REB i Pressupostos de l’Estat

Durant aquests últims mesos, amb l’eclosió de la pandèmia provocada pel coronavirus, s’ha parlat molt de la manca de recursos que patim a les Illes Balears per fer-hi front, tant des d’un punt de vista sanitari com des d’un punt de vista econòmic. De la qüestió sanitària ens podem estalviar de parlar-ne. A la denostada Catalunya, on res no funciona i tot va pel pedregar per culpa de l’independentisme, aquesta setmana es comencen a vaccinar els professors, i ja s’han immunitzat els majors de les residències, un grup important dels majors que viuen a ca seua, els sanitaris i els cossos i forces de seguretat. Aquí encara estam esperant que s’acabi amb les residències i el personal sanitari per començar amb els altres. Algun conegut empresari ha anunciat que comprarà (ell) directament la vacuna a Rússia i la posarà als seus empleats (ep, si la Conselleria li dona permís). De fet, emperò, de permís no en necessita. Bastaria que compràs la vacuna i la portàs a Mèxic. Allí hi podria immunitzar tota la gent que treballa per ell, tot i que seria bastant més car, perquè els hi hauria de traslladar. L’episodi em recorda quan la comunitat dita autònoma de Madrid (ja té delicte, que Madrid sigui “autònoma”) no tenia manera d’aconseguir respiradors i un tal Gerard Piqué, defensa central del FC Barcelona, els en va proporcionar després d’anar-ne a buscar, si no vaig errat, a Taiwan. Potser només es tracta de “bravates” a la manera argentina, però deixen la mosca darrera l’orella de la gent: abans ens deien que hi hauria un setanta per cent de vacunats al maig, i ara ja se’ns diu que serà al final de l’estiu. Però, al ritme que s’ha anat fins ara, no arribarem al setanta per cent, segons els meus càlculs, fins d’aquí... a tres anys!

Quant a la qüestió econòmica, resulta d’allò més clar que les Balears estan completament venudes. No tenen seient a Brussel·les i no tenen cap capacitat de decisió real a l’hora de distribuir el mannà que vendrà d’Europa (diuen), si no són prou maldestres a l’hora d’intentar gestionar-ne l’arribada. En la gestió dels fons europeus, com en tantes altres coses, depenem completament dels nostres espoliadors. Per tant, no hi tenim res a fer. I no ens podrem queixar (amb cap tipus d’efectivitat) si no ens arriba res. O si només arriben engrunes.

En aquestes condicions, com ens podem fiar que el Règim Especial per a les Balears sigui mínimament tengut en compte en els Pressupostos Generals de l’Estat? Amb quina força comptam per doblegar la clara voluntat de Madrid de no fer ni cas de les nostres justes reivindicacions? Amb què li podem fer xantatge, al “govern més progressista de la Història”? Amb què podem collar els de Pedro Sánchez per aconseguir acostar-nos a allò que redistributivament seria mínimament just? Quina força tenim, per fer complir allò que hi deu haver pactat?

A l’hora de presentar recurs davant els PGE, entenc perfectament que ho facin Més per Mallorca, Més per Menorca i Proposta per les Illes (PI). És la seua feina. Com a partits que no tenen obediència fora de les Illes Balears, poden (i han de) fer front als abusos que la nostra comunitat mal anomenada autònoma pateix des dels òrgans centrals de l’Estat.

Podria sorprendre, emperò, si existís un mínim de coherència política, que s’hi afegeixin el Partit Popular (que no ha desenvolupat el REB ni ha contribuït a una mínima justícia redistributiva quan ha estat al capdavant del govern espanyol, ni quan ha estat al capdavant del govern de les Illes Balears) i Ciutadans (el súmmum del jacobinisme d’estat, el partit més centralista d’Espanya, un partit sorgit amb l’únic objectiu d’impedir la normalització de la llengua catalana). És ben clar que PP i CS aprofiten l’avinentesa per mirar de rentar-se una mica la cara, encara que la seua actuació constitueixi més aviat una mostra de cinisme polític sense aturador.

Sí que són coherents, en canvi, el PSOE, Podem i Vox, votant junts en contra de la iniciativa dels que pensen que els PGE atempten contra el Règim Especial per a les Balears. No s’entén, emperò, com partits d’esquerres accepten uns PGE que infradoten de recursos les nostres illes (amb les conseqüències socials d’aquest fet) ni com un partit que es diu molt i molt espanyol accepta el maltractament d’una part dels suposats compatriotes.