Observacions fragmentàries, solucions fragmentàries

Es pot dir, per exemple, que el Govern de les Illes Balears no tracta gaire bé els funcionaris. Que no s’estan produint les pujades de sou que s’havien acordat i que sí que es duen a terme a d’altres llocs del Regne d’Espanya. Els sindicats, amb tota la raó del món, poden protestar perquè les esmentades pujades no es duen a terme. I es pot posar el govern a la diana, per incompliment d’un acord o d’una promesa. Res a dir, en tot això. Perquè resulta correcte.

Però tampoc no crec que sigui just ni acceptable, ni tan sols plenament honest, ocultar que, si això és així, bàsicament és perquè no hi ha els fons necessaris per atendre les necessitats de tots els sectors de les Illes Balears que estan passant penúria econòmica. I la pregunta clau és: no hi ha diners, per què? No hi ha diners perquè amb els nostres impostos no n’hi ha prou per fer front a aquestes necessitats? Perquè no arriben prou diners de la Unió Europea? Perquè el nostre govern no els sap administrar de la manera més adequada? La resposta resulta sobradament coneguda: no hi ha prou diners per fer front a les necessitats de la població de les Illes Balears perquè, des de fa molts anys, les nostres illes tenen una balança fiscal negativa amb l’Estat. No entraré en la terminologia adequada per denominar-la. No entraré en si es tracta d’un espoli fiscal, d’una balança negativa, o directament d’un robatori a mà armada (les armes, evidentment, les tenen ells; no nosaltres).

No posar totes les cartes sobre la taula no ajuda a veure la dimensió exacta del problema. Ni tan sols permet una aproximació mínimament honesta i rigorosa. Dir que no es dona cobertura a determinades necessitats, focalitzar el problema en qui no dona aquesta cobertura i obviar l’arrel de tot plegat només envia una fotografia fragmentària que, com ocorre moltes vegades, només contribueix a distorsionar els fets.

No puc entendre de cap de les maneres que tots els sindicats -hi insistesc: tots-, que diuen que defensen els drets dels treballadors, no estiguin, ara mateix, avui, pledejant per un Règim Especial per a les Balears que sigui mínimament just pel que fa a justícia tributària distributiva. No puc entendre que tots els sindicats -tots- no estiguin avui queixant-se del decalatge fiscal entre el que els ciutadans de les Illes Balears aportam a l’Estat i el que rebem en inversions per part del mateix Estat. No puc entendre que els sindicats, si realment volen defensar els drets dels treballadors, no siguin els abanderats perquè les Illes Balears puguin comptar, en un futur no gaire llunyà, amb un Concert econòmic semblant al que ja tenen el País Basc i Navarra. Per quins set sous es critica que els diners públics que els haurien d’arribar no arribin als treballadors i en canvi s’obvia el decalatge fiscal amb l’Estat? Per quina raó esotèrica no s’ataca directament l’arrel del problema?
També em costa molt d’entendre que el Govern de les Illes Balears no sigui més reivindicatiu en aquesta qüestió. Perquè, al cap i a la fi, és el nostre govern, el govern de la nostra mal anomenada comunitat autònoma, el que acaba situat a la diana de les crítiques socials. I vull pensar que no es tracta de mala voluntat per part del govern. És a dir, que els integrants del nostre govern dit autonòmic no són partidaris de no pujar el sou als funcionaris, de no correspondre les necessitats dels autònoms, de no donar tant suport com es mereixen a les petites i mitjanes empreses. Qui no voldria fer-ho, tot això, sent al govern? Si el problema no és que no vulguin sinó que no poden, els integrants del govern haurien de ser els primers necessitats a portar a terme una negociació dura amb Madrid a fi i efecte d’aconseguir una millora substanciosa del nostre finançament autonòmic.

Aquesta tasca reivindicativa, malauradament, a les Illes Balears només la pot fer el govern, perquè no tenim a Madrid representants no estiguin totalment desvinculats de l’estructura i de la dinàmica dels partits d’obediència estatal. No tenim cap Coalició Balear, ni cap Bloc Nacionalista Balear, ni cap Junts per les Balears, ni cap Partit Nacionalista de les Balears ni res semblant que ens hi representi. Nosaltres ens ho hem buscat, certament. Només queda el govern d’Armengol per pledejar amb el govern de Sánchez.