Durant ses darreres setmanes, sa Monarquia ha sét objecte d’una campanya de acoso y derribo amb atacs i crítiques oportunistes per part de separatistes i extremistes radicals que pretenen debilitar sa Corona, bastió des nostro ordenament constitucional. Ho fan perquè saben que el Rei és es símbol de sa unitat d’Espanya, com afirma sa nostra Constitució, i perquè suposa un obstacle en es seus plans de ruptura des Règim democràtic del 78.

Ses acusacions contra el Rei emèrit, com recordà Josep Pons Fraga la setmana passada al MENORCA · Es Diari, tenen es seu origen en un fosc comissari que actualment es troba a presó i pendent de judici per haver-se aprofitat suposadament de sa seua posició per gravar i llavors xantatjar a polítics, empresaris, jutges i fiscals. S’esquerra no ha tardat en sentenciar mediàticament a Juan Carlos I, encara que no sabem per què, ja que es monarca, de moment, no ha sét condemnat per res, ni tan sols investigat.

Sa Constitució Espanyola de 1978 va ser aprovada democràticament per tot es poble espanyol amb un extraordinari consens des 91,81 % des votants. Una majoria absoluta de ciutadans infinitament superior a sa des qui ara pretenen qüestionar-la. Sa monarquia, regulada a sa Constitució, és una institució plenament democràtica, aprovada en eleccions lliures. És fals que només ses repúbliques puguin ser països democràtics moderns. Moltes de ses millors democràcies del món són monarquies: Regne Unit, Noruega, Suècia, Dinamarca, Països Baixos, etc. Segons The Economist, Espanya és una de ses vint democràcies plenes que existeixen en el món. Es debat de fons que s’amaga darrere aquesta obsessió contra el rei no és si monarquia o república, sinó si democràcia o tirania.
A diferència d’una república, sa monarquia permet mantenir as Cap d’Estat al marge de sa lluita partidista. D’aquesta manera, el Rei representa a tots es ciutadans espanyols, independenment de sa seua ideologia, molt millor que qualsevol polític. Així també evitam concentrar encara més poder en es partits polítics. Sa divisió de poders, es controls i es contrapesos institucionals per evitar que una persona o col·lectiu tenga un poder excessiu és, amb s’imperi de sa llei, es fonament d’una democràcia plena. Per aquest motiu el rei fa tanta nosa as qui desitgen imposar un altre tipus de règim.

Espanya ja va viure dos repúbliques. I ses dos varen provocar sa guerra i es caos. Avui, sa immensa majoria d’espanyols volem seguir amb s’exitosa experiència de sa nostra Constitució i sa Monarquia Parlamentària. Amb ses millores i ses reformes que sense dubte s’hauran de posar damunt sa taula, però sempre seguint ses vies legals previstes.

Avui aixecam sa nostra veu en defensa del Rei, Felip VI. Perquè volem una Espanya unida. Perquè estam agraïts per aquests quaranta anys de pau, prosperitat i llibertat que mos ha garantit sa Constitució. Perquè volem seguir vivint en pau i tranquilitat davant es perillosos experiments que quatre exaltats proposen a la lleugera. Sa democràcia espanyola permet defensar qualsevol idea o projecte polític, però sempre amb respecte cap as nostro ordenament jurídic, aquell que mos protegeix a tots. Perquè no hi ha democràcia possible fora de sa llei.

Aquest final de setmana tendrem s’honor de rebre sa visita dels Reis d’Espanya a Eivissa. Enguany s’agraeix més que mai que Ses Majestats segueixin passant ses vacacions a Balears, pes suport que això suposa pes nostro sector turístic que actualment travessa es seu moment més difícil, i des qual depenem tots, directa o indirectament.

És sa nostra obligació rebre a Sa Majestat Felip VI amb sa benvenguda que es mereix sa institució que millor salvaguarda es drets i ses llibertats de tots es eivissencs. Felipe, tranquilo, Ibiza está contigo.