Resistirem sa catalanització

En un comunicat, en Miquel Maria ha assegurat que quan es va inaugurar es camp l’any 1972 es deia Els Noguers, però que amb so pas des temps s’ha normalitzat sa denominació de Los Nogales. A veure, me perdoni sr. Maria, però aquí hi ha cosa que no quadra. ¿L’any 1972 que no vivíem sotmesos a sa dictadura franquista on es català estava prohibit i perseguit, i tot era en castellà? Peccata minuta des sr. conseller, que haurà de renovar s’argumentari des seu partit polític ara que l’han fet portaveu de Més en es Consell. O una de dos: o el 1972 es camp es deia Els Noguers, o el 1972 es català estava prohibit i perseguit per sa dictadura franquista. Ses dos coses a la vegada no.

En canvi, dóna gust veure es talant democràtic de s’equip de govern de s’Ajuntament des Migjorn Gran. Es regidor de deports, Ramon Verdú, ha comunicat a sa junta directiva des CD Migjorn que deixa en mans de s’assemblea de socis sa decisió de traduir es nom actual des camp. En paraules des regidor, «que ho decideixi sa gent; cent firmes no són prou com per fer-ho directament».

Tampoc és ver que en es anys 70 es camp es digués Els Noguers en català, com afirma Miquel Maria, a pesar des seu lapsus de s’època franquista. Sa gent major des Migjorn Gran assegura que sa tanca on es va construir es camp municipal es deia «sa tanca des noguessos». Per això, s’Ajuntament des Migjorn ha assegurat que, en qualsevol cas, si es tradueix es nom des camp serà per posar-lo en menorquí, Es Noguessos Nous, com es deia antigament, i no Els Noguers, una simple traducció catalana des nom autèntic i sense cap tradició as Migjorn Gran. Es consistori migjorner afirma que si finalment s’opta pes canvi, es cartell des camp de futbol inclourà ses dos denominacions: Los Nogales en castellà i Es Noguessos Nous en menorquí.

Diu es conseller Maria que es fet de mantenir quaranta-set anys després s’actual denominació en castellà evidencia una situació d’inferioritat de sa llengua pròpia des menorquins, que des de fa anys intenta superar i que ses institucions tenen es deure legal de corregir. I acaba afegint que posar-li Els Noguers as camp suposaria «recuperar es patrimoni immaterial col·lectiu».

Una vegada més, en Miquel Maria mos vol fer creure que la Mare de Déu nom Joana. Sa Llei de Normalització Lingüística no empara sa imposició des català i sa marginació des castellà. S’Estatut d’Autonomia reconeix ses dos llengües oficials de ses Balears: es castellà i es català, que a Eivissa, de tota sa vida, s’ha dit eivissenc. S’article 35 de s’Estatut obliga es nostros polítics a que es «català d’Eivissa i Formentera siga objecte d’especial estudi i protecció».

Que es conseller de cultura de Menorca es dediqui a traduir es nostros topònims en català de Barcelona i no en sa modalitat pròpia de Menorca, com dicta s’Estatut, sí que evidencia sa situació d’inferioritat de sa llengua des menorquins, es menorquí. Viure d’un salari públic que pagam tots per actuar contra sa llengua pròpia des baleàrics. Just lo contrari d’allò que hauria de fer: vetlar per sa preservació i s’ús des menorquí a tots es espais públics de s’illa.

Sa valentia de s’alcaldessa i s’equip de govern des Migjorn Gran defensant es nom des seu camp de futbol en menorquí i en castellà representa a sa majoria de balears, farts de ses imposicions catalanistes dictades des de sa Biosfera i des des Consolat de Mar. Es Migjorn Gran resisteix. I molts de balears, avui, mos sentim un poc migjorners. Resistirem sa catalanització!