Hem pogut assistir a la posada en escena de l’obra teatral Phantasticus, a càrrec del Teatre del Mar, a l’Auditori de Cas Serres. Aquesta peça teatral se centra en la travesia que Ramon Llull, ja molt vell, malalt, i probablement apedregat, va passar entre el nord d’Àfrica i Mallorca, travesia durant la qual se suposa que el nostre filòsof va morir.

Enguany se celebra el setcentè aniversari de la mort de Ramon Llull, i s'organitzen tota una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride. Llull és el cappare de les nostres lletres, el primer autor medieval que va escriure sobre qualsevol tema en una llengua romanç.

El pas entre la vida i la mort, durant el viatge de retorn a Mallorca, serveix a Carme Planells i Jonay Roda per bastir una trama que, a través de diversos flaixos, ens acosta a la figura del creador de les nostres lletres. Tot transcorre a la bodega del vaixell en una comunicació entre dos personatges: Ramon Llull mateix i Aixa, una dona àrab que fuig del repudi. Amb la creació d’aquest segon personatge, els autors pretenen posar un contrapunt a Llull, perquè pugui discutir, explicar-se, intentar convèncer, predicar, i, al cap i a la fi, dialogar amb qui no pensa com ell.

Encarnen aquests dos personatges l’actor Xim Vidal Maldonado, un veterà de l’escena de les Illes Balears, capaç d’infondre carn i sang passió i acció, al torrencial escriptor i filòsof mallorquí. Amb Vidal, Llull cobra nova vida i transmet força i passió dalt l’escenari. I, juntament amb ell, la càlida, subtil i sensible Xisca Puigserver dóna vida a Aixa. Ambdós vessen amor pel teatre, bona feina i professionalitat per tots els porus. Entenc que la bona feina d’ambdós ha estat situada dins els límits justos a través de la direcció de na Meritxell Roda, de qui també pens que n’hem de destacar els mèrits.

Situar un personatge com Ramon Llull en escena ha de ser molt difícil. I transmetre’n l’esperit d’una manera tan fefaent, encara més. Ramon Llull fou un personatge extraordinari. Quan la gent no vivia quaranta anys de mitjana, ell en va viure més de vuitanta. Quan qui escrivia no solia passar d’un llibre (pensem que, encara, la majoria d’autors clàssics de les nostres lletres catalanes, durant el segle XV, són o bé autors d’un sol llibre, o autors de dos otres, com a màxim), Ramon Llull en va escriure més de dos-cents cinquanta. Quan la gent a penes sortia del seu redol, el nostre predicador va recórrer tota la riba mediterrània, la de dalt i la de baix, i va arribar fins a Armènia i Terra Santa. Quan era molt difícil superar les costures que imposava una societat molt rígida, ell va discutir amb reis i papes, amb nobles i prínceps, amb cristians, jueus i musulmans, per intentar fer-los avinent la seua Art.