Joan Pons TorresIbiza22/11/20 4:01
TW8

Es Ministre de Foment i Secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, s’ha cobert de glòria amb ses darreres declaracions en una entrevista a El País afirmant que «Bildu ha tenido más sentido de la responsabilidad que el PP con los Presupuestos» i com de costum, ha tret a passetjar es fantasma des franquisme: «Por primera vez tenemos 52 diputados orgullosos del régimen de la dictadura: no fueron solo los pantanos, sino también los miles y miles de personas asesinadas en juicios sumarísimos, cuando se daban. Años de racionamiento, de hambre, de represión, de silencio, de dolor…, donde hubo también una lucha armada» (…) «En la Transición se miró para adelante. Por construir paz y democracia. Y esa actitud la derecha actual no la tiene. Es más, hay una parte que tiene 52 diputados y que te habla de Paracuellos. La Transición fue posible porque una parte de la derecha optó por la democracia. La extrema derecha tuvo un diputado, Blas Piñar. Hoy tiene 52».

Es cinisme des polític valencià representa a la perfecció sa indignitat en sa que es mou actualment el PSOE. Per un costat, quan li demanen si sa societat espanyola està preparada per normalitzar pactes amb Bildu, mos diu que «la sociedad española es una sociedad que mira hacia el futuro, de siempre, siempre mira al futuro (…) no es una sociedad nostálgica», mentres ell i es seu partit estigmatitzen i acusen a Vox de franquistes, quan es partit de Santiago Abascal no ha fet ni una sola proclama a favor des règim d’en Franco. Per s’altre, Ábalos té sa cara dura de parlar de sa Transició manifestant que sa dreta actual no té una actitud de pau i democràcia com tenia en aquella època. És a dir, es Ministre de Foment està diguent, amb altres paraules, que sa dreta actual té una actitud de guerra i dictadura. Lo fort és que a sa mateixa entrevista, José Luis Ábalos tenga sa barra de posar es crit en el cel perquè «hay una parte que tiene 52 diputados y que te habla de Paracuellos —on es Front Popular socialcomunista va assassinar entre 2.000 i 5.000 espanyols innocents, segons s’historiador britànic Paul Preston—», quan ell és es primer que parla de «los miles y miles de personas asesinadas (…) años de represión, de silencio, de dolor…» de sa dictadura franquista. Una volta més, s’esquerra mos restrega per sa cara sa seua superioritat moral i mos diu que només ells tenen dret a parlar de sa història de sa Guerra Civil. Que recordar a ses milenars de víctimes innocents des terror comunista a Espanya és de fatxes i de nostàlgics franquistes, però fer homenatges a terroristes en es País Basc en ple segle XXI és de demòcrates i gent de pau.
Sa deriva del PSOE de Pedro Sánchez no té límits morals. Es socialistes s’estimen més pactar amb sos hereus d’ETA abans que amb ses seues víctimes. Quaranta polítics de PP, PSOE, UPN i UCD, innocents com ses altres 800 víctimes d’ETA, varen ser assassinats per defensar sa llibertat i sa democràcia espanyola. En defensa de s’honor de ses víctimes, es barons socialistes contraris a normalitzar es terrorisme com Vara, Page o Lambán han de donar un cop damunt sa taula i deixar-se de tuits i de romanços. No es pot pactar amb so terrorisme. Ni avui, ni mai.