Les paraules sostenibilitat i medi ambient han de ser compromisos reals per part de totes les institucions públiques de les Illes Balears. | Pixabay

Dia 24 de setembre, sortia publicat a la premsa local que una de les emissores musicals més escoltada al nostre país havia escollit ses Illes Balears per a celebrar el seu concert anual. A la notícia, l’organització anunciava que tot el territori balear podria gaudir de quaranta dies de música a través de concerts i espectacles en llocs emblemàtics escollits pel seu valor patrimonial, cultural i històric. A més, l’organització recordava que la sostenibilitat i el medi ambient en serien també protagonistes amb l’objectiu de promoure «un canvi real i molt necessari per a la conservació del planeta».

Dia 15 de novembre i, de nou a través de la premsa, es sabia que tal esdeveniment musical havia estat subvencionat amb més d’un milió d’euros per part de diferents institucions públiques entre elles, el Govern Balear qui hauria aportat 580.000 euros a través de l’impost de turisme sostenible (ecotaxa), el Consell Insular d’Eivissa (50.000 euros) o l’Ajuntament de Vila (25.000 euros). S’ha sabut també que el Consell de Formentera es va negar a participar amb sou públic i no van aportar cap euro.

Davant aquests fets, són molts els dubtes, i, per tant, moltes les preguntes que em faig: per exemple, podria preguntar als nostres polítics i polítiques, tan esplèndids i generosos quan són sous de tothom, a part del macroconcert al Palma Arena celebrat dia 12 de novembre, on són els concerts emblemàtics que anunciaren que farien? Quan, on i quines van ser les activitats mediambientals realitzades per conscienciar i insistir que el canvi climàtic és una amenaça evident i real i que calen reaccions a tots els nivells per a minimitzar els seus efectes? Per què un concert patrocinat pel Govern de les Illes Balears, al photocall per on passaren totes les celebrities i estaren presents tots els mitjans de comunicació només hi havia el nom de Mallorca? Podria preguntar per l’únic esdeveniment celebrat a Eivissa: un sopar pagat amb sous de tothom però exclusiu per afortunats i afortunades de sempre. Podria preguntar també si ja es pot consultar al Portal de Transparència del Govern la justificació euro a euro d’aquesta actuació pública i poder demostrar a la ciutadania si la gestió econòmica és realment responsable? El Sr. Negueruela, Conseller de model econòmic, turisme i treball, ha estat un dels més ferms defensors de l’esdeveniment perquè va dir que «permetria retornar a les illes una important xifra de sous». Sap ja quants de sous han retornat? Amb què s’invertiran? Si quedarà tot a sa capital balear (no seria mica estrany) o si hi haurà alguna sobra per Eivissa i la resta d’illes? Podria també preguntar al Sr. Miquel Mir, Conseller de medi ambient, o al seu grup polític i soci de govern, tots tan mediambientalment correctes (almenys de paraula), quina opinió els mereix tot plegat?

Podria seguir preguntant però no ho faré perquè vull poder aclarir que entenc perfectament que s’hagin d’introduir iniciatives per a reactivar l’economia d’una de les Comunitats Autònomes més castigades per la pandèmia però sempre fent-ho sense menysprear ni oblidar les polítiques i inversions en matèria mediambiental, vitals per a garantir el benestar de les persones que vivim a ses Illes i també de les que ens visiten.

La veritable transició cap a unes illes sostenibles i el veritable compromís en favor del fràgil i maltractat territori no haurien de ser paraules per omplir un programa electoral o titulars de les cloendes als congressos autonòmics dels diferents partits polítics. Les paraules sostenibilitat i medi ambient han de ser compromisos reals per part de totes les institucions públiques de les Illes Balears i on, el Govern de les Illes Balears, a través de l’impost sostenible, hauria de ser el referent a seguir invertint en iniciatives, col·lectius i/o empreses que sí entenen la sostenibilitat com una forma de fer i de ser.

Sr. Negueruela, abans de subvencionar a un business show com el que vostè i el seu govern han subvencionat, a Eivissa, per exemple, es podria haver premiat amb incentius o ajuts a tots els col·lectius que lluiten davant adversitats (pandèmia, pujades inadmissibles de l’energia i combustibles, ...) i que lluny de rendir-se, innoven de forma respectuosa, col·lectius com el del sector primari que a part de lluitar contra la desaparició d’una professió plena de vocació i molt sacrifici, aposten per produccions ecològiques eliminant l’ús de plaguicides i altres tòxics letals per a la vida, que aposten pels productes de temporada, de proximitat o Km 0, reduint així emissions de CO2, el nostre «enemic» a combatre, col·lectius que fan possible que puguem gaudir i difondre plats tan emblemàtics del nostre patrimoni gastronòmic com són el bullit de peix, es sofrit pagès o s’arròs amb gerret i pinya de col; col·lectius i també persones particulars que ajuden a conservar i mantenir el nostre paisatge (feixes llaurades, parets de pedra seca conservades, arbres esporgats, ...) el que connecta present i futur amb ses nostres arrels i humils orígens i que tan vos agrada als polítics mostrar als videos o pòsters promocionals de les fires de turisme; col·lectius i associacions que sense ànim de lucre o de forma voluntària promouen l’estima i respecte de l’entorn a través de l’educació ambiental per sumar esforços pel canvi «local» que ha d’arribar si volem el canvi global que salvi casa nostra, casa de tothom: el planeta Terra.

Per acabar afegir que un Govern que treu pit de ser un govern d’unes illes sostenibles però està mans plegades mentre desapareix sa sargantana pitiüsa, permet que el Centre d’interpretació del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera i el Centre d’interpretació des Amunts continuïn tancats o que hi hagi només dues educadores ambientals per atendre a totes les escoles i centres educatius d’Eivissa i Formentera, és un Govern que decepciona, que es contradiu; és un govern que no té credibilitat ni paraula; és un Govern que enganya (a residents i a turistes), és, en definitiva, un enemic insostenible que hauria d’aprendre a fer autocrítica i rectificar si vol perdurar en el temps.