Qui pagarà la bombolla dels lloguers?

He amollat tot aquest rotllo perquè crec que, amb el problema dels lloguers a Eivissa, s’està produint una certa confusió. Sovent es parla de dret a l’habitatge com si es tractàs d’un dret subjectiu, equiparable a la llibertat religiosa o el dret a la intimitat. Això no és correcte: aquests són drets personals; el dret a l’habitatge, en canvi, és un dret social, que hauria d’inspirar l’acció dels poders públics, però que no es pot reclamar directament davant d’un jutge: un espanyol no pot anar a un jutjat a demanar que li donin un pis. Si no em creuen, provin de fer-ho.

En moltes ocasions, es critica els propietaris per posar uns lloguers “massa alts”. A mi també m’ho pareixen, molt alts, però, si hi ha gent disposada a pagar-ho, no es pot dir que ho siguin “massa”. La crítica no està justificada. Viure a Nova York o al centre de Londres o a Berlín també és extraordinàriament car, i a ningú se li passa pel cap exigir a l’administració que faci baixar els preus. Tan de bo l’administració balear o eivissenca trobàs la manera de fer-los baixar, però ho dubt molt; com a molt, podrà fer d’intermediari, podrà subvencionar els casos més greus i intervenir en els aspectes més socials del problema.

Crec que seria útil veure el problema a l’inrevés, girar el calcetí. El problema a Eivissa no és que els preus de l’habitatge siguin massa alts: el problema és que els salaris són massa baixos. I que, així i tot, hi ha moltíssima de gent que demanda pisos que difícilment podrà pagar.

Ara mateix Eivissa és una enorme bombolla especulativa, i ho és especialment pel que fa al mercat del lloguer immobiliari. La bombolla esclatarà enguany o l’any que ve o l’altre, però esclatarà, igual que va esclatar la bombolla immobiliària espanyola, deixant molta de gent amb el cul a l’aire. Les bombolles sempre esclaten. Els més llestos, els que s’estan aprofitant de la situació, ho saben perfectament: és el seu terreny de joc preferit; faran tots els diners que puguin, i, quan la bombolla esclati, ja els estaran invertint a una altra banda; són les màfies que ara mateix operen a Eivissa, que lloguen i relloguen desenes de pisos i que demanen que els paguis tot l’estiu per avançat. Aquestos, quan sigui l’hora de pagar els plats trencats, ja seran ben lluny.

Qui en patirà les conseqüències, quan esclati la bombolla?... Tots els altres. Els treballadors que vénen a Eivissa pensant-se que això és la Meca; els que estan disposats a pagar una habitació de 600 euros amb un sou de 1.000. I també en patiran les conseqüències els propietaris incauts que han llogat els seu pisos a preus desorbitats; les conseqüències adoptaran la forma d’impagaments de milers d’euros, de visites al Jutjat i de minutes d’advocats, per descobrir al final que el llogater estava en números més que vermells; adoptaran la forma de pisos desfets que necessitaran reformes caríssimes; adoptaran la forma d’inspeccions d’Hisenda o d’investigacions de la policia. I, quan això passi, tots els intermediaris que ara corren per Eivissa fent els seus negocis i negociets, no es faran càrrec de res; a veure qui en troba cap, llavors... Probablement, no es pot fer gaire cosa davant de la bombolla dels lloguers. Excepte tenir clar que esclatarà i que no tardarà gaire de temps.