Un mercat turístic dual (II)

A l’anterior treball d’aquesta sèrie vam veure que el mercat de l’allotjament turístic eivissenc presentava algunes característiques que ens permetien identificar l’existència de dos tipus d’oferta: per una banda aquella que dirigia els seus esforços comercials als clients que venen a Eivissa per gaudir de la seva oferta d’oci nocturn i per altra, una oferta que s’identifica amb els turistes que venen per descansar i dedicar al seu temps d’oci a la platja. Avui anem a identificar geogràficament els principals centres de cadascun d’aquests dos tipus d’oferta i a concretar las seves principals característiques. Com sempre, utilitzarem el format gràfic per tal de fer una presentació ràpida del fenomen.

En el primer dels nostres gràfics hem dividit el mercat illenc en onze zones i mostrem la proporció de l’oferta de cadascuna d’elles que inclou, com a mínim, una menjada addicional a l’esmorzar. Els resultats són ben clars: Sant Antoni, la Ciutat d’Eivissa, Platja d’en Bossa i Figuretes concentren la seva oferta en el segment dels règims d’allotjament més simples: habitació sola i habitació i esmorzar. Aquestes modalitats representen més del 80% de les ofertes que apareixen a internet vinculades a aquestes zones.

A la resta de zones els règims més simples no superen el 60% de les ofertes i a la majoria d’elles no arriben a la meitat. Les quatre zones abans esmentades presenten una remarcable especialització en els turistes que realitzen poca despesa a l’establiment que els allotja.

El nostre segon gràfic consisteix en un mapa de l’illa d’Eivissa en el qual es representada la composició de l’oferta que presenten les set zones turístiques quantitativament més importants. Cal recordar que aquestes dades no recullen turistes, sinó ofertes realitzades a internet dirigides al mercat britànic.

Un altre cop comprovem que la ciutat de Sant Antoni i la zona Platja d’en Bossa-Figueretes presenten una oferta amb característiques peculiars: poca o nul·la presència del tot inclòs i reduïda proporció dels règims que inclouen mitja pensió o pensió complerta. L’oferta tendeix a concentrar-se en les categories inferiors que, a més a més, tendeixen a fusionar en una única massa indiferenciable als establiments de dos i tres estrelles. El tot inclòs, en canvi, té una notable presència a la resta de zones, sobretot al Port de Sant Miquel i a Es Canar, i no dominen les ofertes d’habitacions i apartaments sense serveis de restauració.

Aquestes dades confirmen el títol del nostre article: el mercat d’allotjament turístic eivissenc es divideix en dos grans blocs: aquell que vincula la seva oferta a l’oci nocturn i el tradicional de sol i platja. El primer bloc, l’eix Vila-Sant Antoni, es caracteritza per un domini de les habitacions i apartaments llogats sense cap servei de restauració per els quals els empresaris obtenen preus relativament elevats. A la resta de zones, els preus dels apartaments són significativament més baixos, però els hotels poden obtenir un ingrés per turista sensiblement més elevat en vendre habitacions que inclouen nombrosos serveis de restauració.

Les dades que hem presentat en aquest article i el que el precedí constitueixen una fotografia referida a l’estiu de l’any 2015, però creiem que mostren una tendència cada cop més evident cap a la divisió del mercat turístic eivissenc en dos grans blocs diferenciats pel tipus de turista que constitueix el seu objectiu comercial. La probable consolidació d’aquesta estructura dual tindrà conseqüències evidents sobre la totalitat de l’illa ja que comportarà una forta pressió sobre la oferta complementaria que haurà de reposicionar-se en funció de les característiques dels establiments d’allotjament situats en les seves proximitats.

La teoria econòmica ens ensenya que els mercats duals de qualsevol tipus tendeixen a ser inestables, ja que els dos sector existents competeixen simultàniament pels recursos productius escassos com mà d’obra, capital financer, immobles, etc. Aquesta competència afavorirà sempre al segment més rendible que arraconarà a l’altre en absorbir la major part dels recursos disponibles. A llarg termini aquesta situació pot provocar canvis urbanístics i socials importants en redistribuir-se geogràficament l’activitat turística que, no ho oblidem, constitueix l’única font de renda primària de la nostra illa d’Eivissa.