Na Francisca Ribas Tur, de Can Graó va néixer a Can Puvil, a Sant Josep, l’any 1936. Allí va créixer junt amb la seva gran família, encara que el major, Pep, i únic home dels nou fills que van tenir els de Can Puvil, va morir durant la Guerra Civil. Com la majoria de persones de la seva generació, durant la seva infància, li va tocar conèixer els anys difícils de la postguerra.
Uns anys que manté intactes la seva memòria: «Van ser uns anys molt cruels. No hi havia menjar, no hi havia roba, ses botigues estaven buides... es que no hi havia res!. Només hi havia misèria», descriu Francisca. Així i tot, a base de molta feina per part de tota la família, el de Can Puvil van poder esquivar la misèria.
Francisca Ribas Tur, de Can Graó.
El pare treballava la temporada a la salinera, «a s’estiu treia sal i, quan ja l’havien tret tota feia patró d’una barcassa de ses que la portaven als barcos grans». Tal com explica na Francisca, «cada dia anava i tornava caminant des de Can Puvil (just devora Can Jordi) fins a Ses Salines. Sortia de casa de matinada, a les cinc d’es matí. Per a quan havia sortit es sol ja havia de ser a Sa Canal, i no tornava fins que es Sol havia caigut. Arribava a casa més tard de les 12 de sa nit. Quasi no el veiem».
Tal com explica na Francisca, tota la família ajudava a sa mara en ses feines, tant de casa com a s’hora de mantenir «un hortet que teníem a Sa Torrentera, anant cap a Es Cubells». Sa primera feina que recorda haver fet na Francisca era de pastora, «durant els matins cuidava ses ovelles i, per ses tardes, anava a escola a Es Coll d’es Jondal, a Es Cremat d’en Guerxo. Érem prop d’una quarantena de boixos i boixes».
La feina al camp va ser la seva activitat principal fins a l’arribada del turisme, «fins llavors, no hi havia guanys en res, més que cosint ‘punt canari’. Quan van arribar es turistes sa cosa va canviar molt. Es va obrir una llum. Jo vaig estar treballant 36 anys a uns apartaments, fins que em vaig jubilar».
Quan tenia 23 anys na Francisca va conèixer en Vicent Graó a sa botiga de Can Jordi. Varen festejar durant 14 mesos fins que es van casar. D’aquest matrimoni va néixer el seu fill, Vicent, que l’hi ha donat es seus dos nets, Pau i Mar. «Sempre m’havia fet molta il·lusió poder veure créixer a es meus nets i, gràcies a Déu (o a qui sigui), ja he pogut veure com en Pau ha sortit a estudiar fora i na Mar hi anirà l’any que ve».
Na Francisca, avui en dia també manté intacta la seva activitat, al seus 87 anys, mantinguent i cuidant el seu hort, on sembra tot l’any patata o ceba, per exemple, encara que, com ella mateixa diu, «vaig més enrollada que un gantxo». També es cuida d’es seus animals, «tres ovelles, tres anyells i un mascle, que el tinc a part perquè no vull que en facin més de moment», ella tota sola des de fa vuit anys, quan el seu marit, Vicent, va faltar.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.