Coronavirus

El coronavirus s’emporta l’home de la calç

|

Valorar:
preload
Na Catalina i en Pep, durant la gravació de ‘Sa Cadira des Majors’, en febrer de 2019.

Na Catalina i en Pep, durant la gravació de ‘Sa Cadira des Majors’, en febrer de 2019.

07-04-2020

En febrer de 2019 vaig tenir l’oportunitat de parlar amb en Pep Bonet, de Can Negre de sa Torre, i la seva dona, na Catalina Juan, per al programa Sa Cadira des Majors de la TEF. Els vaig anar a veure a la seva casa des Puig d’en Valls un matí assolellat de qual guard un molt bon record gràcies a la bona conversa amb en Pep i l’excel·lent tracte de na Catalina i la seva filla Lina. Una visita que, malauradament, ja no podré repetir per culpa del coronavirus. En Pep ens va deixar dissabte passat amb 97 anys i na Catalina un dia després amb 95 anys. Els seus pulmons no aguantaren l’envestida d’un cuc tant petit com letal per a la gent major.

En Pep era un autèntic expert en calç. De fet, es guanyà la vida venent-ne i el seu fill és l’únic a Eivissa que ven calç viva per emblanquinar o desinfectar l’aigua de cisternes. «Ens associàrem amb els vesins des Collet i férem molta calç per emblanquinar. Havíem de buscar pedra que fos bona, que era escassa. També n’havíem fet per fer paret i obra. Es venia tot: la calç, la carbonada... tot venut! I la llenya. Gent de per L’Horta venia a buscar llenya perquè no hi havia butà. I la canviàvem per patata o moniatos», em va explicar.

També em contà els secrets dels forns de calç: «Fèiem un forn amb una porteta petita i rodat com si fos -una plaça de toros. A la part de dins tenia un banc i damunt d’ell començàvem la volta del forn, que era complicada i s’havia de saber fer perquè si no amb la cuita remullava», assenyala en Pep de Can Negre. Diu que era tan pràctic per fer la volta dels forns de calç que fins i tot havia anat per Cala d’Hort a fer-ne. També explica que la millor pedra per fer calç l’anaven a buscar a Sant Antoni, una pedra «que feia una calç molt blanca i forta, que són les condicions que ha de reunir la calç per ser bona. Hi havia una altra pedra que la feia molt blanca però queia».

A casa d’en Pep Bonet hi vivien els pares, ell i els seus 14 germans. Molt d’ells treballant al bosc, de mijorals. «Hi havia feina per a tots, la finca era molt gran. Llauràvem amb un parell de mules i al bosc fèiem forns de calç, sitges i veníem els pins i la llenya. També hi havia figues, ametlles, garroves i olives. Menjàvem moltes xereques perquè teníem moltes figueres albocor. Eren molt bones aquelles xereques!», m’explicà en Pep, que amb un somriure recordava que ell i els seus germans també hagueren de menjar alguna garrova: «Però les triàvem de les bones, que les guardàvem per a naltros».

En Pep de Can Negre també explicava contes i cançons. Esper que en deixàs moltes escrites i que algun dia els seus tres fills les treguin a la llum.

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Carme
Hace un mes

Una abraçada a la distància per sa família.

Valoración:21menosmas

juan
Hace un mes

D.E.P, molts d'anys de vida a la familia, i molts dànims, una història molt trista i a més no poder-los despedir ha de ser molt dur. una forta abraçada

Valoración:24menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1