Plany per Àfrica

Faig aquestes reflexions pensant en les conseqüències que ja està tenint a nivell mundial l’atac de Rússia a Ucraïna. (Dit siga entre parèntesis, crec que s’han de posar les coses en el seu lloc just, també pel que fa a la terminologia. Parlar de guerra entre Rússia i Ucraïna posa els dos països al mateix nivell de responsabilitat en el conflicte. Primer gran element de distorsió: el que ha ocorregut, realment, és que Rússia ha atacat Ucraïna, i això sempre s’ha de posar de manifest. En aquests termes). L’atac de Rússia a Ucraïna ja té un impacte importantíssim quant a política energètica, arreu del món.

L’encariment del combustible és a la base de la inflacció, disparada durant aquests últims mesos. Però, a l’altra banda de la balança, també està forçant els diferents estats a dissenyar polítiques energètiques destinades a dependre menys del petroli i dels combustibles fóssils. Potser de la invasió russa de determinats territoris d’Ucraïna se’n derivi una política efectiva, si més no a Europa, vers una energia més neta.

D’altra banda, la política d’aïllament de Rússia compta també amb un doble vessant. No hi ha res que sigui del tot bo ni del tot dolent, en una anàlisi mínimament acurada. Fer polítiques perquè la dependència energètica d’Europa en relació a Rússia sigui cada vegada més baixa pot resultar positiu per a la Unió Europea. I pot ser molt especialment positiu per al desenvolupament de les energies alternatives. Però també, de cara a un futur més extens, pot presentar un perill evident: el de les conseqüències de l’aïllament de Rússia. Si avui a Rússia no hi ha encara moviments en contra de Putin és, en part, perquè està aïllada: els mitjans de comunicació estan completament controlats per l’Estat, no hi ha possibilitat per a la gent de fer-se una composició de lloc mínimament plural, i tot els és presentat de la mateixa manera. Així, la majoria dels russos pensen que el seu exèrcit ha anat a Ucraïna a defensar els pobres ucraïnesos d’un govern de nazis. I, si de passada els reincorporen a la Mare Rússia, millor que millor. Per això, els primers dies de guerra, els soldats russos no comprenien que la gent no els rebés entusiàsticament i que l’exèrcit ucraïnès els fes front amb tanta fermesa.

Si l’aïllament de Rússia es fa més gran, les possibilitats de canvi real (o, si més no, de canvi a millor), es faran cada vegada més difícils. I no convé en absolut tenir una gran potència (si més no en extensió territorial i en població), cada dia més tancada sobre si mateixa, més reconcolida, més aïllada del món.

El perill pot anar augmentant exponencialment (recordem que, al mateix temps, es tracta d’una potència nuclear).
Deixant de banda la qüestió de l’energia, que afecta arreu, voldria posar el focus, avui, en el fet que Ucraïna és un dels grans graners del món. Ucraïna és una potència cerealística de primer ordre.

L’alimentació d’una part important del Planeta depèn de les collites de gra a Ucraïna. I en depenen, molt especialment, un grapat de països d’Àfrica, molts d’ells situats a la banya nordoriental. Es tracta, en bona part, de països sacsejats per conflictes inacabables, per guerres sagnants, mal construïts sobre estats més o manco fallats, mortificats per les fams permanents, que sobreviuen en bona part gràcies al que els arriba des de fora. I, molt especialment, que depenen alimentàriament del gra d’Ucraïna.

L’impacte de la guerra a bona part dels països africans, idò, encara resulta molt més devastador del que pugui tenir a Europa o a d’altres llocs del, diguem-ne, primer món. Perquè allà ja no en depèn el preu de determinats productes, que puja i puja a causa de la crisi energètica, sinó que en depèn, senzillament, la supervivència. Per això la Unió Africana s’ha reunit d’urgència per abordar la qüestió de la guerra a Ucraïna. Perquè de l’imperialisme rus, ara regit per la mà dictatorial de Putin, té un impacte inexorable sobre llocs com Somàlia, Etiòpia o Sudan. Molt pitjor del que pugui produir a qualsevol altra part del món.