Vicent Torres: «Quan tenia 13 anys ja guanyava set pessetes cada dia anant a llaurar»

| | Eivissa |

Valorar:

Vicent Torres: «Quan tenia 13 anys ja guanyava set pessetes cada dia anant a llaurar».

24-01-2019 | Youtube: Televisió d'Eivissa i Formentera

En Vicent Torres porta quasi 82 anys vivint a Can Vicent de sa Guaita, el casament situat a la vénda de Cas Ripolls de la parròquia de Sant Joan de Labritja, al vessant de llevant dels puigs que rodegen sa Talaia de Sant Joan. Just per davall de ca seva passa el torrent de Labritja, el principal afluent del riu de Santa Eulària. Ara l’aigua no hi corre com solia perquè tampoc plou com abans. Els temps canvien, però el que no ha canviat és l’amor que en Vicent té pel camp. Una terra que ell ha treballat de ben petit i que, a la seva edat, encara té força i ànims suficients per treballar-la i treure’n el màxim de profit.

En Vicent és el més gran de tres germans i assegura que anà poc temps a escola «perquè m’agradava més llaurar». De fet, de 13 o 14 anys ja començà a cuidar la terra dels seus veïns. «Vaig estar quatre anys a Can Pep Fracesc. Me n’anava el dilluns i tornava el dissabte de solpost o diumenge de matí i guanyava 7 pessetes cada dia», explica en Vicent de sa Guaita, que assegura que aquest nom de casa li prové perquè «en temps dels moros, en una de les nostres feixes hi havia una garita».

Bodes d’or i ball pagès
El 12 d’abril en Vicent i la seva dona, n’Eulària Planells, una de les millors modistes de roba pagesa de l’illa, compliran 50 anys de casats. Ambdós varen ser una de les quatre famílies del municipi que impulsaren la Colla de Labritja fa més de tres dècades. «La idea va sortir de la directora de l’escola, na Maria de Ca sa Iaia, i naltros ajudàrem. També les famílies de Can Guixa, de Can Xic Taronges i de Can Murenu, de Sant Llorenç», assenyala en Vicent.
També recorda que antigament a Sant Joan hi havia quatre bars: «Can Vidal, Can Paco, Can Xiquet i Can Tixedó, i ara hi ha dies que no n’hi ha cap obert». En Vicent recorda com les dones només entraven als bars la nit de Matines i explica que la seva colla d’amics eren dos germans de Can Miquel i en Toni de Can Mateu, que acabaria convertint-se en el seu cunyat. Un grup que no eren d’anar a fer malifetes per les cases vesines, al contrari de l’anomenada ‘quinta del tretze’, una colla de joves a qui la Guàrdia Civil enxampà repartint–se el pa que havien robat del forn de Can Toni Miquel, un casament on vivien vuit germanes i que, per tant, era un dels objectius preferits dels joves. En Vicent explica que als joves els tancaren una nit a l’antiga cel·la que estava instal·lada a un cantó de la plaça de l’església de Sant Joan i que els guàrdies civils els tallaren els cabells arran i els amollaren després de la missa perquè tothom els veiés. «Però tots duien capell, ja hi havia hagut algú que s’havia ocupat d’ells», afirma en Vicent.

En Vicent de Ca sa Guaita ha estat un home molt treballador, i no només al camp. De fet, treballà per la Coca Cola quasi 30 anys. També creu que els eivissencs «abans eren més treballadors que no ara, n’hi havia poc de ganduls», i afegeix amb ironia que als eivissencs «no els fa por la feina, hi saben jeure de vora».

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.