Imagen de un microscopio. | Pixabay

És evident que les societats que històricament han fet una aposta ferma pel desenvolupament científic, per la recerca i per situar-se a l’avantguarda del avanços tècnics compten actualment amb un avantatge competitiu considerable dins una economia globalitzada i interconnectada.

El repte de la recuperació econòmica i de la transformació del model productiu al qual ens enfrontem en l’actualitat troba una oportunitat històrica en l’arribada de fons europeus. Els recursos que la Unió Europea posa al nostre abast han de destinar-se necessàriament a projectes transformadors que siguin capaços d’allunyar-nos del monocultiu turístic i caminar cap a un sistema més equilibrat, resilient i sostenible basat en la innovació i el coneixement.

Però les inversions, vinguin d’on vinguin i per més potents que siguin, no ho poden tot. És necessari combinar una millora de les infraestructures i els recursos destinats a la recerca amb nous models de gestió que potenciïn els efectes de l’esforç inversor. Però sobretot, és precís impulsar mesures dirigides a facilitar i promoure la feina dels investigadors. I això precisament és el que fa la nova Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació de les Illes Balears en la qual el Govern porta anys fent feina: garantir un finançament estable i crear estructures de gestió modernes, àgils i útils.

En resum, aquest nou marc jurídic per a l’activitat investigadora i innovadora posa les bases per situar el coneixement en el centre del nostre model de creixement econòmic i de prosperitat. I ho fa a través d’accions concretes i tangibles com aquestes:

1. Un increment gradual de la inversió pública en R+D+i fins arribar, l’any 2030, a un mínim del 2 % del pressupost de la Comunitat. Es tracta ni més ni manco que de posar fi al dèficit històric de finançament del sistema de ciència balear, que genera, entre d’altres problemes, un nombre d’equips investigadors en actiu molt allunyat del que ens pertocaria proporcionalment. Tot i que en els darrers anys, la situació ha anat millorant, encara s’ha d’avançar molt, i aquest augment pressupostari tindrà un impacte importantíssim en la generació i transferència de coneixement a les nostres empreses.

2. La creació de la Institució de Recerca de les Illes Balears (IRIB), amb una funció destacada de contractació de personal de prestigi reconegut en l’àmbit científic i tecnològic que contribuiran a l’excel·lència en la recerca dels organismes que formen part de l’ecosistema científic balear.

3. Mesures de foment de la carrera professional investigadora, precisament amb la finalitat de promoure l’activitat científica i tecnològica, tant la ja existent com l’emergent. És del tot imprescindible millorar la captació i retenció del talent investigador i consolidar així una comunitat científica nombrosa, estable, ben dotada dels recursos necessaris i amb una alta capacitat de generació de coneixement estratègic en el curt, el mitjà i el llarg termini.

4. La inversió en R+D+i des del món empresarial, tot i la millora observada en els darrers anys, en què ha passat d’un 15 % a un 35 % de l’esforç inversor global, és encara molt baixa en comparació amb altres regions de l’entorn. Necessita un revulsiu que la potenciï i la nova llei preveu incentius en aquest sentit.

A banda d’aquests 4 àmbits d’actuació immediata, hi ha altres reptes que necessiten solucions i que, una vegada aprovada la Llei, haurem d’abordar mitjançant el seu desplegament normatiu: l’estímul de les vocacions cientificotecnològiques (STEM) entre la població més jove, l’ampliació de l’oferta formativa, la simplificació de la burocràcia que lastra l’activitat científica, la lluita contra la desigualtat entre dones i homes i contra els estereotips socials, els sistemes de col·laboració publicoprivada i també entre empreses… són només alguns exemples que demostren que la feina no acaba amb una nova Llei, sinó que, més bé al contrari, s’inicia una nota etapa en què donarem a l’R+D+i el lloc que mereix.

Aquesta setmana ha sortit publicat al BOIB l’avantprojecte de la nova llei. S’inicia així el que es coneix com a període d’informació pública, un tràmit que serveix per donar a conèixer al conjunt de societat la proposta que el Govern ha elaborat de la mà dels organismes de recerca. Ara és el moment de les aportacions ciutadanes. T’hi animes?

Entra a tn.caib.es/ProjecteLleiCiencia i participa.