Escola en català

|

Valorar:
Josep Bagur Gomila

S’associació de Professors Lliures d’Enginyeria Social (PLIS) i es servicis jurídics de Societat Civil Balear varen interposar es passat 9 de desembre de 2021 un recurs contenciós-administratiu contra sa Conselleria d’Educació de Balears davant es silenci administratiu que s’entenia com una desestimació a sa sol·licitud presentada es 22 de desembre de 2020 «para que la Consellería, con el fin de no concurrir en la misma inactividad normativa que la sentencia del TSJC Nº 5201/2020 atribuye a la administración educativa catalana, dicte las medidas normativas pertinentes e instrucciones necesarias, para que los proyectos lingüísticos de los centros de Baleares se modifiquen para incluir el castellano como lengua vehicular en al menos el 25% de las horas lectivas y en al menos una materia troncal o análoga».

Es passat 15 de desembre de 2021, es contenciós de PLIS i SCB va ser admès a tràmit per part des Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB), i seria molt probable que es tribunal acabàs sentenciant que es Govern balear ha de transmetre instruccions clares i precises a tots es directors de centres educatius perquè adaptin es seus projectes lingüístics d’acord a sa llei.

Tenen raó PLIS i SCB quan diuen que sa immersió obligatòria en català no és només un abús de poder sinó un despropòsit lingüístic. I és per treure’s es capell que per fi una associació de professors hagi decidit donar sa cara i reclamar es drets lingüístics que es dèspotes des Govern Armengol neguen a ses famílies castellanoparlants. Però hauríem de començar per donar sa batalla cultural des llenguatge i dir a ses coses pes seu nom.

Sa immersió lingüística és un programa d’ensenyança d’una segona llengua on totes ses matèries (o sa majoria d’elles) s’estudien en un idioma que no és es matern des estudiants. S’objectiu final d’un programa d’immersió és que es aprenents siguen bilingües i, per tant, competents en ses dos llengües (sa materna i s’estrangera). Aquest sistema educatiu va néixer a Canadà a sa dècada de 1960 per definir es programes en què es grups d’estudiants anglòfons s’educaven en francès, llengua minoritària socialment. Però sa immersió lingüística de Canadà té una diferència molt important respecte sa de Catalunya, Galícia, Comunitat Valenciana o Balears: que a Canadà sa immersió és voluntària. Com diu s’Institut Cervantes: «Todos los expertos coinciden en afirmar que para que estos programas tengan éxito, deben efectuarse de modo voluntario y fomentarse actitudes de respeto hacia ambas lenguas».

Històricament, es jóvens que han optat per aquest programa lingüístic són estrangers que cursen una doble titulació europea, alumnes d’Erasmus que se’n van a un altre país dins Europa, o bé immigrants que se’n van a viure a un nou país i volen aprendre sa llengua nacional amb sa major rapidesa possible. Però en tots es casos es tracta d’una qüestió voluntària per part de s’estudiant, mai imposada per s’Administració. A Canadà són es pares es qui decideixen escolaritzar es seus fills en anglès o en francès, no sa Francina Armengol o es polític de torn. Aquí tenim dos idiomes oficials. ¿On és a Balears sa llibertat educativa a triar sa llengua d’escolarització des nostros fills? Es espanyols que arriben a ca nostra des d’altres regions d’Espanya no són immigrants o estrangers obligats a aprendre es català a la força. Són compatriotes nostros que tenen dret a ser escolaritzats en castellà, s’idioma oficial de s’Estat, a tot es territori nacional.

Idò, ara que ja tenim clar què és sa immersió lingüística, diguem a ses coses pes seu nom. Sa mal anomenada ‘immersió lingüística’ de Balears i Catalunya és un disbarat pedagògic que no existeix a cap altre país d’Europa i que atempta contra es drets de ses famílies castellanoparlants a escolaritzar es seus fills en sa seua llengua materna, un dret fonamental aprovat universalment per la UNESCO.

Aquí no tenim immersió per sa senzilla raó que la mitat des alumnes balears són obligats a escolaritzar-se en una llengua diferent a sa seua materna, i s’altre mitat en un català estàndard que res té a veure amb so nostro balear. Això no és immersió, sinó imposició lingüística basada en sa prohibició de s’idioma castellà i de ses modalitats insulars dins es sistema educatiu balear. Una concessió més de sa classe política a sa minoria nacionalista que amb sa sentència des TSJC des mínim de 25% en castellà a s’escola veu perillar per primera vegada en quaranta anys es seu dogma sagrat i intocable d’escola en català.

Sa nova llei balear d’educació que pretén implantar es Govern de PSOE i Podemos seria sa primera que avalaria políticament sa imposició lingüística catalanista a s’educació, contradint així sa sentència des TSJC, des Tribunal Suprem i molt probablement també sa qui dictarà es TSJB. ¿S’atrevirà Martí March a imposar es català i seguir discriminant es castellà a ses escoles contradint ses sentències judicials? Veurem fins on arriba sa sobèrbia nacionalista. ¿Immersió lingüística i escola només en català? Molt bé, sempre i quan siga voluntària.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

Anterior
Página 1 de 1
Siguiente

Soca Reial
Hace 19 días

El futur de sa llengua PRÒPIA de les Illes Balears depèn de la iimmerció lingüística, i no d'un pseudo-filòleg ignorant, que segurament va obtenir el seu diploma universitari de la mateixa forma del dirigent del seu partit polític.
Valoración:3menosmas

Enric
Hace 20 días

Hem patit 40 anys d'inmersió llingüística en castellà i ningú podia dir res: si ho feies, anaves a la presó. Ara, amb governs democràtics escollits pel poble, resulta que tu vols anar contra les lleis aprovades pels representants del poble. Si es teu comportament no és feixista, poc te falta...
Valoración:2menosmas
Anterior
Página 1 de 1
Siguiente