L’emergència climàtica ens porta a fer-hi front de forma urgent. | Imagen de Gerd Altmann en Pixabay

La necessària transició energètica que ha d’afrontar el nostre país necessita una gran inversió i transformació, econòmica, productiva i social. L’emergència climàtica ens porta a fer-hi front de forma urgent. Tot i parèixer simple, no és just canviar de produir energia a través de combustibles fòssils per fonts renovables. La transició, que no canvi abrupte, té tres eixos, l’estalvi i l’eficiència energètica, la implementació de renovables i la mobilitat elèctrica. A més d’aquests eixos, tots els sectors són interpel·lats en aquestes accions, tant particulars, sector empresarial i administracions públiques.

La pandèmia de la COVID-19 ens ha demostrat que el nostre model no pot basar-se només en un sol sector econòmic, i la UE ha llençat un programa històric de recuperació, transformació i resiliència en aquest sentit, basat sobretot en la transició energètica i la digitalització, precisament, per no «aturar» l’economia si tornam a viure una situació similar.

Hem d’orientar el nostre model econòmic a una major resiliència a qüestions externes, i això passa per crear riquesa i productivitat en el sector industrial en clau de sostenibilitat i emissions zero. A més, en la circumstància alcista dels preus de l’energia, l’aposta no és només per a lluitar contra el canvi climàtic, sinò també econòmica.

Tot això ens dona un marc general per a abordar aquesta transició a Balears, una comunitat que parteix en desavantatge respecte la península, com sempre, pel sobrecost insular. Però en aquest cas, l’Estat ha reconegut aquesta particularitat i es durà a terme una mobilització de 230 milions d’euros públics, una inversió històrica per les nostres illes.

Però a més d’aquests recursos, tant d’altres línies que provenen dels fons europeus, com línies pròpies sumaran més de 41 milions d’euros. Sabent a més, que si Balears, a nivell global, respon de forma decidida cap aquesta transició, podrem obtenir més recursos provinents de l’Estat.

I aquests recursos econòmics han d’anar a produir una transició justa i inclusiva, que interpel·li a tota la societat per a dur a bon port aquesta transició energètica. En aquest sentit hi ha i hi haurà ajudes per a particulars basades en augmentar l’autoconsum energètic amb criteris socials, millorar l’eficiència energètica dels edificis i augmentar el parc mòbil elèctric juntament amb la instal·lació de punts de càrrega a cases i aparcaments. Pel sector empresarial arribaran incentius per sectors, tant al turístic, l’industrial o l’agrari que podran obtenir grans millores en eficiència energètica en la seva producció o serveis i podran tenir un valor afegit de sostenibilitat. Finalment, les administracions, han de liderar aquesta transformació i ser exemple, és per això que a més de les ajudes que rebran per tal d’electrificar la flota de vehicles públics, per a crear comunitats energètiques, per a reduir el consum energètic mitjançant l’eficiència... han d’aportar també fons propis per a demostrar que l’emergència climàtica i la diversificació econòmica és una prioritat i encoratjar també a empreses i particulars a fer aquestes passes.

Tota aquesta ajuda és necessària per accelerar la transició energètica, però no suficient, sense la implicació social no assolirem la sobirania energètica. Per aquest motiu, tots aquests fons s’han pensat per arribar a tothom, perquè qualsevol particular, empresa o administració es pugui sumar a aquesta aposta per unes illes sostenibles.