«Lluiteu per conservar es vostros negocis»

Bon dia amigues i amics, poble de Formentera: avui us volia exposar sa meua opinió personal arrel de sa problemàtica sorgida envers a sa polèmica adjudicació des quioscs («xiringuitos») de platja de Formentera.

Propietaris de grans, mitjans i petits negocis familiars de Formentera, propietaris de sa petita i mitjana empresa de Formentera i autònoms, deixau de llogar i de vendre es vostros negocis a capital forani. Propietaris d’aquests negocis familiars tan característics i tan valuosos de s’illa de Formentera, gestionau valtros es vostros negocis. Educau i ensenyau a ses vostres filles i as vostros fills a estimar es vostro patrimoni i a estimar es vostros negocis familiars. Ensenyau-los a treballar, deixau-los estudiar també, que en es millor des casos també els ajudarà a gestionar millor es vostros negocis. Però després, fesseu-los tornar as vostros negocis i fesseu-los treballar. Sí, he dit que els fesseu treballar, i de sol a sol, i de dilluns a diumenge si s’escau. Sí, per què no? Es treballar no fa cap mal, i menys, si es negoci és teu. No els hi compreu s’últim model d’IPhone i tot lo que volen. Ensenyau-los a treballar per a que s’ho puguin comprar. Encara que sa fita és sa mateixa, es camí és ben diferent.

Propietaris de negocis familiars, repeteix, deixau de vendre es vostros negocis i es que els heu llogat, lluitau per a regentar-los i per a recuperar-los novament. Gaudiu de sa satisfacció que també dóna portar un negoci propi, encara que ses dificultats, de vegades, siguin molt grosses i pesades. No tireu sa tovallola. No trieu es camí fàcil de llogar i/o de vendre. Lluitau per conservar es vostros negocis.

Senyores polítiques i senyors polítics des Consell Insular de Formentera, creau es marc necessari (ja seria hora) per a que aquesta gent que he esmentat en es paràgraf anterior, tenedors de negocis familiars, mitjans i petits i autònoms, que sustenten sa majoria des teixit empresarial de s’illa de Formentera, entre els quals jo també m’incloc, no vegin que es lloguer o sa venda des seus negocis familiars sigui sa millor opció i no tenguin ganes de convertir-se en sa nova classe social de Formentera, sa classe rendista. Com? Idó per exemple, deixant que puguin treballar amb una seguretat jurídica que ara en aquest moment, tampoc existeix a Formentera. Tan senzill com per exemple, contestar es expedients que es presenten a sa Conselleria de Territori i Urbanisme ràpidament i no al cap de 7 ó 8 ó 9 anys (en es millor des casos), evitant que s’estigui més de 25 ó 30 anys (sí ho dic bé) per rebre una simple llicència d’apertura d’un establiment turístic i evitant que sa burocràcia avorridora aplicada pes funcionariat (per cert, una part des funcionariat que mai es renova encara que no rendeixi) acabi doncs això, avorrint a s’empresariat que, desesperat i que si se li acaba sa paciència, opta per llogar, en es millor des casos, o vendre es seu negoci familiar a capital forani quan li posen un bon parell de milions d’Euros damunt sa taula.

Una normativa fiscal amb aires proteccionistes també seria benvinguda. I us ho explicaré amb un símil. Es Consell Insular de Formentera va sabre molt àgilment aturar s’entrada de sa COVID-19 tancant es port de Formentera. Doncs estaria bé, sabre protegir també a s’empresariat autòcton de s’illa, sobre tot as petit i as que disposa de menys recursos econòmics, des grans fons d’inversió i des grans inversors que estan entrant a s’illa amb tanta força. Evidentment, aquesta protecció s’ha de fer legalment i una manera seria establint avantatges fiscals només a s’empresariat autòcton sense caure, per suposat, a lo que es coneix com a dumping fiscal. Existeixen fòrmules. Que s’estudiin.

Empresàries, empresaris, autònomes i autònoms locals de Formentera. Reflexionau sobre ses meus paraules. Només podrem decidir es nostro model econòmic si evidentment, som propietaris, regentam i gestionam es nostros negocis i ses nostres empreses. Si els venem o llogam a capital forani, naltros no podrem decidir res, ni model econòmic de Formentera ni res de res. Només si som propietaris des nostros negocis i de ses nostres empreses mos podrem ajuntar i podrem exigir a sa nostra màxima autoritat local de Formentera, es Consell Insular de Formentera, es model econòmic que volem i quin futur volem per sa nostra illa.

I us tenc que fer una altra demanda, poble de Formentera, treballau ses vostres terres. Sí, us he dit que treballeu ses vostres terres. Sí, però valtros. No opteu sempre pes camí més fàcil i més còmode. No doneu ses vostres terres as fons de terres que sa Cooperativa del Camp de Formentera us treballa (però a canvi de res, només millora de paisatge) a no ser que no tengueu més remei que fer-ho. En alguns casos s’entén però en altres, crec que seria molt necessari i primordial que sorgís sa iniciativa privada en agricultura. I més ara, que des des Govern s’obliga as sector serveis (hostaleria i restauració) a aplicar un pla d’economia circular i a consumir productes de Km. 0. Ara és es moment.

Senyores polítiques i senyors polítics des Consell Insular de Formentera, creau es marc necessari per a que aquesta petició meua sigui factible. No fomenteu s’agricultura pública (fons de terres). S’agricultura pública i una ramaderia pública (em consta que també està en projecte) no és sa solució per salvar es sector primari (agricultura i ramaderia) de s’illa de Formentera. Això només acabarà empobrint més a s’illa de Formentera. I valtros, ciutadanes i ciutadans de Formentera, heu de sabre que si doneu ses vostres terres as fons de terres, es Consell Insular de Formentera a través de sa Cooperativa del Camp us està treballant ses vostres terres a càrrec des nostros impostos. Si ses terres es treballassin amb iniciativa privada, es cost d’aquesta partida que ara es destina a sa Cooperativa del Camp es podria destinar a altres necessitats socials. Repeteix, es sector primari només es pot salvar a través de sa iniciativa privada recolzada, això sí, per sa Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i amb es suport, també necessari, és clar, de sa Cooperativa del Camp.

I des d’aquí, no vull que es malinterpretin ses meues paraules i que es treguin titulars falsos. Sa tasca duta a terme per sa Cooperativa del Camp de Formentera és molt d’agraïr i encomiable. I sa Cooperativa del Camp de Formentera ha d’existir i ha d’ajudar as agricultors professionals i no professionals de s’illa de Formentera. Ara, repeteix, s’ha d’impulsar, s’ha de promoure i s’ha d’ajudar a sa iniciativa privada. Per tot això, senyores polítiques i senyors polítics des Consell Insular de Formentera, hi ha solucions:

- Activar incentius fiscals en explotacions agrícoles: reducció I.B.I. i taxes de fems.

- Activar incentius fiscals per a joves agricultors professionals.

- Reducció de sa càrrega social des llocs de feina agrícoles de tot s’any que es crein.

- Facilitar una tramitació àgil via Conselleria d’Agricultura al marge de sa Conselleria de Territori i Urbanisme (abstener-se si us plau) de totes ses instal.lacions necessàries per a portar a terme una activitat agrícola i ramadera: instal.lacions per reg, magatzems per tractors i eines, corrals i hivernacles (només permesos a explotacions agrícoles preferents i prioritàries).

- Permetre que s’agricultor professional pugui tenir ingressos extra per explotació d’agroturismes o d’agroestàncies que el permetin i ajudin a que sa seua explotació agrícola sigui sostenible econòmicament i perdurable al llarg del temps. Això faria també que no es venessin ses terres i que sa gent jove hi ves un futur treballant ses seues terres.

Senyores polítiques i senyors polítics de Formentera, formentereres i formenterers, tots tenim culpa de lo que està passant a sa nostra illa. Sa culpa no és només de sa classe política. Sa culpa també és nostra. Mos hem de mirar as mirall i fer-mos tots una bona autocrítica. Jo personalment, crec que encara estam a temps de poder canviar ses coses. I per cert, encara no us he parlat des «xiringuitos», però crec que ja no fa falta amb tot lo que us acab d’explicar. Es «xiringuitos» crec que només és sa punta de s’iceberg de tota sa problemàtica que ja us he explicat. Ah! I també, perdonau que us ho digui, deixem-nos de tanta hipocresia. No val vendre o llogar es nostros negocis familiars i després plorar perquè es «xiringuitos» es queden en mans de fons d’inversió o de grans inversors foranis.

Ara, lo dit, classe política i ciutadania de Formentera, no mos en queda una altra que reflexionar i treballar, treballar i més treballar. Estam encara a temps de canviar es nostre futur. A veure si ho sabrem fer.

Per acabar, comentar-vos que amb aquest escrit no he volgut faltar es respecte ni ofendre a ningú. I si ho he fet, us demanc disculpes. Simplement us volia transmetre sa meua opinió, una opinió d’un empresari que cada dia es veu obligat a lluitar contra més dificultats per poder portar a terme sa seua activitat econòmica i per poder conservar es seu patrimoni familiar. I des d’aquí vull convidar a tot es teixit empresarial de Formentera per a que fassi lo mateix, per a que lluiti pes seus negocis familiars i per a que lluiti per una Formentera millor i en mans de famílies locals.