A favor de s’educació a distància

No obstant, mentres que es teletreball està ben vist i disfruta d’un consens generalitzat i transversal dins sa societat espanyola, existeix un altre debat, calcat a s’anterior, però aplicat a s’àmbit educatiu i que no té tan bona premsa: s’educació a distància. ¿Per què s’educació a distància té tants de detractors, a diferència des teletreball que tothom veu amb tan bons ulls? Bàsicament perquè es curs anterior professors, alumnes i pares mos vàrem veure obligats a implantar de cop es sistema d’educació online, amb corregudes i presses, sense permetre a uns i altres sa formació necessària que requereix s’aprenentatge a través de ses noves tecnologies. Això, sumat a sa situació caòtica i estressant de molts de pares i mares que havien de seguir fent feina des de ca seua–sense tenir un espai habilitat per fer-ho ni ses eines adequades– i as mateix temps preocupar-se que es seus fills duguessin al dia es seus estudis, ha acabat donant una injusta imatge negativa a s’educació online o a distància.

Una de ses crítiques principals que es fa a s’educació a distància és sa falta de socialització des jóvens. Estic d’acord amb sa importància de ses relacions socials entre es boixos, especialment a ses edats més primerenques. Unes relacions que es jóvens posen en pràctica a un caramull d’activitats deportives, socials i culturals fora de s’escola. No hem d’oblidar que ses escoles o instituts no són només espais de socialització, sinó centres d’ensenyança de coneixements, idees, habilitats i experiències. Concretament, s’Educació Secundària Obligatòria (ESO) té com a objectiu preparar s’alumnat d’entre 11 i 16 anys pes seus pròxims estudis superiors o pes món laboral. ¿Com formarem es nostros alumnes en ses noves tecnologies que hauran de dominar d’aquí uns anys an es seus teletreballs, si tenim por a introduir s’educació a distància?

Sa Junta de Personal Docent no Universitari ha demanat a sa Conselleria d’Educació que posposi s’inici des curs escolar, d’acord amb sa petició des Col·legi de Metges de Balears, que considera que sa situació actual, amb so coronavirus fora de control i amb un ascens en es nombre de contagis a Balears, no és es moment per reincorporar es alumnes presencialment a ses aules. Però es professors tampoc mos podem tancar en banda i demanar sa suspensió des curs escolar sine die quan encara falten mesos, com a poc, per tenir una vacuna. No podem dir que no volem fer feina telemàtica perquè «feim el doble de feina i s’alumne rendeix la meitat». Sa nostra obligació com a docents és adaptar-mos a sa nova situació, reciclar-mos i exigir a s’administració pública es recursos i sa formació necessària per dur endavant una educació pública a distància i de qualitat. No tot és blanc o negre, se podria començar per un sistema mixt on es alumnes haguessin de fer es exàmens de manera presencial i un nombre determinat d’hores a ses escoles: per fer educació física, extraescolars, assignatures amb treballs o projectes en grup, etc. Es estudiants de segon cicle (3r i 4t d’ESO) i postobligatori (batxiller, FP…) tenen una edat adequada per començar a aprendre es valors de ses paraules sacrifici, disciplina i constància que exigeix s’educació a distància, així com els ho exigirà qualsevol teletreball es dia de demà.

S’estudi és i serà un aprenentatge individual, i socialitzar és una conseqüència natural de viure en societat. S’educació a distància és una oportunitat per preservar es distanciament social tan necessari ara mateix per frenar es número de contagis i per formar es nostros alumnes en ses noves tecnologies que exigeix es teletreball que molts d’ells faran en es futur. Renegar de qualsevol manera de sa implantació de s’educació a distància seria un error que mos condemnaria com a docents a viure a (i de) s’ensenyança des passat, però sobretot, que privaria es nostros estudiants de formar-se i preparar-se en ses noves tecnologies que els hi exigiran es treballs des futur.