Opinión | Joan Pons Torres

A favor de s’educació a distància

| Ibiza |

Valorar:

Un des pocs consensos que mos ha deixat a Espanya sa crisi de sa COVID és, sense dubte, sa importància des teletreball. Feia anys que moltes empreses ja anaven incorporant aquesta modalitat de treball beneficiosa en molts d’aspectes pes seus treballadors i per sa pròpia empresa. Jo mateix, he tengut s’oportunitat de fer feina es darrers cinc anys a Sa Fundació combinant uns dies de feina presencial a Mallorca, de dilluns a dimecres, per exemple, amb uns dies de feina des de ca meua, en aquest cas, dijous i divendres. Amb so confinament i sa crisi sanitària generada pes coronavirus, són moltes ses empreses que s’han vist obligades a implantar es teletreball. En molts de casos, és probable que es resultats hagin sét satisfactoris per s’empresa i pes treballador, gràcies a ses avantatges que suposa aquesta modalitat de feina per aquells sectors on es pot aplicar: conciliació de sa vida personal i laboral, major flexibilitat d’horaris, reducció de costos, i possiblement una major productivitat.

No obstant, mentres que es teletreball està ben vist i disfruta d’un consens generalitzat i transversal dins sa societat espanyola, existeix un altre debat, calcat a s’anterior, però aplicat a s’àmbit educatiu i que no té tan bona premsa: s’educació a distància. ¿Per què s’educació a distància té tants de detractors, a diferència des teletreball que tothom veu amb tan bons ulls? Bàsicament perquè es curs anterior professors, alumnes i pares mos vàrem veure obligats a implantar de cop es sistema d’educació online, amb corregudes i presses, sense permetre a uns i altres sa formació necessària que requereix s’aprenentatge a través de ses noves tecnologies. Això, sumat a sa situació caòtica i estressant de molts de pares i mares que havien de seguir fent feina des de ca seua–sense tenir un espai habilitat per fer-ho ni ses eines adequades– i as mateix temps preocupar-se que es seus fills duguessin al dia es seus estudis, ha acabat donant una injusta imatge negativa a s’educació online o a distància.

Una de ses crítiques principals que es fa a s’educació a distància és sa falta de socialització des jóvens. Estic d’acord amb sa importància de ses relacions socials entre es boixos, especialment a ses edats més primerenques. Unes relacions que es jóvens posen en pràctica a un caramull d’activitats deportives, socials i culturals fora de s’escola. No hem d’oblidar que ses escoles o instituts no són només espais de socialització, sinó centres d’ensenyança de coneixements, idees, habilitats i experiències. Concretament, s’Educació Secundària Obligatòria (ESO) té com a objectiu preparar s’alumnat d’entre 11 i 16 anys pes seus pròxims estudis superiors o pes món laboral. ¿Com formarem es nostros alumnes en ses noves tecnologies que hauran de dominar d’aquí uns anys an es seus teletreballs, si tenim por a introduir s’educació a distància?

Sa Junta de Personal Docent no Universitari ha demanat a sa Conselleria d’Educació que posposi s’inici des curs escolar, d’acord amb sa petició des Col·legi de Metges de Balears, que considera que sa situació actual, amb so coronavirus fora de control i amb un ascens en es nombre de contagis a Balears, no és es moment per reincorporar es alumnes presencialment a ses aules. Però es professors tampoc mos podem tancar en banda i demanar sa suspensió des curs escolar sine die quan encara falten mesos, com a poc, per tenir una vacuna. No podem dir que no volem fer feina telemàtica perquè «feim el doble de feina i s’alumne rendeix la meitat». Sa nostra obligació com a docents és adaptar-mos a sa nova situació, reciclar-mos i exigir a s’administració pública es recursos i sa formació necessària per dur endavant una educació pública a distància i de qualitat. No tot és blanc o negre, se podria començar per un sistema mixt on es alumnes haguessin de fer es exàmens de manera presencial i un nombre determinat d’hores a ses escoles: per fer educació física, extraescolars, assignatures amb treballs o projectes en grup, etc. Es estudiants de segon cicle (3r i 4t d’ESO) i postobligatori (batxiller, FP…) tenen una edat adequada per començar a aprendre es valors de ses paraules sacrifici, disciplina i constància que exigeix s’educació a distància, així com els ho exigirà qualsevol teletreball es dia de demà.

S’estudi és i serà un aprenentatge individual, i socialitzar és una conseqüència natural de viure en societat. S’educació a distància és una oportunitat per preservar es distanciament social tan necessari ara mateix per frenar es número de contagis i per formar es nostros alumnes en ses noves tecnologies que exigeix es teletreball que molts d’ells faran en es futur. Renegar de qualsevol manera de sa implantació de s’educació a distància seria un error que mos condemnaria com a docents a viure a (i de) s’ensenyança des passat, però sobretot, que privaria es nostros estudiants de formar-se i preparar-se en ses noves tecnologies que els hi exigiran es treballs des futur.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.