Preguntes que ja es responen

Per exemple, per quins set sous el PSC, filial catalano-principatina del PSOE, no facilita la investidura com a president de la Generalitat d’en Pere Aragonès? ERC va votar la de Pedro Sánchez. ERC els dona suport a Madrid. Idò! Què fa el PSC tirant pestes contra n’Aragonès i fent-li passar tota la grua davant els de Junts per Catalunya?

Oidà més: per què Aragonès, en comptes de tirar pestes contra els pròxims (cada vegada més suaus, això és veritat), no en tira contra el PSC-PSOE? Si algú ha estat ferotgement deslleial amb els republicans catalans ha set el Partit Socialista. Però ni n’Aragonès, ni els spindoctors Sergi Sol o Sergi Sabrià, ni cap dels tertulians d’Esquerra, ni tan sols l’exeixelebrat Rufián no han dit ni una paraula de crítica, per suau que fos, davant la deslleialtat evidentíssima d’en Salvador Illa i companyia. Per què callen, a Esquerra?

Parlant de deslleialtats dels socialistes espanyols, per què s’abandonen sistemàticament les Illes Balears, en una situació de pandèmia com la que tots (tots, aquí també) estam patint, i es continua mantenint el nostre govern sota la seua bota, sense la més mínima capacitat de decisió? (Per als qui dubten de la meua objectivitat, si més no pel que fa a la gestió de la crisi sanitària, us convid a llegir el mateix paper que vaig escriure en aquesta mateixa columna comparant el que fa el nostre govern i el que fa -perquè ho pot fer- el de Saarland, capital Saarbrücken, el més petit dels estats federats d’Alemanya).

Anem al front de Madrid. Per què els seus companys de partit i els seus col·legues de govern no han fet més costat al ministre Marlaska, davant la intolerable decisió de l’Audiència Nacional de restituir en el seu càrrec en Pérez de los Cobos? Des de quant l’Audiència Nacional pot dir quins càrrecs posa i quins càrrecs treu el ministre de l’Interior? Quina legitimitat té l’Audiència Nacional per treure per via judicial el que no pot treure per via democràtica? L’actuació antidemocràtica de l’Audiència Nacional (antic Tribunal d’Ordre Públic) no m’ha sorprès poc ni gota. El que sí que sorprèn és que tots els xulàpies del PSOE s’agenollin davant el que no es pot tolerar en cap democràcia i facin amén amén. Com d’habitud, alguns dirigents es mostren molt forts davant els febles i, ai las!, molt febles davant els forts.

Sense sortir de l’entorn socialista, llegesc que en Manuel Valls, principal suport de la candidata permanent de l’Ibex-35 a l’ajuntament de Barcelona, de la mà de Ciutadans, ara vol optar a les eleccions regionals de l’Illa de França (capital París)... encapçalant les llistes del Partit Socialista Francès. Roda el món i torna al born! Entenc que qui ha estat primer ministre de França trobi una mica humiliant limitar-se a ser la crossa de la crossa dels poderosos a la batlia de Barcelona. Si a Colau ja li va bé fer de minyona dels de l’Ibex, potser a Valls li queda una mica curta la tasca de bugadera de na Colau. O no... Estic esperant en candeletes veure què passarà a la regió parisenca.

I si resultàs que, com va dir el mateix Valls, Espanya s’ha tancat en ella mateixa i ja no interessa ningú en el procés de construcció europea i que, per això, qualsevol polític que s’apreciï una mica ha d’anar-se’n a llocs més destacats, com ara la capital de França (encara que sigui concorrent-hi en unes eleccions regionals)?

I si fos que en Pérez de los Cobos mana més que en Marlaska i que en Sánchez perquè té tot l’exèrcit togat darrere seu i per això pot treure pit davant qui li doni la gana?

I si allò que està passant al Regne d’Espanya és un colp d’estat del segle XXI, com els que han patit Lula da Silva o Dilma Roussef al Brasil, com el que va patir Morales a Bolívia o com els que es varen perfilar a l’Equador i a l’Argentina?

I si el que espera en realitat la madrilenya Ayuso és ser la primera presidenta de la III República Espanyola, quan tot l’actual simulacre de democràcia se’n vagi definitivament a can pistraus?