüística des nostro eivissenc per un estàndard barceloní que no mos representa. De fet, moltíssims de catalans i valencians, entre ells filòlegs i lingüistes, se’n fan creus que certa gent d’aquí sigui capaç de despreciar es nostro parlar, de trossetjar-lo i de fer-lo petit com si fos una varietat vulgar o col·loquial que mereix desaparèixer davant es català central que seria, segons ells, s’única llengua estàndard correcta.

Evitem, emperò, aquestes distraccions de garrit i anem an es moll d’os. Solivellas afirma que «l’estàndard d’una llengua no és cap dialecte». És possible que un filòleg afirmi tal disbarat? Basta veure s’exemple de s’italià estàndard, una llengua basada en es toscà literari de Florència, on curiosament, Florència n’era sa capital literària, cultural i econòmica. De sa mateixa manera, es català estàndard està basat en es català de Barcelona. Ho reconeixen doctors en filologia catalana com Brauli Montoya, encara que Solivellas, es veu que no ho sap. Diu Montoya que un des motius pes quals s’Institut d’Estudis Catalans va triar es barceloní com a base de sa llengua estàndard va ser que «s’hi afegia l’autoctonia barcelonina del mateix Fabra i els estudis que ell havia realitzat sobre la fonologia i la morfologia de la seua parla nadiua». Sobre ses raons de s’IEC per erigir es barceloní en llengua literària (estàndard), Montoya destaca que: «Pel que fa als factors socials que degueren pesar en la tria de Barcelona i la seua regió com a centre de la futura varietat estàndard, hi hauria els següents:

a. Demografia: era la zona més poblada dels Països Catalans (sic)
b. Economia: existència d’una indústria i una classe burgesa que concentrava la riquesa del país.
c. Sentiment nacionalista: centre del nacionalisme català (major nombre de partidaris, forces polítiques i sindicals, líders, etc).
d. Seu literària i cultural: Jocs Florals, teatres, universitat, el Liceu, etc.».

Jaume Corbera és un des pocs lingüistes de sa UIB que ha criticat s’excessiva estandardització de sa llengua a Balears: «Mantenir la riquesa sinonímica dins la llengua i rescatar les nostres maneres de dir tradicionals no es pot veure mai com una concessió al localisme o al folklorisme, ni molt manco al gonellisme. No es tracta, de cap manera, de fomentar el particularisme, sinó, senzillament, de reconèixer i valorar les particularitats que històricament ens han caracteritzat». Corbera defensa «uns llibres de text en català normatiu correcte, usant el lèxic illenc característic i les nostres expressions més típiques, i emprant les nostres formes verbals tradicionals, ¿són un atemptat contra la unitat de la llengua? És evident que no; ben al contrari, la reforcen (…)». S’estandardització a ultrança serà sa mort de s’eivissenc, si no reivindicam un estàndard baleàric com han fet es valencians per promoure i conservar es valencià. És Jaume Corbera un incult, un ignorant o un ultragonella per defensar s’ús formal de ses nostres modalitats insulars? Per què no piula Solivellas sobre s’existència de s’estàndard valencià de s’Acadèmia Valenciana de la Llengua?

Es fet que un doctor en filologia catalana com Corbera qüestioni es excessos comesos per es ultranormalitzadors contra es dialectes baleàrics ho diu tot. Sr. Solivellas, sa filologia no és una ciència exacta, inatacable i on només es filòlegs de la ceba tenen sa veritat absoluta. S’eivissenc és tan cult o formal com es català de Barcelona, igual que es castellà d’Argentina és tan correcte com es castellà de Madrid. Sa filologia, igual que sa història, són ciències socials, disciplines de sa branca d’Humanitats on hi té lloc es pluralisme i es debat de ses idees on existeixen punts de vista diferents. Sr. Solivellas, estudiï un poc d’història, així evitarà fer patinades com ses des seu escrit. I sobretot, es llevi per favor sa bateta blanca i posi es peus en terra. Vostè és filòleg, com jo som historiador. Deixi sa ciència pes científics, així com deixam es virus an es sanitaris.