Dilluns passat vaig tenir l’ocasió de participar, en nom de l’Institut d’Estudis Eivissencs, en un acte a l’Edifici Anselm Turmeda -simbòlicament, un deu, haver escollit aquest lloc- de la Universitat de les Illes Balears, a Palma, per reivindicar que el govern espanyol reclami l’oficialitat del català a la Unió Europa. Amb les regles del joc actuals, són oficials de la Unió Europa aquelles que decideixin els estats membres. Així, durant molts anys, el gaèlic (llengua pròpia d’Irlanda i oficial juntament amb l’anglès) no havia estat llengua oficial de la Unió perquè la República d’Irlanda no ho havia demanat. A partir del moment en què la República d’Irlanda va decidir que el gaèlic havia de ser llengua oficial a la UE, així es va fer.
No consider especialment acceptable l’actitud de determinades forces polítiques progressistes, que al Parlament europeu, posem per cas, poden signar manifestos a favor de l’oficialitat del català a Europa (cas del PSC-PSOE o de Podem), però que, formant actualment el govern de l’Estat, no han demanat oficialment l’oficialitat. Es veu ben clar que determinades actuacions parlamentàries només constitueixen accions de cara a la galeria, però que no tenen cap contingut efectiu. El mecanisme per implementar l’oficialitat d’una llengua, a Europa, és clar i llampant: ho ha de demanar un estat membre.
La norma més general és que cada estat membre demana a la Unió Europea l’oficialitat de la llengua que considera com a pròpia. Si n’hi ha més d’una, com és el cas de Bèlgica, l’estat membre pot demanar l’oficialitat de quantes consideri. En el cas esmentat, emperò, no hi ha cap llengua que sigui pròpiament la de Bèlgica, sinó que els valons comparteixen el francès amb França, els flamencs comparteixen el neerlandès amb els Països Baixos i l’àrea d’Spa comparteix l’alemany amb la República federal d’Alemanya. A qualsevol organisme del qual Bèlgica formi part, emperò, l’estat exigeix l’oficialitat de les tres llengües. Tal i com passa a Finlàndia amb el finès i el suec, ambdues llengües oficials d’aquella república nòrdica.
A Europa hi ha unes quantes llengües oficials de la Unió Europea que tenen menys parlants que el català (hi tenim, per exemple, el letó amb 1.7 milions de parlants, l’estonià, amb 1.5 milions, l’eslovac amb 2 milions, el lituà amb 2.8 milions, el maltès amb 0.5 milions, i el gaèlic amb 0.2 milions). Hi ha dues llengües que tenen un nombre de parlants aproximadament igual al que hi ha de catalanoparlants (ens referim al suec amb 10 milions de parlants i el txec amb 10.7 milions). Com es pot observar, que una llengua sigui oficial o no a la Unió Europea no té res a veure amb el nombre de palants, ni amb el volum de publicacions en aquesta llengua, ni amb la tradició literària, ni amb cap altra d’aquestes contingències.
Voldria, finalment, fer atenció a dos països que tenen unes xifres estadístiques que podem comparar amb les d’Eivissa. Em referesc a Malta (dins la Unió Europa) i a Andorra (fora de la Unió Europea, però dins els territoris de parla catalana). Malta és una illa una mica més petita que Eivissa (té 316 quilòmetres quadrats, mentre que Eivissa ne té 572, amb una població molt més gran (150.000 habitants per a Eivissa i més de 500.000 per a Malta). A diferència del que ocorre a Eivissa amb la llengua catalana, tota la població de Malta parla maltès. Tot i que a Malta no hi ha només una llengua oficial, sinó dues: el maltès i l’anglès. Com que és un estat independent i forma part de la Unió Europea, el maltès és llengua plenament oficial a la UE.
I ara anem cap a Andorra. En extensió, Andorra s’assembla encara més a Eivissa que no Malta (té 468 quilòmetres quadrats) i compta amb 79.000 habitants, cinquanta-un mil menys que Eivissa. Com que a Andorra només hi ha una llengua oficial (el català), se suposa que tots els ciutadans amb passapart andorrà són catalanoparlants. Cosa de tenir un estat propi, per cert. Així, idò, per a Euoropa, aquests vuintanta mil andorrans, si Andorra algun dia entra a la UE, comptarien més que no els deu milions de catalanoparlants que es distribueixen entre les Illes Balears, Catalunya, la Catalunya del Nord, el País Valencià, l’Aragó, Múrcia i l’Alguer. Si Andorra entràs a la UE i demanàs que el català fos llengua oficial, haurien de fer com han fet amb tota la resta. I, finalment, encara, sense sortir d’Andorra, hi hauria una altra opció: que qui entràs a Europa fos el Vaticà. A Andorra, a banda d’un president i un govern, hi ha dos coprínceps: el president de la República francesa i el bisbe de la Seu d’Urgell. En tant que copríncep, el Vaticà també podria exigir, si fes part de la UE, l’oficialitat del català. En qualsevol cas, diferents bisbes d’Urgell han demostrat que més val que siguin ells els coprínceps que no que ho fos qualsevol Borbó anticatalà (sia’m perdonada la redundància).
42 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
NaïfSi no ho vols eternitzar, per què respons sense dir res? Per què tanta xerradissa? Has de tenir sa darrera paraula? Sa teva opinió no pot esser críptica perque no en tens. No éts capaç de respondre preguntes senzilles. Per tant, qui s'ha d'informar més bé éts tu, no jo. Qui ha amollat ximpleries éts tu, no jo. Que cada lector repassi i compari es comentaris.
Ya le dije @Lluís que no pretendía eternizar esto, y en cuanto a la política, por desgracia, ya tenemos a gente como usted. Si mi opinión personal le parece demasiado críptica, tiene dos opciones, informarse mejor o bien continuar con sus simplezas, que tal vez sean sólo un torpe acto de proselitismo...pero si uno ignora sistemáticamente de dónde viene, difícilmente sabrá a dónde va.
NaïfSes preguntes són molt concretes i sa teva resposta pura xerradissa per fugir d'estudi. Te pots dedicar a sa política...
En el caso del portugués @Lluís, no hay más que ver la Amazonía brasileña y los idiomas nativos, mientras usted menciona Marsella y le parece un modelo a seguir a expensas del provenzal, aunque si nos dice que el ibicenco es equiparable al gironí y el valenciano no es una lengua, esforzarse aquí parece infructuoso y como ya ve, crispante. En todo caso Bernat tendrá que exigir también que se incluyan en las sesiones plenarias del Parlamento europeo las más de 60 lenguas regionales o autóctonas que cuentan con 40 millones de hablantes en la UE, para evitar el posible agravio comparativo, sin olvidar la torre de Babel donde alojar a toda la Dirección General de Traducción de la UE y juristas lingüistas del Parlamento...y eso a pesar de que, desde 2005, todos los ciudadanos, como usted o @ciutadà ,pueden comunicarse en catalán con dicho Parlamento, a no ser que se empeñen en ir a una sesión plenaria sólo para dar la nota.
NaïfEnsenyar es castellà acadèmic ha esborrat es dialectes? Ensenyar s'inglès acadèmic ha esborrat es dialectes? Ensenyar es portuguès acadèmic ha esborrat es dialectes? Per què ensenyar es català acadèmic ha d'esborrar es dialectes? Per què ès vàlid ensenyar sa llengua acadèmica en tots es casos però es català n'ha d'esser una excepció?
Miguel ÁngelPareixes un ca rabiós! Copiar i aferrar propaganda dins aquest fòrum perjudica sa teva salut... Ses respostes que reps te fan esclatar de ràbia! 🤣🤣🤣
Sin ánimo de eternizar el "debate",puesto que bastaría con señalar el carácter de las entidades que suscriben este manifiesto de Bernat para darlo por terminado, pero me llama la atención @Lluís que usted inicie su exposición negando categóricamente la posible validez de ibicenco (que incluso equipara al gironí!),mallorquín y valenciano como lenguas, lo cual ya choca de entrada con su supuesta voluntad de defenderlos y más sabiendo que los conceptos de lengua o dialecto son condicionados por voluntades políticas o meros pactos arbitrarios, como lo está ahora la categoría de "oficial" o no, en la UE. Usted como un Henri Grégoire en 1794 (o un dr Robert) exige la universalización del uso, en este caso del catalán estándar, para lo cual sería preciso (en palabras del clérigo) la "aniquilación de otros dialectos".En el caso del francés, en su momento también dialecto, oficializado en 1539,usted viene a decir que como "ni en París o Marsella " se enseñan dialectos locales en las escuelas, por lo tanto aquí se debe enseñar catalan estándar y punto!= pensé que la lucha era contra esta intransigencia (!?).Parece usted obviar la forma en que se construyen los nacionalismos y me sorprende que dé por válido todo aquello que proviene de la "vía oficial",pero extenderme aquí me llevaría de nuevo a las primeras líneas de mi texto. Me alegra que usted no sea profesor, sin duda.
LluísQue me sueltes el brazo , montón de estiércol , y rebatas una sola de mis afirmaciones con datos . Y déjate de “españolismo “ y de hacer el ridiculo ! Estamos hablando de el origen de una lengua , separatista asqueroso !
andresQui insulta éts tu, repassa es comentari que acabes d'escriure. Dir que éts un farsant, un estafador i un mentider no ès cap insult perque he argumentat que ho éts en funció des teus escrits. En canvi, no pots demostrar que jo sigui xuetó, ni talibà, ni ruc, ni tros d'ase. Sí que som mallorquí i me sorprèn que això pugui esser considerat un insult. Jo no insultaria ningú diguent-li eivissenc, i afortunadament fa estona que sa paraula xuetó ha deixat d'esser un insult. Deus esser molt vell, sigui d'edat o de pensament. Amb aquest darrer comentari has quedat ben retratat i no fa falta que ningú t'insulti: qui escup al cel, a sa cara li torna!
@lluis.- Ya sòlo nos faltaba que los xuetes talibanes tambièn nos quieran catalanizar. Por lo visto lo ùnico que sabes decir y hacer es insultar y encima te repites : farsante,estafa , mentira......En lugar de contestar a lo que he planteado respondes como lo que eres "un ruc" o si prefieres que te lo diga en ibicenco ( un tros de ase) y encima mallorquìn.Se puede pedir màs?