Opinión/Bernat Joan i Marí

Europa: D’avantguarda a balneari

| Eivissa |

Valorar:

Si una cosa va fer el Renaixement, a més de posar la persona humana al centre del món i maldar per substituir l’integrisme teologista, va ser fornir una nova dimensió d’Europa, i fer del nostre continent la part més dinàmica del Planeta. Aquest fet, naturalment, presenta les seues llums i les seues ombres. Perquè alhora que intentàvem descobrir com era el cos humà i que començàvem a investigar en diverses ciències tot intentant dominar la natura, per posar dos exemples, ens dedicàvem a espoliar continents sencers, a sotmetre poblacions indefenses utilitzant la violència i a expandir el colonialisme. Érem els mateixos europeus que al mateix temps fèiem una cosa i fèiem l’altra. Des d’una perspectiva liberal, no fa falta dir-ho, sempre hem de tenir en compte que cada època té les seues parts fosques i els seus punts brillants. I seria absurd pretendre algun tipus de perfecció en l’acció de les coses humanes.

Després una sotragada barroca i barroera, vàrem saber fer néixer entre nosaltres la Il·lustració, filla de l’Humanisme. I la Il·lustració va servir de base per a la democràcia, per a l’expansió liberal de l’economia i per a la defensa dels drets humans. D’alguna manera, tots aquests elements van plegats, i no es poden entendre separadament, sense una interconnexió clara entre tots ells. Crec que aquesta interconnexió, necessàriament, dura fins als nostres dies. Europa, una vegada més, era l’avançada del món.

I hem de dir, també, que Europa ha constituït l’avançada del món en això que se’n va dir l’Estat del Benestar. L’Europa nòrdica ens va ensenyar que l’exclusió social és dolenta per al conjunt de la societat, que les persones humanes són per sobre de tot persones (independentment de la contribució que facin al comú), que tothom té dret a sanitat, a educació, a un sostre davall el qual aixoplugar-se. Encara avui, Europa, que representa no res dins el producte interior brut mundial gasta el cinquanta per cent dels diners del planeta en protecció social.

Però, i aquí començ a interrogar-me en veu alta, hauríem de poder determinar de manera més o menys cientíica, en quina mesura la protecció social (a què justament sembla que aspiràvem) ens ha convertit en una mena de balneari, mentre d’altres racons del planeta es van despertant i ens van passant la mà per la cara en molts d’aspectes en què Europa ha estat pionera durant el darrer mil·lenni.

Mentre Europa és avui una mena de vellet assistit, que no té gaire cosa a dir en el context mundial, perquè no està unida i no pot parlar amb una sola veu, hi ha potències que es desvetllen de manera ufanosa i palesa. I no em referesc als Estats Units d’Amèrica, que continuen sent una mena d’Europa transplantada a una altre continent i basada fonamentalment en els principis del liberalisme. Sinó, per exemple, en la Xina, un país on la manca de democràcia és absoluta i el respecte pels drets humans molt minso, però on s’investiga i es treballa en tecnologia punta, on amb un sistema educatiu general desastrós se saben fer florir universitats que investiguen en temes d’una finesa absoluta, on Huawei passa la mà per la cara als gegants de la comunicació d’arreu del món… La Xina respira optimisme i determinació, malgrat les ombres que l’acompanyen. I què diríem de l’Índia, el paradigma de la desigualtat entre la gent, el país de les castes i dels pobres, que alhora es troba a l’avantguarda mundial en la innovació informàtica! A l’Índia també hi ha, enmig de molta misèria, molt d’optimisme. I, segurament, aquest fet es produeix perquè hi ha molta gent que aspira a construir-se a si mateixa sense un estat, sense uns poders públics, que l’hagin de protegir. Els hindús assumeixen les seues responsabilitats, i n’hi ha que no dubten que seran a la capçalera del món mundial a l’hora de dur endavant els seus projectes innovadors. També, sense cap mena de dubte, s’està desvetllant Rússia, una vegada passada la ressaca de la desaparició de la Unió Soviètica. I el Brasil, malgrat l’elecció d’un personatge com en Bolsonaro per dirigir el país. La societat ultraliberal permet que les coses rutllin per molt catastròfic que sigui el goven.

La majoria de les potències emergents tenen en comú la manca de democràcia o la poca qualitat de la democràcia que s’hi practica. I Europa, bressol de la democràcia, s’ha adormit mentre els altres s’espavilaven. Què hem de fer per desvetllar aquesta Europa nostra i tornar a posar una altra escala de valors al centre del món?

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.