Passades les celebracions del Dia de la Constitució i del de la Puríssima, la setmana passada, potser podem abocar alguna reflexió post-fastos, a veure si superam el nyigui-nyogui imperant en aquest tema. Una vegada més, hem pogut assistir a l’espectacle de suposats «constitucionalistes» anant directament en contra de la Constitució. I, com que es tracta d’un espectacle que dura ja fa més de quaranta anys, crec que en podem analitzar alguns dels aspectes més destacables.
Hi ha diversos aspectes que posen de manifest que molts suposats constitucionalistes van clarament contra la Constitució espanyola (no dic ja contra el seu esperit, que això sempre serà discutible, sinó contra el text específic de l’esmentada carta magna). Van contra la Constitució, per exemple, aquells que no reconeixen la pluralitat lingüística i cultural del Regne d’Espanya. Aquells que no usen mai cap de les llengües dites autonòmiques, vivint en comunitats autònomes amb una llengua pròpia diferent de la de l’Estat, poden autodenominar-se «constitucionalistes»? Podrien fer-ho, tal vegada, si es tractàs d’un ús estrictament individual (algú negat per a les llengües, o que ha posat la banya al forat i no vol aprendre euskera o gallec), però no ho poden negar si es tracta de tota la representació d’algun partit polític determinat. Els representants de Vox o els de Ciutadans, posem per cas, al Parlament de les Illes Balears, parlant sempre i en bloc en castellà van contra la Constitució espanyola. Això es pot escriure, negre sobre blanc, sense cap tipus de problema. Perquè, quin respecte tenen envers la llengua pròpia d’aquesta comunitat dita autònoma? Quin respecte tenen per la pluralitat cultural del Regne? Quin respecte i, sobretot, quina protecció brinden a la llengua catalana?
En qualsevol cas, des del moment que Espanya forma part de la Unió Europea i que n’ha signat els tractats, és bagatge constitucional espanyol la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM). El Consell d’Europa ha posat de manifest, repetidament, que el Regne d’Espanya incompleix la CELROM. Però això, la majoria dels «constitucionalistes» espanyols s’ho escolten com qui sent ploure.
Alguns em podrien objectar que, a l’hora de nomenar les raons per a possibles discriminacions (a evitar) la Constitució espanyola no esmenta la llengua. Certament, de tots els motius esmentats a la Declaració de Virgínia, descrits pràcticament a totes les constitucions dels països democràtics del planeta, la Constitució espanyola oblida la discriminació per raó de llengua. No diu enlloc que no se’ns pugui discriminar si parlam una llengua minoritzada o una llengua minoritària. Podem esperar, per tant, que se’ns discriminarà a betzef per aquest motiu. Anem a un dels que sí que apareixen a la Constitució, idò. Crec que és l’article 14 que diu específicament que no hi pot haver cap tipus de discriminació per motius religiosos. L’Estat, emperò, té un tracte preferent amb l’Església catòlica, cosa que deixa en una posició poc galdosa els ciutadans que professen d’altres confessions religioses.
També en algun lloc la Constitució diu que els ciutadans de l’Estat espanyol tenen dret a tenir «un judici just» portat a terme per «jutges imparcials». Idò bé, qualsevol lector pot acudir als judicis més mediàtics de l’última dècada i fer-se’n una idea pel seu propi compte. Cada dia hi ha recusacions (acceptades o no, segons les circumstàncies) de jutges per parcialitat (generalment per haver manifestat massa clarament les seues inclinacions polítiques, que habitualment sempre solen anar cap al mateix costat).
Ni la judicatura ni els cossos i forces de seguretat de l’Estat, segons la lletra constitucional, no poden estar polititzats. No sé si cap d’aquests col·lectius aguantaria la prova del cotó que va fer l’enyorada cancellera Angela Merkel a la República Federal d’Alemanya. La idea merkeliana (de profunda arrel democràtica) era que hi havia una manera de veure si els membres de l’exèrcit i dels cossos i forces de seguretat estaven realment despolititzats i era comprovar si allí on votaven els resultats electorals eren diferents d’on votaven majoritàriament d’altres col·lectius. La idea era clara: si a Renania-Westfàlia, posem per cas, un vint per cent de la població vota Verds, un vint per cent dels policies i un vint per cent dels jutges haurien de votar Verds. M’encantaria que, amb un estudi seriós, aquesta mateixa prova es fes al Regne d’Espanya (especialment allà on hi ha problemes d’encaix no resolts), a veure quin resultat obtendríem.
Dit a mode de resum: avui dia, el principal obstacle que té el desplegament constitucional, al Regne d’Espanya, són precisament diversos partits polítics que es diuen «constitucionalistes», però que no accepten els pilars fonamentals de l’esmentada Constitució.
9 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
,,,reitero " manu" diferentes maneras de ver la realidad..y en tu caso, las creencias, simplemente.
--- el artículo es justo y claro... en cuanto a los comentarios de Puff y mcardona, por un lado los festivos que aprovechan las celebraciones religiosas del santoral "por casualidad", no significa que les debamos dar las gracias humildemente a las sectxs, sino que son unos días festivos por ser festivos, es decir, porque nos los merecemos todos, los ateos que nos rascamos lo que queramos en el sofá también, pues nos los merecemos tanto unos como otros porque hubo hace años una lucha obrera que consiguió derechos como festivos pagados, la iglesia aquí no pinta una mixerda y no le debemos nada... y por otro, los acuerdos del anacrónico concordato de las narixces hacen que tengamos una confesión en las escuelas e institutos con esa supuesta "asignatura" que no hace sino llenar la cabeza de cuentos a nuestros niñ@s, y es la cabeza de puente para que ahora puedan entrar todas las demás, veremos un cacao dentro de poco que ya veréis... y en cuanto a la cruz en la declaración de la renta, vaya, no puedo decidir el destino de mis impuestos, salvo en ese asqueroso detalle, y si digo que no, el estado soslayará mi decisión, destinando un porcentaje de los mismos igualmente, pues tienen blindados sus milloncetes para que acaben en el paraíso fiscal extranjero vaticano... y aún pregunta acerca de discriminaciones, será posible...
Como siempre, el artìculo, en clave catalanista-nacionalista-independentista,para no variar.Mientras que Vox y Ciudadanos viven en España, el sr. Bernat vive en la Cataluña de las fantasias. En tanto que el sr.Bernat considera malo hablar en español,otro correligionario suyo, de pensamiento e ideas idènticas o parecidas, de finales del siglo XIX principios del XX, estimaba que otra lengua tan nacionalista como el catalàn,el vascuence, sòlo la debìan hablar los nacionalistas y,entre estos, sòlo los de raza vasca.Asimismo, consideraba que era malo que los euzquerianos no hablasen euzquera pero era infinitamente peor que un sòlo maqueto supiese o hablase euzquera,en este caso serìa catalàn. Y que para amar el Euskera habia que odiar a España.Por lo visto los tiempos han cambiado y los nacionalistas han pasado de no querer a imponer una lengua.Ahora, el charnego agradecido suma en lugar de restar, eso si, sòlo a la hora del voto,que para lo otro hay que tener 16 apellidos del lugar, como el patriarca de la Patria Vasca.Tanto Vox como Ciudadanos no quieren ofender y por ello hablan español en España. Sr. Bernat, que queda de aquellos tiempos en que Vd. se arrodillaba delante de todas las cruces que encontraba a su paso?
,, efectivamente Bernat, igual que muchos votantes y dirigentes de ERC , el 11 de septiembre pasan el día en España..en fin, maneras de ver la realidad, saludos igualmente.
Benvolgut M. Cardona, efectivament, la religió catòlica té també un "notorio arraigo" dins la societat a la nostra part del món. Però no figura entre les altres que s'esmenten sota aquest epígraf. No crec que hagi de comentar res més. Benvolgut Puff, efectivament, hi ha molts votants de vox i del PP que aprofiten aquests dies de vacances per fer tot això que tu dius. Salutacions ben cordials a tots dos.
,,,aunque como much@s anticonstitucionalistas y ateos,, se aprovechan de estos días festivos , para disfrutarlos tocándose los mondongos en el sofá o mejor, disfrutar de un puente en pueblos de nuestro querido País.
,,,resumiendo más si cabe,,,usted se considera constitucionalista ???. simplemente, en lo relativo al uso del castellano,,o mejor, para que no tengamos que leer mucho,, en referencia al artículo 1 y 2...
Para no extenderme, me limito a reproducir parte de la exposición de motivos del Real Decreto por el que se regula la Declaración de notorio Arraigo de las Confesiones religiosas en España. RD 593/2015, de 3 de julio, BOE del 01/08/2015: Tras la declaración de notorio arraigo en España del Protestantismo (1984), el Judaísmo (1984) y de la Religión Islámica (1989) y la firma de los Acuerdos de cooperación del Estado español con la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España, la Federación de Comunidades Israelitas de España y la Comisión Islámica de España, aprobados respectivamente por la Ley 24, 25 y 26/1992, de 10 de noviembre, se ha declarado el notorio arraigo en España de la Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días (2003), de la Iglesia de los Testigos de Jehová (2006), del Budismo (2007) y de la Iglesia Ortodoxa (2010) ... ¿Dónde ve usted discriminación en los acuerdos con la Santa Sede?