Este es el manifiesto leído este viernes en el Club Náutico de Ibiza

Una entitat com el Club Nàutic Eivissa, que en poc més de dos anys arribarà al centenari de la seua fundació, es troba en perill de desaparició a causa d’un mercantilisme mal entès que únicament mira la part monetària i que oblida totalment la labor esportiva cultural i social que desenvolupa, i els valors de convivència que ha procurat inculcar al llarg de la seua trajectòria.

El port d’Eivissa que sempre ha estat el centre de la ciutat, a poc a poc s’ha anat privatitzant i avui únicament queda per als eivissencs el Club Nàutic d’Eivissa. La concessió d’autoritzacions per a construcció de ports esportius, l’atorgament d’usos a societats mercantils dels antics molls... han fet que els illencs perdéssim l’ús de la façana marítima.

L’Autoritat Portuària de Balears ha aconseguit convertir en un solar el port de Vila, destruint el que en el seu dia va ser per a la ciutat d’Eivissa una plaça de mar i de referència per a la història de l’illa. El Club Nàutic és l’última trinxera que ens queda als que estimam els valors tradicionals eivissencs i aquesta entitat es veu greument amenaçada en un afany d’aconseguir nous cànons per a l’Autoritat Portuària de Balears.

Al llarg dels cent anys d’existència el Club Nàutic d’Eivissa sempre s’ha distingit per la transversalitat d’aquesta societat, on han conviscut el més humil habitant de barris com sa Penya, amb les personalitats més destacades de la societat pitiüsa. De la mateixa manera tothom ha tengut cabuda independentment de les creences o de les idees. Tots han conviscut amb harmonia i amb un sentit fraternal, que per desgràcia, a la nostra illa va desapareixent. El Club Nàutic d’Eivissa sempre ha estat una societat oberta a tothom i a tothom ha acollit.

El Club Nàutic d’Eivissa va néixer en aquell llunyà 27 de febrer de 1925 amb la finalitat de facilitar les activitats nàutiques a tots els eivissencs interessats en la mar. Aviat les activitats esportives guanyaren importància: regates de bot a rems, bots a vela -les popularment conegudes com a bruixes- . En la dècada dels quaranta arribaven els Snipe, embarcació en la qual els esportistes eivissencs varen prendre part en regates fora d’Eivissa, amb notables èxits. A final de la dècada dels seixanta arribaren els Optimist i poc després, els 420, embarcacions en les quals aprengueren a navegar generacions de joves i que continuaren competint en regates de fora d’Eivissa. Tot això és gràcies a l’escola de vela del Club, per on han passat alumnes que han arribat amb èxit a les més altes competicions mundials: diplomes olímpics, campions d’Europa... El programa de Jóvens per la Mar, és un programa cultural i mediambiental dirigida a alumnes d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO)

Tot això s’ha aconseguit gràcies a les aportacions de les sòcies i socis del Club, que amb les seues quotes -excepte puntuals i minses subvencions públiques- permeten realitzar aquestes activitats esportives i socials.

Si en èpoques llunyanes les activitats socials eren al voltant dels balls i de les reunions socials, excursions a illots i indrets emblemàtics de la costa pitiüsa, avui l’activitat social s’enfoca cap a obrir la mar a persones que ignoraven la funció lúdica i terapèutica de la mar, com és el programa Un mar de possibilitats, creat el 2006, amb la participació d’unes 165 persones cada any amb discapacitat física, psíquica o sensorial. També cal apuntar la vessant cultural que es manifesta amb les múltiples exposicions de pintura i fotografia, presentacions literàries, conferències i altres activitats que complementen la labor essencial del Club: fomentar l’afició a la mar. El Club Nàutic d’Eivissa és sens dubte el referent social i esportiu de les Pitiüses i tot això es deu a aquesta entitat sense afany de lucre, que inverteix les mòdiques quotes dels socis en tota classe d’activitats socials i esportives.

Difícilment es pot entendre que la societat eivissenca es pugui permetre el luxe de prescindir d’una societat amb més de 1.100 socis i sòcies, més de 175 llicències federatives, 500 alumnes anuals de l’escola de vela, 300 amarraments de petites eslores que afavoreixen que qualsevol pugui gaudir de la mar. Sembla que l’Autoritat Portuària de les Balears no ha trobat la manera de poder compatibilitzar el rendiment econòmic amb una labor social, cultural i esportiva que únicament vol apropar la mar a totes les classes socials i enterrar l’estereotip que la mar és únicament per a potentats.

La Medalla d’Or de la ciutat d’Eivissa del 2009 o el Premi Ramon Llull del 2018 atorgada pel Govern Balear, entre moltes altres condecoracions són un aval de la manera de ser del Club.

Cal repetir les actuacions de les darreries de 2009, quan l’Ajuntament d’Eivissa, el Parlament de les Illes Balears i el Congrés dels Diputats, varen expressar de forma unànime el recolzament al Club Nàutic d’Eivissa i a la seua funció esportiva i social. Avui és imprescindible recuperar aquest esperit i feim una crida a les institucions, partits polítics, associacions i tot el teixit social perquè es busquin les fórmules legals que permetin una llarga vida al Club Nàutic d’Eivissa; no únicament per als socis, sinó per a tota la societat eivissenca.

En aquest moment el Club Nàutic d’Eivissa està en un procés de concurs en el qual hem denunciat una sèrie de maniobres contràries a l’esperit del concurs, formalment orientades a expulsar-lo del Port. Exigim que l’Administració mostri una sensibilitat de cara a l’autèntica nàutica social i el dret dels eivissencs d’accedir a la mar i evitar seguir amb la dinàmica mercantilitzadora del Port.

Per tot això el Club Nàutic d’Eivissa demana:

1. Que en el port de la ciutat d’Eivissa es reservi un espai per a la nàutica social, com s’ha realitzat en els últims 97 anys per part del Club Nàutic d’Eivissa, així mateix amb pràctiques formatives en la vela i altres activitats per a persones que pateixen algun tipus de diversitat funcional a la població de l’illa.

2. L’exigència que en les fases de concurs participin entitats amb experiència i solvència en la nàutica social, excloent empreses creades ad hoc sense cap tipus d’experiència que al final únicament cerquen una rendibilitat econòmica, amb objectius clarament crematístics i no de reinversió social.

Estimats amics i socis, no podem permetre la mort d’una entitat com és el Club Nàutic d’Eivissa, que representaria el final d’una societat eivissenca, d’una forma molt nostra d’entendre la vida i les relacions humanes, i per tant de la seua convivència.

SALVEM ES CLUB!!

Felip Cirer

SALVEM ES CLUB!

Una Sociedad como el Club Náutico Ibiza, que en poco más de dos años cumplirá el centenario de su fundación, se halla en peligro de desaparición a causa de un mercantilismo mal entendido que únicamente mira el lado monetario y que olvida totalmente la labor deportiva, cultural y social que lleva a cabo; valores que ha procurado inculcar a lo largo de su trayectoria.

El puerto d’Eivissa que siempre ha sido el centro de la ciudad, poco a poco se ha ido privatizando y hoy únicamente queda para los ibicencos el Club Náutico Ibiza. La concesión de autorizaciones para construir puertos deportivos, otorgar usos a sociedades mercantiles de los antiguos andenes… ha ocasionado que los ibicencos perdiéramos el uso de la fachada marítima.

La Autoritat Portuària de Balears ha logrado convertir en un solar el puerto de Vila, destruyendo para Eivissa la plaza de mar y de referencia para la historia de la isla que siempre fue el Puerto El Club Náutico es la última trinchera que nos queda a los que apreciamos los valores tradicionales ibicencos y esta entidad se ve gravemente amenazada por un afán para obtener nuevos cánones para la Autoritat Portuària de Balears.

A lo largo de sus cien años de existencia el Club Náutico Ibiza siempre se ha distinguido por la transversalidad, donde se han relacionado el más humilde habitante de barrios como sa Penya, con las personalidades más destacadas de la sociedad pitiusa. Igualmente, todas y todas han tenido cabida independientemente de sus creencias y sus ideas. Todos han convivido en armonía y con un sentido fraternal, que por desgracia, en nuestra isla, va desapareciendo. El Club Náutico Ibiza siempre ha sido una sociedad abierta y que ha acogido a todo el mundo.

El Club Náutico Ibiza nació en un alejado 27 de febrero de 1925 con la finalidad de facilitar las actividades náuticas a todos los ibicencos interesados en la mar. Rápidamente las actividades deportivas ganaron importancia: regatas de botes a remo, botes de vela -conocidas popularmente como bruixes-. En la década de los cuarenta llegaban los Snipe, embarcación con la cual los deportistas ibicencos obtuvieron notables éxitos incluso fuera de la isla. A final de la década de los sesenta llegaron los Optimist i poco después los 420, embarcaciones en las que aprendieron a navegar generaciones de jóvenes y que continuaron compitiendo en regatas fuera de Ibiza. Todo eso gracias a la escuela de vela del Club, por donde han pasado alumnos que han llegado con éxito a las más altas competiciones mundiales: diplomas olímpicos, campeones de Europa… El programa de Jóvens per la Mar es un programa cultural y medioambiental dirigido a alumnos d’Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO).

Todo eso se ha conseguido gracias a las aportaciones de las socias y socios del Club, que con sus cuotas -excepto puntuales y escasas subvenciones públicas- permiten realizar estas actividades deportivas y sociales.

Si en épocas alejadas las actividades sociales eran principalmente las veladas de baile y las reuniones sociales, excursiones a islotes y lugares emblemáticos de la costa pitiusa, hoy la actividad social se enfoca a abrir la mar a personas que ignoraban la función lúdica y terapéutica de la mar, como es el programa Un mar de possibilitats, creado el 2006, con la participación de unas 165 personas cada año con discapacidad física, psíquica o sensorial. También hay que apuntar la vertiente cultural que se manifiesta con las múltiples exposiciones de pintura y fotografía, presentaciones literarias, conferencias y otras actividades que complementan la labor esencial del Club: fomentar la afición a la mar. El Club Náutico Ibiza es sin duda el referente social y deportivo gracias a esta entidad sin afán de lucro, que invierte las módicas cuotas de sus socios en toda clase de actividades sociales y deportivas.

Difícilmente se puede entender que la sociedad ibicenca se pueda permitir el lujo de prescindir de un colectivo con más de 1.100 socias y socios, más de 175 licencias federativas, 500 alumnos de la escuela de vela cada año, 300 amarres de pequeñas esloras que permiten que cualquier persona pueda disfrutar de la mar. Parece que la Autoritat Portuària de les Balears no ha hallado la manera de poder compatibilizar el rendimiento económico con una labor social, cultural y deportiva, que únicamente quiere acercar la mar a todas las clases sociales y enterrar el estereotipo que la mar es únicamente para los potentados.

La Medalla d’Or de la ciudad d’Eivissa de 2009 o el Premi Ramon Llull, concedido por el Govern Balear, entre muchas otras condecoraciones, son un aval de la manera de ser del Club.

Se han de repetir las actuaciones de finales de 2009, cuando el Ayuntamiento de Eivissa, el Parlament de les Illes Balears y el Congreso de los Diputados, expresaron de manera unánime su apoyo al Club Náutico Ibiza y su función deportiva y social. Hoy es imprescindible recuperar aquel espíritu y hacemos un llamamiento a las instituciones, partidos políticos, asociaciones y tejido social para que entre todos se hallen las fórmulas legales que permitan una larga vida al Club Náutico Ibiza. Y no únicamente para los socios, sino para toda la sociedad ibicenca.

En este momento el Club Náutico Ibiza está en un proceso de concurso en el cual hemos denunciado una serie de maniobras contrarias al espíritu del concurso, formalmente orientadas a expulsarlo del Puerto. Exigimos que la Administración muestre una sensibilidad de cara a la auténtica náutica social y el derecho de los ibicencos a acceder a la mar y evitar continuar con la dinámica mercantilista del Puerto.

Por todo lo anterior el Club Náutico Ibiza solicita:

1. Que en el puerto de la ciudad de Eivissa se reserve un espacio para la náutica social, como ha sido en los últimos 97 años por parte del Club Náutico Ibiza, así como con prácticas formativas en la vela y otras actividades para personas que padecen algún tipo de diversidad funcional en la población de la isla.

2. La exigencia que en las fases del concurso participen entidades con experiencia y solvencia en la náutica social, excluyendo empresas creadas ad hoc sin ninguna clase de conocimientos y que únicamente buscan una rentabilidad económica, con objetivos claramente crematísticos y no de reinversión social.

Estimados amigos y socios, no podemos permitir la muerte de una entidad como el Club Náutico Ibiza, que representaría el final de una sociedad ibicenca y de una manera muy nuestra de entender la vida y las relaciones humanas, y por tanto de su convivencia.

¡SALVEMOS EL CLUB!

Felip Cirer