En el capítol anterior d’aquesta sèrie explicàvem que els preus de l’allotjament turístic havien pujat de forma notable a l’illa d’Eivissa en el darrer any i presentàvem en detall la distribució geogràfica d’aquest increment. Avui centrarem el nostre interès en la relació que hi ha entre aquest increment i les condicions qualitatives de l’oferta.
A nivell de tota la conca mediterrània l’excés de demanda s’ha concentrat sobretot en els establiments d’inferior categoria: apartaments dos claus i hotels de dos estrelles que han incrementat els seus preus per sobre del 8%. Els hotels de tres i quatre estrelles mostren creixements de preus moderats, al voltant del 4%-5% i els apartaments i aparthotels de tres claus i els hotels de cinc estrelles incrementen molt poc els seus preus: 1%-2%. Ara veurem que aquest patró també resulta aplicable a l’illa d’Eivissa, encara que apareixen algunes desviacions.
Els preus eivissencs de l’allotjament turístic han pujat entre el 2015 i el 2016 un poc per sobre del 7% en termes generals. En el Gràfic 1 apareix el desglossament d’aquesta alça en funció de la tipologia i categoria dels establiments. En ell apreciem que els preus que més pugen són els dels hotels d’una i dos estrelles, en línia amb el que ha succeït a la resta del Mare Nostrum. De la mateixa manera, els preus dels hotels de tres i quatre estrelles i dels aparthotels de tres han augmentat de forma moderada, clarament per sota de la mitjana de l’illa.
L’únic element distintiu dels preus eivissencs respecte dels mediterranis és el substancial increment experimentat pels hotels de cinc estrelles, més d’un 10%, que contrasta amb la moderació general. El sector del turisme de luxe eivissenc experimenta actualment una expansió explosiva.
En el Gràfic 2 es mostra l’evolució dels preus en funció de la posició de l’establiment d’allotjament turístic respecte a la platja. A Eivissa, com succeeix a totes les destinacions de sol i platja, els establiments situats a la vora de l’arena es troben en condicions de cobrar preus molt més elevats que la resta d’hotels situats en segona o tercera línia o més allunyats. Aquesta diferència de preus obeeix a dos motius: en primer lloc, en igualtat de condicions, els turistes estan disposats a pagar un substanciós suplement addicional per gaudir d’un hotel situat a la vora de la platja. En segon lloc, els establiments que tenen una bona posició la poden rendibilitzar oferint una categoria superior a la mitjana i els règims d’allotjament més remuneradors per a l’hoteler com la mitja pensió o el tot inclòs. A qualsevol destinació densa els hotels de menor categoria i els apartaments que no disposen de menjador se situen darrere, allunyats de l’arena.
Si ens concentrem en la variació experimentada pels preus entre el 2015 i el 2016 –Gràfic 2b–, veiem que els establiments situats a primer línia han experimentat un elevat creixement, però que aquest és comparable al que mostren els més endarrerits sempre que es trobin relativament pròxims a la platja. Els establiments allunyats de la platja, en canvi, han vist reduir-se els seus preus el darrer any.
A nivell de tot el Mediterrani, sembla que els turistes que cercaven unes vacances de sol i platja a Tunísia o Egipte han optat per dirigir-se a les destinacions més reconegudes del Mediterrani Nord centrant la seva demanda en els establiments de baixa categoria els quals, en resposta a una poderosa i inesperada demanda, han incrementat notablement els seus preus. Creiem que bona part de l’increment dels preus registrat a Eivissa obeeix a aquesta desviació de demanda, però les xifres no acaben de quadrar. La nostra illa d’Eivissa presenta un factor diferencial: els turistes que vénen atrets per l’oferta d’oci nocturn també mostren una marcada tendència a elegir allotjaments de categoria baixa. Addicionalment, els hotels de cinc estrelles eivissencs registren una notable pujada de preus que no té paral·lel a la resta d’illes mediterrànies, la qual cosa és una tendència específica de la nostra illa.
El problema radica en què les nostres dades són relativament "asèptiques" i indirectes; procedeixen íntegrament d’Internet i no poden complementar-se amb un coneixement directe de les intencions dels visitants. Per identificar-les seria necessari preguntar directament els turistes a través d’enquestes específicament dissenyades amb aquest objectiu, una tècnica que resta totalment fora de les nostres possibilitats. Això vol dir que només podem realitzar interpretacions més o menys justificades de les dades recollides.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.