Marga Prohens en una imagen de archivo.

Després de sa sorpresiva despedida de Biel Company de sa vida política, Margalida Prohens (Campos, 1982) aspira a presidir es PP balear amb sa intenció de donar es bot a sa Presidència des Govern el 2023. Però poc a poc i amb bones. De moment, pareix que no tendrà oposició interna i es farà amb sa presidència des partit en es Congrés Regional previst pes mes de juriol. Però es tema no és qui serà es pròxim president/a des partit, sinó quin és es seu projecte per ses Balears. Perquè sa pregunta que molta gent es deu fer ara mateix és: què defensa na Marga Prohens?

Fa qüestió de deu anys vaig conèixer na Marga Prohens. Afiliada de base a ses Noves Generacions des Partit Popular, as cap de poc temps seria diputada des Parlament balear. En unes entrevistes recents a Ultima Hora i Diari de Mallorca renegava de José Ramón Bauzá, qui la va incloure a ses llistes de ses eleccions autonòmiques i qui la faria portaveu adjunta: “Hace años que este no es el PP de Bauzá o quizá es mejor decir que el PP nunca fue de Bauzá y la demostración más clara es que ya no está y ahora es un socio estratégico de Francina Armengol con todas las decisiones que ha tomado Cs. Bauzá está más próximo a Francina Armengol que a Marga Prohens”. És cert que Ciutadans és un partit en descomposició a nivell nacional, però no és cert que siga un soci estratègic de n’Armengol, i molt manco que en Bauzá siga un soci estratègic de n’Armengol. Amb sos seus encerts i es seus errors, José Ramón Bauzá va ser es president de ses Balears més lliberal i, sobretot, que més va plantar cara an es nacionalisme catalanista.

Córre per WhatsApp una notícia de l’any 2015 d’una jove Marga Prohens participant a una trobada amb estudiants de periodisme des CESAG on va afirmar que “Sa llengua baléà és un doi”. Per jo no li falta raó. Trob que més que un doi, això des “baléà” va ser una pedra a sa sabata durant molts d’anys pes qui defensam s’eivissenc, es menorquí i es mallorquí; és a dir, es balear, tal com va batiar Mossèn Alcover es seu diccionari, sense accents ni coses estranyes. Però és que ni es Partit Popular en temps d’en Bauzá, ni Sa Fundació en vuit anys d’existència hem defensat mai això des “baléà” que no va ser més que una ocurrència de quatre il·luminats que ha servit an es catalanisme per intentar des-prestigiar sa defensa de ses modalitats insulars reconegudes a s’Estatut d’Autonomia, una causa compartida per moltíssims de ciutadans balears.

I aquest és es quid de sa qüestió. Es tema no és què opina Marga Prohens sobre es “baléà” que ningú escriu, i que no té cap trascendència. Es tema és, ¿què opina Marga Prohens sobre sa substitució lingüística des nostro eivissenc pes català estàndard a ses escoles i en es àmbits públics de Balears? Un català estàndard que, per cert, ella escriu barceloninament a la perfecció a ses seues xarxes socials. Malament començam.