Tot esperant el bus

Parlar de transport públic, a Eivissa, és mentir. Podem parlar, si voleu, de transport, però en cap cas podem dir que aquest transport sigui "públic". Ho serà quan realment constitueixi una alternativa al transport privat, quan sigui millor, més barat i més ràpid agafar l’autobús (o aquell tramvia que somien al Consell) que no el propi cotxe. El fet que, a les Pitiüses, toquem a cotxe per persona, és una prova contundent del nostre fracàs en això del transport: a Espanya la mitjana és de sis-cents vehicles per cada mil habitants.

Ara mateix, a Eivissa, allò que els polítics anomenen "transport públic" no és més que una mera concessió administrativa a empreses privades, que posen en marxa un servei d’autobusos pel seu propi compte i risc; aquestes empreses reben cap o poques subvencions i repercuteixen en els clients el cost total del transport més el benefici que creuen que poden treure. I punt: això és el transport "públic" a Eivissa. Parlam molt de CETIS i de si s’ha d’obrir o no. Però el CETIS és un tema menor, una qüestió secundària; que aquella mal anomenada estació d’autobusos funcioni o no funcioni no convertirà el nostre transport "públic" en més barat, accessible i eficaç; no farà que els preus baixin ni que es multipliquin les freqüències. Segurament serà al contrari.

A Eivissa el transport públic no existeix, encara que hi hagi una Conselleria de Mobilitat i unes competències en la matèria. Per què no hi ha transport públic a Eivissa? Perquè no s’hi destinen sous. Els diferents governs que han passat pel Consell (que és l’administració competent en matèria de transport interurbà) mai no han set capaços de reclamar del Govern balear els recursos realment necessaris; i, és clar, a Mallorca tenen aquell metro tan polit (i tan car), de manera que, si no els ho demanam, serà difícil que amollin un euro volutàriament... El transport públic és, pràcticament sempre i a totes bandes, deficitari; totes les administracions assumeixen amb naturalitat que, en això, hi perdran sous. Excepte el Consell d’Eivissa i el Govern balear; des del seu punt de vista, pagar dos euros per recórrer en un autobús els 14 quilòmetres que separen Vila de Sant Antoni és normal, és eficaç, és "transport públic".

Hi ha d’haver un transport públic, encara que sigui deficitari? Sí. Perquè l’alternativa és el col·lapse. Ho estam visquen ara mateix a Eivissa; ho estam començant a viure, perquè arribarà a ser molt pitjor. Sense un servei d’autobusos potent i amb un preu accessible, qualsevol ciutat del món, grossa o mitjaneta, senzillament deixarà de funcionar: els nens no aniran a l’escola, els treballadors no aniran a treballar, els pacients no aniran al metge... De fet, les ciutats grosses no funcionen sense l’aliança d’un servei de bus i un servei de metro o tramvia. La ciutat d’Eivissa ja és quasi una ciutat mitjaneta, i l’illa d’Eivissa, en el seu conjunt, és més que una ciutat mitjaneta.

Sempre s’ha gastat com a excusa la nombrosa població dispersa que hi ha a Eivissa. Bé, idò que els "dispersos" gastin el seu cotxe per anar a la feina: ja ho fan ara. Però ningú que visqui a Sant Antoni o Santa Eulària hauria d’haver d’agafar mai el seu cotxe per anar a Vila, o vicerversa; hi hauria d’haver prou freqüències com per garantir aquestos desplaçament sempre i en tot moment, i amb un preu realment popular. Això de la població dispersa és una excusa barata per no fer front al problema: sí que n’hi ha, de població dispersa, molta; però hi ha moltíssima més gent reunida en zones urbanitzades: Vila, Sant Jordi, Jesús, Puig d’en Valls, Sant Antoni i Santa Eulària...; són nuclis que ja es cobreixen amb autobús, però amb preus massa cars i amb massa poques freqüències. L’administració ha d’entendre que els autobusos (públics) han de competir de veritat amb el cotxe particular: al propietari del cotxe li ha de ser més eficaç, més barat i més còmode agafar l’autobús que no el seu propi cotxe.

Ja veurem què faran al Consell amb aquest marró aquesta legislatura. Ja veurem què farà el coordinador de Mobilitat, en Gianandrea di Terlizzi. Segur que haurem de parlar de carrils bici i de tramvies i d’altres invents aparentment progres; no dic que no s’hagin de fer carrils bici. Però, algú creu de veres que els carrils bici poden substituir un servei d’autobusos com cal, públic de veritat?... Jo crec que no.