El Barça a la Champions

Un campo de fútbol. | Pixabay

Bernat Joan i MaríIbiza13/04/22 3:59
TW8

És possible que algun aficionat al futbol, no excessivament documentat, pensi que un servidor (que no n’és mica expert) s’ha confós: el Barça, es dirà a si mateix, està jugant l’Europa League. En part l’encertarà, però en part (en una part que consider molt important) l’errarà de ple. De fet, el F.C. Barcelona, popularment Barça, està jugant la Champions (i en fase molt avançada), a través del seu equip de futbol femení. Les dones del Barça van vent en popa. L’any passat varen guanyar la Champions League i enguany fan pinta de poder-hi tornar. Per tant, sí que hi ha un equip de futbol del Barça avançant a la Champions. I tant, que hi és!

I no és tan important, altra vegada des de les meues particulars consideracions, que vagi endavant en la màxima competició de futbol europeu com que recentment ha batut un rècord mundial d’assistència d’espectadors a un partit de futbol femení. El dia 30 de març de 2022, al Camp Nou, al barri de les Corts de Barcelona, 91.553 persones varen omplir el camp per veure-hi un Barça-Real Madrid.

L’assistència de públic va pulveritzar l’anterior rècord mundial, que s’havia enregistrat a l’Estadi Rose Bowl de Los Ángeles, en partit entre les seleccions estatals dels Estats Units d’Amèrica i la Xina (amb 90.185 espectadors), i deixava encara més endarrere el rècord d’Europa (establert a Wembley en el partit entre les seleccions d’Anglaterra -ep, d’Anglaterra, no del Regne Unit, que no en té cap, de selecció esportiva!- i Alemanya; hi varen assistir 77.758 espectadors).

Per acabar-ho d’arrodonir, el Barça va guanyar el Real Madrid per 5 a 2 i es va classificar per a la següent ronda de la Champions League. Que, naturalment, també es jugarà a l’Estadi, esperablement amb una presència similar d’aficionats. Les dones del Barça varen voler emular la feina feta pels hòmens a l’estadi del Madrid, on feia no res que havien guanyar per 0-4.

El Barça, que assortadament torna a presidir Joan Laporta, el president que ha estat al capdavant de l’època més notable del club, està obrint una escletxa importantíssima en un esport que sempre s’havia considerat, bàsicament, com a masculí. L’equip femení del Barça està contribuint poderosament a esquerdar els prejudicis que hi ha sobre gènere i esport. Se suposa, per alguna raó que se m’escapa, que la gimnàstica rítmica és més femenina i que el futbol, ja que hi som, és més masculí. Es tracta de tòpics patriarcaloides que no tenen ni la més mínima base ni substància. Si no, que ho diguin a les jugadores del Barça.

Per a la joventut d’arreu, perquè el futbol és un esport completament globalitzat, hi ha jugadores que constitueixen autèntics exemples d’èxit i de superació. Destaca poderosament n’Alèxia Putellas, guanyadora del Baló d’Or d’enguany (no només de Messi viu aquest guardó lliurat a França). I, amb ella, Lieke Martens, Jennifer Hermoso, Aitana Bonmatí, M. Pilar León, Caroline Graham o Clàudia Pina. A més a més, cosa que potser no resulta excessivament coneguda a les Illes Balears, el Barça femení és l’equip de Champions que més illencs té a la seua titularitat. Hi ha, més concretament, tres mallorquines: Catalina Coll, Mariona Caldentey i Patrícia Guijarro.

De n’Alèxia Putellas, i relacionat amb la concessió del Baló d’Or, n’hem de destacar que ha estat la primera persona a guanyar aquest guardó que s’ha expressat en català a l’hora d’agrair-lo. De manera que, igual que el film «Alcarràs» a la Berlinale, per comentar un altre èxit recent, ha contribuït a posar la nostra llengua al mapa del món, amb tota normalitat, sense complexos, com si el català fos una llengua plenament normalitzada. (Tot sigui dit entre parèntesi: no normalitzarem l’ús del català si no el feim servir com si ja estigués normalitzat).

De la nova etapa de Laporta, de Xavi Hernàndez, de Jonatan Giráldez (entrenador del Barça femaní), o de Sarunas Jacikevicius (bàsket masculí) en podem destacar l’esperit guanyador, la voluntat d’excel·lència, la capacitat d’enlluernar. Allò que va portar, a través dels anys, personatges com Antoni Gaudí, Pau Casals, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró, Josep Trueta, Josep Pla, Joan Fuster, Ignasi Barraquer, Antoni Puigverd i tota una plèiade de metges, biòlegs, artistes, arquitectes, cantants, pedagogs a posar la catalanitat al mapa del món.