El centro s'Alamera acogió ayer la proyección del documental La memòria esvaïda (2004) escrito, dirigido y producido por Xicu Lluy; la primera de las actividades complementarias a la exposición La Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme a Eivissa i Formentera. Organizada por el Fòrum per la Memòria y los consells de Eivissa y de Formentera, estará abierta al público hasta el próximo día 28.
La memòria esvaïda cuenta la historia de Bartomeu Marí Escandell y Joan Torres Ribas, los únicos republicanos pitiusos supervivientes del campo de exterminio de Mauthausen. Pero el programa también incluye otro documental del periodista e investigador ibicenco, L'il·lusió atlàntica (2007); sobre las familias Palerm Vich, García Riera y Medina Tur, que tuvieron que exiliarse a Latinoamérica para huir de las represalias franquistas. «Es una aportación modesta, porque son películas bastante artesanales y hechas con un objetivo claramente divulgativo, no comercial. Pero son dos trabajos que tocan aspectos muy importantes de la represión franquista; y con ellos pongo mi granito de arena a la causa», apuntó ayer Xicu Lluy a este periódico, añadiendo que el primer documental lo hizo con una ayuda del Consell y el segundo con una beca de investigación de la misma institución.
Documental sobre dos pitiusos supervivientes de Mauthausen
También en Noticias
- El esperpento de Formentera continúa: Córdoba lleva a una reunión con Sa Unió a un empresario de hamacas «encapuchado»
- IbizaPreservation lanza un proyecto para cazar serpientes en suelo agrícola
- Uber dice que habrá más coches en temporada alta en Ibiza, pero no especifica cuántos
- Can Moreta, «un bar para toda la vida»
- Rechazada una subvención a la Penya Independent por deudas con Hacienda
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Iniciatives com aquesta ens ajuden a conèixer una i un altra vegada la realitat en la que vam viure durant el règim franquista. Una mentida interessada que ens van inculcar sense deixar-nos la possiblitat de la més mínima crítica, del més petit dubte. Fins i tot quan, amb penes i treballs, la crítica s'obria pas arribavem a rebutjar-la perque ens feia sentir incòmodes. Fa ja bastant temps que ens em donat conte de que ni una, ni grande, ni libre. La llàstima és que els que han vingut després no han sabut/pogut/volgut portar endavant una política gaire més neta. Tot plegat fa necessàri que la gent porti endavant iniciatives com la vostra sense una intenció de política institucional, sinó d'una política més àmplia i menys interessada que lluiti per aclarir la veritat. Les mentides del franquisme encara estan molt vives i la por a la veritat és l'aferrissada defensa dels seus interessos contra els que no n'hi ha prou amb les raons sino que cal llença'ls-hi per la cara la manifestació més elemental dels fets. El procès a Garzon, les mentides del PP.(principalment), els partits no com a portaveus d'ideologies sino com a menjadores privades, l'interès partidista per sobre del deteriorament institucional, etc. és un exemple de lo vius que estan. Enhorabona!
Precisament el meu pare, Joan Torrents i Brunet, nat a Igualada a l'any 1907, va fer la guerra a l'Ebre, a la companyia de transmissions que manava l'eivissenc Bartomeu Mari Escandell. La Companyia reparava les comunicacions, no era un cos d'atac i es desplaçava quasi sempre de nit. La columna es desplaçava sempre de nit, orientant-se mirant els estels, sempre en direcció contrària de on hi havia el foc. Aprenien el sistema de comunicacions Morse i reparaven les comunicacions. El meu pare, durant la retirada, va tornar a Igualada jugant-se la vida, i es va presentar a les noves autoritats. Als 9 mesos vàreig nèixer jo. En Bartomeu Marí va anar cap a França, on els alemanys el varen fer captiu i va anar a petar a l'infern de Mauthausen. Viu a Castres i té dues filles. He parlat diverses vegades amb Bartomeu, a Barcelona i a Eivissa. El seu lema és que s'ha de ser optimiste sempre. I que el que més valora a la vida és l'Amistat. Ell va tenir amics al camp. Es repartien un troç de pa sec, tot vestint un pijama ratllat i patint temperatures de més de 30 graus sota zero. Un cavaller de veritat. Una abraçada des de Eivissa, Bartomeu.