Francina Armengol, en una imagen de archivo. | Daniel Espinosa

1

Sa gran victòria democràtica de PP i VOX a Castella i Lleó li ha caigut molt tort a sa nostra presidenta balear. Tot d’una que es va confirmar s’acord entre ses dos formacions, n’Armengol va publicar es següent tuit: «El ‘nuevo’ PP gobernará dando poder a la ultraderecha y al fascismo. Entregan el gobierno a quien diferencia por color de piel y niega la violencia machista, la homofobia y la dictadura. Ya no engañan a nadie. Es el #PactodelaVergüenza, una anomalía democrática en Europa». En sa mateixa línia s’han pronunciat Cosme Bonet, qui ara pastura pes Senat com a bon cementeri d’elefants, i Alfonso Rodríguez, portaveu des PSIB: «Expresamos nuestra preocupción por el hecho de que el PP balear quiera replicar el modelo de Castilla y León en Baleares y por ello le pedimos que no se deje arrastrar y vuelva a ser un partido de Estado».

Per començar, sa qui no enganya a ningú ja és vostè, senyora Barmengol. Tatxar a VOX de racisme, d’homofòbia i de negar sa dictadura —supòs que franquista, ja que sa cubana i sa veneçolana es qui la neguen són es seus socis de govern!— i sa violència masclista són acusacions infundades molt greus que demostren un nivell alt d’infantilització d’una persona que no està preparada per representar a tots es balears. As mateix temps, això també són es nirvis d’una presidenta que veu perillar sa cadira a ses pròximes eleccions si PP i VOX fan ses coses ben fetes i compleixen ses seues promeses electorals. Unes promeses basades en un programa lliberal-conservador que milloraria radicalment sa vida de ses persones a Castella i Lleó.

Es socialistes que governen amb sos catalanistes radicals de Més eliminant es castellà com a llengua vehicular a s’educació i amb sos neocomunistes de Podemos que no condemnen sa repressió de sa dictadura cubana o veneçolana ara pressionen a Marga Prohens per a veure si, en cas de governar, «visualitza a s’actual diputat i portaveu de VOX Balears, Jorge Campos, com a president des Parlament o vicepresident des seu Govern; o si estaria còmoda amb VOX as capdavant de sa Conselleria d’Educació».

Es nou Govern de Castella i Lleó, per exemple, ja parla d’iniciatives molt positives com fer costat a sa natalitat amb ajudes directes i incentius fiscals progressius, apostant per enfortir sa conciliació de sa vida laboral, social i personal. Una qüestió determinant a s’hora de voler (i poder) tenir boixos a sa que fins ara ningú hi destina ni un segon.

Idò sa primera notícia que mos arriba de Castella i Lleó és que es ‘perillosos feixistes’ de PP i VOX baixaran es impostos a ses pimes, es autònoms i ses famílies mentres n’Armengol rega amb 700.000€ en temps de crisi a sa premsa catalanista afí o prohibeix es castellà a ses escoles. ¿Quina democràcia és aquesta on es PSOE pot pactar amb comunistes, ultranacionalistes xenòfobs i filoterroristes, però es PP no pot pactar amb un partit democràtic i constitucionalista com VOX?

S’únic «Pacte de la Vergonya» és es seu, sra. Armengol, pactant amb sos qui neguen s’existència de sa llengua i sa cultura balear i malgastant es sous de tots es ciutadans en temps de crisi. Déu vulga que es perillosíssim neofeixisme tan estrany que baixa impostos i ajuda a ses empreses, es treballadors i ses famílies arribi prompte a ses nostres Balears. I de pas, que una tramuntanada s’enduga tots aquells qui en dos anys no han aturat de violar ses nostres llibertats i asfixiar-mos econòmicament, que no estimen ca nostra, ni saben acceptar ses regles des joc democràtic.