Coses que votar a Eivissa abans que estiguem morts

Abans que estiguem morts, vull votar sobre si s’ha de permetre o no l’ús turístic de pisos, i, en cas afirmatiu, vull votar sobre com s’ha de regular; lògicament, també vull que em preguntin sobre l’ecotaxa, sobre si s’ha de descartar, mantenir o incrementar, i vull votar sobre com s’han de repartir els sous que es recaptin amb aquest impost.

Vull votar sobre si s’ha de limitar, d’alguna forma, l’activitat de les discoteques i els beach clubs a l’illa d’Eivissa i sobre quines mesures s’han de posar en marxa per diversificar el turisme i recuperar turisme familiar.

Vull votar sobre si s’ha de reduir el número de gandules a les platges d’Eivissa i en quin percentatge s’ha de fer.

Vull votar si s’ha de comprar s’Espalmador i si s’ha d’expropiar Tagomago.

Vull votar sobre si Eivissa s’ha de declarar com a illa antitaurina, igual que acaba de fer Sant Antoni de Portmany (sense preguntar-ho als pormanyins).

Vull votar sobre quin tipus de responsabilitat se’ls ha de demanar als polítics que han set culpables, almenys, de les següents negligències o despeses inútils: la falta de manteniment i d’infraestructures en aigua potable, l’emissari de Talamanca, la depuradora de Vila, la compra de sa Coma per no fer-hi res, el retard del parador de Dalt Vila, el CETIS, Eivissa Centre, el retard de l’edifici dels jutjats, la falta de control urbanístic dels ajuntaments, la progressiva ocupació privada de les platges, la degradació del parc natural de ses Salines, la falta de vigilància del medi natural, el creixement de la delinqüència, la inexistència d’un servei públic de transport, l’estafa del descompte de resident als vols i els projectes d’exploració petrolera al Mediterrani.

I vull votar sobre tot això abans de votar sobre la reforma de la carretera de Santa Eulària, una obra inevitable, si és que no volem tornar a ca seua la meitat dels turistes que arriben a l’estiu a Eivissa (cosa que, per cert, no seria tan mala idea).

Aquesta és la meua llista. Ara deman a tots els eivissencs que també facin pública la seua pròpia llista de ‘Coses que votar a Eivissa abans que estiguem morts’; segur que el Consell els deixarà espai al seu portal de trasparència. Quan les tenguem totes (al voltant de 89.000, si tots els majors de 18 anys presentam la nostra), les haurem de llegir una per una i votar quina és la millor.

A més, exigeix votar en condicions. Per començar, vull que el que es triï a les votacions es compleixi estrictament; en cas contrari, això dels referèndums (o les enquestes o el que sigui), en lloc de ser una mesura de participació democràtica, es convertiria en una burla a la democràcia. Per què pregunten, si després no han de fer el que decidim?

En segon lloc, vull votar amb garanties. No vull votar telemàticament, ni vull respondre cap enquesta com si es tractàs de saber quina marca de refresc de taronja m’agrada més; vull votar en secret, en una urna, segons un procediment que m’asseguri la no manipulació dels resultats. En cas contrari, també estarem davant d’una burla a la democràcia.

Finalment, vull que aquesta votació es produexi plenament dins de la legalitat; és a dir, que es porti a terme amb un cens i que el seu procediment, requisits, finalitats i tots els aspectes legals necessaris estiguin específicats en una llei. En cas contrari, estarem davant d’una burla a l’estat de dret.

I, sí, efectivament, crec que aquest procés de consulta (o el que sigui) que s’ha iniciat sobre la carretera de Santa Eulària és una patinada de les grosses, d’aquelles que deixen un govern tocat, en ridícul; estic segur que, per iniciativa pròpia, el president del Consell d’Eivissa no l’hauria posat en marxa mai. La veritat és que ignor de quina ment (individual o col·lectiva) ha nascut un procès de participació «democràtica» tan arbitrari, original i dubtós. En realitat, m’és igual si ha set idea de Podem i el PSOE s’ho ha hagut de menjar, o si ha set al revés; sigui com sigui; es tracta d’una iniciativa que no se sosté per enlloc i que desvirtua la participació democràtica (precisament, el que es diu que es vol promoure). No es pot confondre la democràcia amb Facebook; no és el mateix decidir un govern o posicionar-se sobre una qüestió d’interès general que clicar "me gusta" o "no me gusta" a la foto d’un gatet.