Sa censura de ses Big Tech

Deixant de banda sa propaganda i sa mentida, tàctiques habituals des comunisme, ses darreres eleccions americanes varen posar de manifest un nou poder que s’estravé davant es nostros nassos sense que sa gent se’n doni compte: es poder de ses Big Tech, ses grans empreses tecnològiques conegudes ja per ses sigles GAFAT (Google, Amazon, Facebook, Apple i Twitter). En es seus inicis, ses xerxes socials varen néixer com a plataformes neutrals on tothom podia expressar lliurement sa seua opinió. No obstant, amb ocasió de s’assalt des Capitoli, en qüestió de 24 hores es president des Estats Units va ser expulsat i censurat de Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Tiktok o Pinterest, com si ell hagués sét es promotor o es capità de tal acció. Davant sa indignació des 80.000.000 seguidors d’en Trump (només a Twitter), molts d’ells se passaren a Parler, una xerxa social alternativa a ses GAFAT. ¿Quina va ser sa reacció des gegants tecnològics? Actuar com un autèntic oligopoli. Divendres Google va eliminar s’app de Parler de Play Store i Apple li va donar 24 hores per censurar tots es contenguts des seus usuaris que a Apple no li agradava. Dissabte Apple va esborrar s’app de Parler i diumenge Amazon va fulminar Parler des seu servidor web. En resum, dilluns Parler —i millons d’usuaris contraris a sa politització de Twitter i ses Big Tech— no existien a internet.

En Trump serà un estrafolari i un mal educat, però era es president des Estats Units d’Amèrica i té tot es dret del món a fer sentir sa seua veu si considera que hi ha hagut frau electoral. Una altra cosa serà que tenga raó o no, o que sa justícia vegi indicis suficients per dur endavant una investigació. Sa censura de ses Big Tech marca un abans i un després i deixa ben clara una cosa: no són plataformes neutrals; són medis de comunicació amb una línia ideològica clara i definida (a l’esquerra), editors que censuren tot allò que no els interessa políticament. Efectivament, ses GAFAT són empreses privades i tenen dret a censurar tothom qui no pensi com ells. És lo que fan tots es medis de comunicació quan no publiquen o censuren ses notícies des seus adversaris ideològics. Ara bé, que no mos enganyin més. Que no mos venguin sa moto amb que són plataformes neutrals de comunicació. Són empreses privades que pretenen influir i moldetjar es pensament de sa ciutadania. Per això mos diuen què és moralment correcte i què no: en Trump és censurable perquè diu que li han robat ses eleccions, però es dictador de Venezuela, Nicolás Maduro, és lliure de celebrar a Twitter s’aniversari de sa mort d’en Lenin, un des genocides més sanguinaris i cruels de sa història.

És evident que s’assalt des Capitoli per part de quatre frikis disfrassats va ser s’excusa perfecte per demonitzar en Trump, acusar-lo d’un cop d’estat inexistent i censurar sa llibertat d’expressió de sa dreta americana. Una vegada més, se posa de manifest que sa dreta s’ha de posar ses piles, tant a Espanya com a Amèrica del Nord. Sa censura de ses Big Tech només es pot evitar creant altres empreses de comunicació vertaderament lliures on sa gent puga expressar sa seua opinió sense por a ser censurat per qualsevol millonari progre de Califòrnia. Sa batalla de ses idees només la guanyarà es centredreta es dia que s’empresariat aposti per crear empreses de comunicació, almanco, tan potents com ses que té s’esquerra. Mentrestant, tot serà fer retxes dins s’aigua.