OPINIÓN | Joan Carles Cirer, doctor en Economia

Un mercat turístic dual (III)

| Eivissa |

Valorar:
preload
Gràfic 1. Trajectòria de l’estada mitjana a les illes Balears entre l’any 2000 i el 2016. Font: Instituto Nacional de Estadística.

Gràfic 1. Trajectòria de l’estada mitjana a les illes Balears entre l’any 2000 i el 2016. Font: Instituto Nacional de Estadística.

12-03-2017

Una part de l’illa d’Eivissa s’està especialitzant en rebre turistes que venen atrets per la seva oferta d’oci nocturn. Aquest és un fet que genera conseqüències ben evidents sobre l’oferta turística: una especialització que ja comprovàrem en els dos articles anteriors d’aquesta sèrie. Ara anem a veure com afecta aquesta especialització a alguns dels aspectes globals del turisme eivissenc.

Realitzarem la primera part de la nostra anàlisi concentrant-nos en dues variables: l’estada mitjana i el lloc on s’allotjen els turistes.

Pel primer cas, per a les estades, disposem de les dades que ens ofereix l’Instituto Nacional de Estadística que distribueix les illes Balears en quatre espais: Palma-Calvià, Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera. Com que només ens interessa la temporada turística hem utilitzat únicament les mitjanes de les dades dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de cada any. Els resultats han estat representats en el primer gràfic.

Aquesta sèrie té l’avantatge d’oferir dades de llarg termini, s’inicia l’any 2000, de manera que podem comprovar com ha anat baixant l’estada mitjana a les nostres illes de forma continuada. Es tracta d’un fenomen general, que se sol lligar a la reducció de les tarifes aèries dels darrers anys que ha permès, a un nombre creixent d’europeus, realitzar dos o més viatges per any a diferents destinacions. Com els dies de vacances no han pujat, llavors no queda més remei que reduir el nombre de dies que s’està a cada lloc. Fins aquí res d’especial per a Eivissa, ja que es tracta d’una tendència que podem trobar a moltes altres destinacions mediterrànies.

El que ens interessa més a nosaltres es veure com a la trajectòria de les dades eivissenques els anys 2002-2003 era indistingible de la de Mallorca i Menorca i com a partir de 2004-2005 la tendència eivissenca comença a separar-se i s’associa a la de Palma-Calvià. Cal assenyalar que aquesta última demarcació inclou la destinació Magalluf-Palma Nova que és la més coneguda com a centre d’oci nocturn a l’illa de Mallorca.

A partir del 2007 la tendència s’estabilitza i ja ens mostra dos models ben diferents. A Mallorca i Menorca l’estada mitjana es manté als voltants dels set dies mentre que a Palma-Calvià i a Eivissa-Formentera baixa fins als sis. Ara bé, això nomes fins al 2012, ja que aquell any les Pitiüses reiniciaren la seva particular davallada i la darrera dada és especialment baixa, 5,1 dies d’estada mitjana, quasi 1,5 dies per sota de la mitjana balear.

En el gràfic 2 tenim unes altres dades també vinculades al nombre d’estades, però en aquest cas referides al tipus d’establiment on aquestes han estat realitzades. Dissortadament no disposem d’una sèrie tan llarga com l’anterior i el repartiment geogràfic es limita a diferenciar per illes. –les dades de Formentera, es aquest cas, apareixen sumades a les dades d’Eivissa–.

A totes les illes es registra una caiguda en la proporció de turistes que contracten la seva estada a un hotel o establiment similar, però la disminució presenta ritmes diferents a cada illa. En el cinc anys presentats a Mallorca i Menorca aquesta proporció s’ha reduït en un 8-9% mentre que a Eivissa-Formentera la reducció ha estat d’un 14%.

En els primers anys de la present dècada semblava que existien dos models que caracteritzaven el format de les estades turístiques: el mallorquí i el vigent a les illes menors: Menorca i Eivissa-Formentera. Tots dos models compartien la progressiva reducció de la importància dels hotels respecte al lloguer d’habitatges o l’estada a habitatges propis o d’amics però Mallorca mostrava una superior resistència. Al 2013 només la meitat dels visitants de Menorca i Eivissa-Formentera s’allotjaven a hotels, mentre que a l’illa gran aquesta proporció encara era d’un 68%.

L’any 2013 marca una clara inflexió: a partir d’aquella temporada Menorca començà a recuperar terreny respecte a Mallorca i Eivissa-Formentera continuen cedint-lo de manera que sembla que les Balears abandonen el model bipolar i s’encaminen cap a una divisió en tres models ben diferenciats. L’escàs espai temporal abraçat per aquesta estadística no permet treure gaires conclusions i, a més a més, la trajectòria eivissenca mostra unes oscil·lacions difícils de comprendre per als dos darrers anys –desconeixem les dades tècniques de l’estadística–.

Sospitem que una part d’aquesta seqüència irregular està motivada per la presència dels anomenats “cases i pisos turístics”, habitatges llogats als visitants europeus fora dels circuits comercials tradicionals que cada vegada tenen una presència més notable. També pensem que aquesta nova variable té alguna correlació amb la profunda caiguda que mostra l’estada mitjana a Eivissa per a l’any 2016 –darrera dada que apareix en el Gràfic 1–. En qualsevol cas es tracta de fets nous que les estadístiques oficials, ara mateix, són incapaces de recollir de forma fidedigna, ja que estan pensades per a situacions més tradicionals i estables.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.