Lorena Oliver – Vicenç ThomàsIbiza05/03/21 8:11
TW0

La irrupció de la COVID-19 i la seva ràpida propagació en un món globalitzat ha provocat una ruptura dels sistemes establerts, generant una crisi sanitària d’alt impacte econòmic i social. En aquest marc, s’ha evidenciat que amb un sector públic consolidat s’esmorteixen millor els múltiples impactes de la pandèmia. El confinament i la hibernació econòmica sobrepassaren a un sector privat que avui reclama i avala la intervenció dels ens governamentals per mitigar els efectes econòmics de l’epidèmia, garantir el benestar de les persones i protegir la seva salut. La utilitat demostrada per l’Estat del benestar el situen com a model de referència per iniciar la reconstrucció econòmica i social de la nostra terra, malgrat això, aquest necessita reformes estructurals.

La pandèmia evidencia la necessitat d’incorporar noves perspectives, com és el cas de les polítiques de salut pública, on les accions de prevenció al nostre territori han de ser abordades considerant el marc nacional i internacional. D’altra banda, la base de l’actual estratègia de protecció i promoció de salut ha d’establir aliances amb els diferents components de l’Estat del benestar i amb la societat civil, configurant una frontissa entre les polítiques sanitàries, i les altres polítiques de l’Estat, com puguin ser les del treball, l’habitatge, l’educació o la mobilitat, les quals són factors determinants de la salut.

Els canvis generats pel confinament i el distanciament social han permès repensar l’espai públic: ara necessitem més superfície pels vianants i zones verdes a les ciutats. Esdevé necessari redissenyar l’espai compartit a les nostres ciutats i pobles, fomentant una vida urbana més sostenible i saludable. Així mateix, s’ha pogut constatar que moltes famílies han viscut un doble confinament i que l’habitatge no és només l’espai de privacitat, de desenvolupament personal i de convivència, sinó també el de seguretat. En conseqüència és urgent reflexionar sobre el dret humà a un habitatge digne.

També cal fer un replantejament sobre la concepció de l’educació, fent-la més inclusiva, equitativa i igualaria, i de la cultura, dotant-la d’un caràcter més vivencial i humanista. Necessitem reforçar-les per poder avançar cap a una nova realitat, on s’ha de tenir present l’accessibilitat, la digitalització, els nous espais educatius, formatius i culturals o les noves funcions socials de l’escola.

En el nou context global, l’acceleració de la digitalització es presenta com una oportunitat per a ser més àgils, eficients, productius i sostenibles. Però aquesta també comporta el risc que s’obri una fractura social entre aquells que tenen accés als circuits de comunicació digital i els que no. Hem de poder garantir l’accés universal i efectiu a les tecnologies a tothom, establint una regulació legal específica per mantenir l’equilibri entre llibertat i seguretat digital. L’aposta per una societat més digitalitzada comporta, necessàriament, la modernització de les nostres administracions públiques i la regulació del teletreball per garantir el dret a un treball digne.

També hem d’avançar en el model d’atenció integral de les persones que necessiten suport o cures, en el seu entorn, per poder gaudir d’una vida plena garantint el dret a la igualtat d’oportunitats, també pels joves, les dones, persones amb discapacitat o col·lectius LGTBI; treballar per l’aspiració legítima a una renda bàsica universal; assegurant una atenció sociosanitària amb una mirada pal·liativa o facilitar l’eutanàsia com un nou dret subjectiu.

Amb la crisi de la COVID-19 hem pogut observar que la qualitat de vida de les persones i el seu benestar no es basa en aspectes individuals de desenvolupament, sinó en una complexa interrelació entre criteris econòmics, socials i ambientals. Avui, els reptes són globals i s’han d’afrontar des dels diferents nivells de responsabilitat, amb una visió holística, fomentant la participació de la societat i afavorint els comportaments respectuosos amb el medi ambient i amb la salut de les persones. Només així serem més resistents.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Lorena Oliver – Vicenç Thomàs
Coordinadors de l’eix 2 d’Horitzons de Futur per a les Illes Balears, la reflexió post pandèmia del PSIB-PSOE