Alumnos entrando a un colegio en una imagen de archivo. | Teresa Ayuga

Actualment, als centres escolars hi ha un ambient de confusió, d’incertesa .... El professorat està inquiet i angoixat davant la precipitada implantació de la nova llei d’educació, i les famílies molt preocupades. El professorat demana formació i les famílies informació.

Al mes de juliol, el Partit Popular es va fer ressò de les inquietuds de la Comunitat Educativa i va demanar a la Conselleria una implantació acordada de la LOMLOE que havia de tenir en compte que la metodologia dels centres no es podia fragmentar, no es pot aplicar d’una manera als cursos pars i d’una altra manera als senars.

Al mes d’agost, la Conselleria va publicar els currículum de la LOMLOE que a l’inici de curs s’havien d’aplicar.

Al llarg del mes de setembre s’han publicat els criteris d’avaluació que s’havien de tenir en compte a l’hora de la planificació del curs escolar però no per a tots els cursos, només per als cursos senars on s’ha d’aplicar l’esmentada llei.

El Govern central va decidir que s’havia d’iniciar l’aplicació de la nova llei aquest curs i, davant les manifestacions del professorat, el Partit Popular va sol·licitar a la Conselleria que demanessin al Ministeri una moratòria o un canvi d’aplicació... però no ho varen intentar i davant l’ambient de crispació dels centres escolars, ha decidit seguir les indicacions d’algun sindicat i aturar l’aplicació dels nous decrets però no de la llei. Ara ha optat per escoltar, dialogar, consensuar…. No hauria set millor fer-ho abans de crispar la Comunitat Educativa?

Fins al mes de setembre no es va publicar la normativa per l’atenció a la diversitat. Amb l’aplicació de la LOMLOE, també va quedar penjada la valoració d’aquest alumnat i tot el que això comporta.

Els recursos per atendre l’alumnat amb diversitat funcional no han arribat a tots els centres d’Eivissa que ells necessiten.

Una escola inclusiva ha de comptar amb els recursos humans i materials precisos per atendre adequadament tot l’alumnat, tant d’ensenyament obligatori com postobligatori.

Les infraestructures escolars d’Eivissa segueixen sent deficitàries. No s’ha creat cap institut nou des que el Partit Popular va deixar enllestit al 2015 l’IES Quartó del Rei, encara estam a l’espera de la seva ampliació (no fa falta disposar de més terreny), l’Institut de Vila més que necessari ja és imprescindible, la resta d’instituts pateixen sobreexplotació de les seves dependències amb més grups i, per tant, amb més alumnat que no afavoreix la convivència als centres, no s’han llevat totes les barreres arquitectòniques, centres com el CEIP Can Cantó que fa més de 30 anys que demana un gimnàs, l‘Escola d’Art...

La llista de necessitats és massa llarga i no hi ha voluntat política per part del Govern balear per donar una resposta satisfactòria a la situació educativa que pateix la Comunitat Educativa d’Eivissa i, d’aquesta manera, no afavoreix que aconseguim un ensenyament de qualitat.

Per tant, afrontam un altre curs normal s’ha de canviar?