Opinión/Bernat Joan i Marí

L’Europa que ve

|

Valorar:

La sortida del Regne Unit, novament ajornada, si s’acaba produint (que tot apunta que sí), serà un desastre per al conjunt de la Unió Europea. I no només perquè se’n separi una part, que ja és prou què, sinó bàsicament per la part que és. Es tracta d’un dels estats més grans, més poblats, amb una economia més potent i, cosa encara més remarcable, és l’únic estat de la Unió Europea que funciona com una democràcia des del segle XVII. La democràcia més antiga d’Europa se’n va de la Unió Europea. No sé si avui, per molt que ho puguem veure, estam en condicions de copsar la magnitud del desastre.

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea, a banda de la pèrdua que suposa per la tradició democràtica esmentada, també té un impacte important en el moviment dels eixos que configuren l’espai on es prenen les decisions. Fins ara, hi ha hagut un eix del nord, format bàsicament per Berlín i Londres, amb l’adhesió subsidiària dels països del nord d’Europa, de caire més liberal, més avançat, més respectuós amb la diversitat i segurament amb més sinceritat europeista. I hi ha un eix del sud, que engloba Madrid i Roma, però que sovent compta amb el suport de París, que està més empeltat de jacobinisme, que no es creu gaire la divisa d’unitat en la diversitat i que pren com a model l’Europa dels estats, per damunt dels futurs Estats Units d’Europa, o d’una Europa federal. L’Europa federal se la creu molt més Alemanya que cap altre dels estats grans de la Unió Europea.

Des que això del Brèxit va endavant, la pugna entre París i Berlín s’està decantant a favor de París. I no perquè el volum de París sigui superior al de Berlín, en aquesta Europa de velocitats diverses, sinó perquè ara París compta amb dos aliats de primer ordre, que són Roma i Madrid. Dit d’una altra manera, amb el Brèxit, la construcció europea només pot empitjorar. I no només per la sortida de Londres, sinó pel fet que la concepció europea d’Alemanya quedarà clarament en minoria davant aquest nou eix París-Madrid-Roma.

Al Regne d’Espanya, de dubtós europeisme, la sortida del Regne Unit li va molt bé, perquè s’assegura el domini d’una visió d’Europa que és contrària al dret d’autodeterminació, contrària al federalisme europeu i, per tant, partidària de mantenir els vells estats del segle XIX d’acord amb els mateixos paràmetres que han funcionat fins ara. En aquest context, es poden fer barbaritats com ara prendre decisions sobre infraestructures que van en contra del funcionament de l’economia. És el que està passant en la qüestió de l’establiment de la línia de tren de gran velocitat entre Barcelona i València, l’anomenat Eix Mediterrani. El Parlament europeu fa més d’un any que ha votat aquesta infraestructura com a prioritària, perquè resultaria beneficiosa per a l’economia, no només per a la de l’Eix Mediterrani, sinó per a l’europea en general. A Espanya, emperò, guanya la idea que millorar les connexions entre València i Barcelona no convé a “l’interès nacional”, encara que sigui un handicap extraordinari per al normal desenvolupament econòmic.

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

El Llanera solitario
Hace 14 días

PESIMISTA...

Valoración:0menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1