La Val d’Aran és l’únic territori dels Països Catalans que, nacionalment, no és català. La llengua pròpia del territori tampoc no és la catalana. Nacionalment, els aranesos són occitans. La seua llengua, anomenada allà ‘aranès’, també és l’occità. Molta gent desconeix, fins i tot al Principat de Catalunya, que la llengua occitana és oficial a tot Catalunya, per respecte i consideració a la seua única minoria nacional històrica: l’occitana-aranesa. Com que els catalans han menystingut moltes vegades, històricament, els aranesos, una part important d’aquests han fet una mena d’aliança amb els espanyols (majoritàriament, allà, guàrdies civils de fronteres i similars) contra els catalans. Només això explica els resultats electorals de la Val, entre els pitjors per a l’independentisme català. Però, en una cosa, els aranesos es troben sempre confrontats amb Espanya: en el vent. Hi ha un vent que bufa del sud, que és sec i càlid, que resseca l’ambient i asseca la frondosa vegetació vallenca. Aquest vent, a l’Aran té un nom: vent d’Espanya. I dona peu a comparacions: ser més eixut/pitjor que el vent d’Espanya, i similars.

A la resta dels territoris de la nació catalana, el vent d’Espanya tampoc no ens acaba de fer el pes. De manera molt descarnada i, per què no dir-ho, una mica xenòfoba (en la mesura en què les colònies puguem ser xenòfobes en relació a la metròpoli), a València, posem per cas, es diu allò de «de ponent, ni vent ni gent», cosa que, a Portugal, a l’altra punta de la Penínsular Ibèrica, ho diuen d’una manera més clarament acotada: «De Espanha nem bom vento nem bom casamento».

He buscat algun fenomen metereològic que pogués contrarrestar aquesta mala premsa del vent procedent d’Espanya, per veure si hi ha res que, venint d’aquests territoris, que a nosaltres ens queden a ponent, als aranesos els queden al sud, i per als portuguesos ja són l’orient, sigui considerat de manera positiva. I, potser per mala traça, he de confessar que no n’he trobat cap. A manca de vent, diverses veus, al llarg de la Història, fan mans i mànegues per convèncer-nos que ens va bé adoptar la llengua dels vesins, que ens va bé que ens governin des d’un lloc de l’Altiplà que ens queda a un grapat de cents de quilòmetres, que no ens hem de posar nerviosos si «ningunegen» (copiem-los-ho) la nostra llengua i la nostra cultura, que hem d’acollir pràcticament amb fervor els seus funcionaris colonials (si no ho feim, potser encara ens acusaran de «delicte d’odi»), que no hem d’odiar les seues imposicions legals ni els seus abusos econòmics i fiscals. Etcètera.

Enmig d’aquest vent permanent d’Espanya, ha estat bé que el president del Consell d’Eivissa i la presidenta del Consell de Formentera diguessin al Senat espanyol que les Balears som maltractades econòmicament, que faria falta posar en marxa un Règim Especial per a les Balears que compensàs una mica l’abús que hem patit fins ara. Ha estat bé que arribàs a l’Altiplà una mica de vent reivindicatiu des de les perifèriques però no pas díscoles Pitiüses. Fins i tot la senyora Ferrer ha demanat un senador per a Formentera. Per no ser menys que el Hierro o la Gomera. On també xiulen, si una cabra es desmanda de la manada.

Tenint en compte l’etapa pandèmica que vivim, potser s’hi haurien d’afegir reivindicacions que tenguessin a veure amb la gestió dels efectes del virus. Començant pel procés de vacunació de la població. Europa en general s’està mostrant d’una ineficiència espantosa.

En el moment d’escriure aquest paper, encara tenen retenguda la vacuna d’Astra-Zeneca perquè hi ha hagut uns quants ciutadans que se l’havien posada que han patit trombosi (uns quants entre milions, no més que la mitjana que en pateixen, per entendre’ns). Quan es publiqui, probablement la qüestió ja s’haurà solucionat, però s’hauran perdut uns dies, que vol dir milers i milers de persones esperant el vaccí.

El que no s’haurà solucionat, al Regne al qual pertanyem però que no és nostre, serà la forma de distribució, que garanteix que, quan hi hagi un grapat d’illes gregues que ja es puguin declarar «lliures de covid», a les nostres dissortades balears, a tot estirar, siguem al 30% o menys de població vaccinada. Podent rebre dosis directament d’Europa, hem d’aguantar que passin per Madrid, per Guadalajara i per no sé quants llocs més abans d’arribar a ca nostra. El vent, com a mínim, va en línia més directa, sense tantes giravoltes embafadores i poc pràctiques que ho acaben distorsionant tot.