Crítica de teatro

‘Rostoll cremat’, de Toni Gomila

|

Valorar:

Diumenge passat vàrem tenir ocasió d’assistir, al Palau de Congressos de Santa Eulària del Riu, a la posada en escena de l’obra Rostoll cremat, de Toni Gomila. En aquesta peça teatral, que va inaugurar la temporada teatral al Teatre Principal de Palma, Toni Gomila hi apareix com a actor, alhora que n’és l’autor del text. Així mateix, compta amb una direcció de luxe, a càrrec d’Oriol Broggi.

Rostoll cremat ens és presentat a través d’una teranyina d’elements, de tradició popular i de tradició culta, que pretenen fornir-nos una mirada sobre l’evolució de la nostra societat al llarg de les últimes dècades. En escena, s’hi beslluma una metàfora del que han estat les nostres illes a partir del desenvolupament del turisme. «Director i dramaturg presenten una proposta de reflexió sobre la nostra societat actual a partir del bagatge adquirit de la literatura popular i universal: Joanet de sa Gerra i George Sand com a fil conductor de la narració, amb esquitxos de Shakespeare, Txèkhov i Ibsen. Un encaix d’idees i situacions que dibuixa, amb una paisatge de la indústria turística, l’evolució dels habitants a la nostra terra, posant en primer pla la sevba contradictòria ambició».

En Toni Gomila és un autèntic mestre a l’hora de pouar de la tradició popular. Pren com a punt de partida una rondalla mallorquina –En Joanet de sa Gerra, recollida per Mossèn Alcover a les seues Rondalles d’en Jordi des Racó – en què, planerament, com fa la saviesa popular, es posa l’accent en els perills d’una ambició desmesurada. I mira de filar la trama de l’obra amb homenatges als grans del teatre de tots els temps: la Cordèlia de Shakespeare, una mica més moralista i menys tràgica, la desesperada reformista d’Ibsen o la descreguda i escèptica de Txèkhov.

Per enmig, hi apareix George Sand, la d’Un hivern a Mallorca, iniciadora d’una literatura més o manco denigratòria dels mallorquins que, per cert, ha tengut un gran èxit durant anys i panys. Els hostatjadors de turisme es veu que poden ser objecte de comentaris xenòfobs sense que d’això se’n pugui considerar xenofòbia. I, si són ciutadans d’una nació sense estat, la gratuïtat de l’insult es dona per suposada.

Una part del públic que va anar a veure Rostoll cremat tenia molt viu el record de l’impressionant monòleg Acorar, també escrit i posat en escena per Toni Gomila. Per mi, Acorar ha estat una de les peces teatrals més espectaculars que s’han representat a les illes Balears durant les últimes dècades. Rostoll cremat és una altra cosa. Gomila hiposa l’ambició de qui construeix una obra de teatre de més abast, de més gruix i fins i tot d’una densitat diferent, amb les dificultats que tot això comporta. I, des del meu punt de vista, se’n surt raonablement bé. No voldria acabar sense dir que estic convençut que una part del mèrit es deu a la col·laboració entre l’actor-dramaturg i el jove director Oriol Broggi, que, malgrat la seua joventut, ja ha demostrat a bastament el seu ofici. Ningú dubta que avui és ja un dels referents de l’escena catalana.

Sense cap dubte ha estat un encert presentar aquesta obra dins la programació del Programa Platea (Teatre, Dansa i Circ), que, entre juliol i ara mateix, ha posat en escena l’ajuntament de Santa Eulària del Riu al Palau de Congressos.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.