Defensar la TEF

Molts han estat els programes d’èxit que s’han pogut gaudir en pantalla i molts han estat els professionals que han passat per deixar la seva empremta. L’entreteniment tenia nom de Kafè Kaleta, encara que també hi ha hagut espai pel debat polític amb Bona Nit Pitiüses, per l’esport amb DxTEF, per l’humor amb Eivissa Tudei per la promoció de la gastronomia local amb Sabors d’Eivissa, per la història i la cultura amb Sa Cadira des Majors o per la defensa del sector primari eivissenc amb Terra Salada. La TEF ens ha il·lustrat i contat els esdeveniments més importants de les nostres vides i ens ha ensenyat una cara d’Eivissa i Formentera allunyada del morbo i el sensacionalisme. Allà on hi ha un pitiús fent alguna cosa important, hi ha una càmera de la TEF i un periodista per contar-ho.

Tot això ha fet que aquesta televisió es converteixi en un espai imprescindible que cada vegada està més arrelat a la societat pitiüsa, a diferència de la que hauria de ser la nostra televisió autonòmica (IB3) que, a més de denigrar els seus propis treballadors, fa gala d’un mallorquinisme centrípeta que lluny d’unir les quatre illes, ha aconseguit que només una d’elles s’hi pugui sentir identificada. Per aquesta raó és imperatiu que els que estimam Eivissa i Formentera defensem la nostra única televisió local dels atacs d’aquells que la voldrien veure tancada o, pitjor, manipulada (per ells mateixos, evidentment).

Ara el PSOE de Sant Antoni posa el crit al cel perquè l’Ajuntament ha decidit continuar oferint un programa setmanal que promociona el municipi i les activitats que s’hi porten a terme i que costa una desena part del que ells es gastaven en muntar passarel·les i saraus. Empren un argument fal·laç com l’audiència, com si les despeses de fer televisió fossin similars a les de fer ràdio o premsa escrita. També és sorprenent que aquells que s’omplen la boca amb la defensa de la llengua catalana siguin ara els que pretenguin retirar el suport a l’únic mitjà de comunicació en eivissenc que hi ha a Eivissa.
Fan servir la TEF com una arma llancívola només per atacar l’equip municipal a un any de les eleccions.

Per ells qualsevol argument és bo per fer mal a l’alcalde, encara que sigui amb una fonamentació paupèrrima i ho facin per sobre de l’interès dels seus veïns. Això no ens hauria de venir de nou, ja que no és la primera vegada que els socialistes fan servir la TEF de manera barroera per intentar ferir una institució en la que no governen, només cal recordar l’atac de l’expresident Vicent Torres al sector primari d’Eivissa quan va considerar que la promoció de la seva tasca i el nostre producte local era una simple qüestió de ‘bledes i oliveres’.

El més sagnant és que critiquin el patrocini d’un programa a la única televisió que ho podria fer, com si en tinguéssim deu entre les quals escollir. D’altra banda, quan es parla de despesa pública i promoció institucional, els socialistes eivissencs l’única cosa que poden fer és callar perquè no estan en condicions de donar lliçons d’absolutament res. Intentar desprestigiar un mitjà de comunicació per interès electoralista és una manera de fer política que demostra l’altura, la capacitat i la visió de qui ho pretén. És evident que el que voldrien és implantar la censura, vetar qualsevol intent de llibertat d’expressió (com ja han intentat en més d’una ocasió) i gaudir de la innocuïtat d’uns mitjans que es limitessin a reproduir els seus comunicats de premsa. El que no es pot pretendre és agrair quan et lloen i voler censurar quan et critiquen, com tampoc es pot criticar des de la oposició exactament allò que tu fas quan ets al govern.

Per molt que alguns ho intentin, no aconseguiran frenar l’avanç d’una televisió que cada vegada es veu a mes indrets. Les televisions locals van morint arreu del país, però a Eivissa i Formentera no ens podem permetre que la TEF deixi de fer una feina que constitueix el major i millor arxiu audiovisual de la història de les Pitiüses, perquè la TEF és la casa d’aquells que riuen amb la ironia i l’enginy de na Cristina Ramon, és la casa dels que s’informen amb en Roger Riera, és la casa dels que contrasten l’actualitat amb en Toni Ruiz, és la casa dels que s’exalten amb les novetats esportives den Paco S. Pérez, és la casa dels pitiüsos que s’emocionen quan en Juan Antonio Torres entrevista una persona major que ens descobreix l’Eivissa d’un temps passat, és la casa dels estudiants que la veuen per internet per alimentar la seva nostàlgia, és la casa comandada per na Sonia Escribano on es pot fer una telemarató solidària per ajudar els nens que més ho necessiten, és la casa dels que la veuen i dels que la critiquen per interès, en definitiva, és la casa de tots aquells que volen que algú els expliqui en la seva llengua que ha passat al seu voltant avui per saber com serà demà.