«Per arribar als 100 anys encara hauré de menjar moltes sopes de pa»
Catalina Escandell, de Can Joan d'en Gall, és l'única dona vestida de pagesa que queda a Sant Llorenç
Maria Riera: «No vaig aprendre a anar en bicicleta perquè llavors les dones no podíem aixecar la cama»
Na Maria Riera Serra va néixer al poble de Santa Agnès de Corona l’any 1927, concretament al casament conegut com a Can Casals, a la vénda de Sant Gelabert, i recorda molt bé les cases vesines: Can Miquel d’en Vent, Can Francolí, Can Miqueló, «que ara és d’un altre amo»; Es Terç, Can Toni d’en Jaume, Can Davall Puig i Can Jaume.
Enrique Torres: "Cada matí anàvem a Can Pou a prendre un café amb llet i una ensaïmada"
N’Enrique Torres Riera (Eivissa, 1930), el primer convidat de ‘Sa cadira des majors’ d’aquesta temporada, és conegut a Vila, on va néixer, amb el malnom de Manyà o Castelló, mentre que a Sant Jordi, on va créixer i viure, el coneixen com a Tonió.
Enrique Torres: «Cada matí anàvem a Can Pou a prendre un cafè amb llet i una ensaïmada»
También puedes ver la entrevista en TEF TV aquí
No vaig aprendre a anar en bicicleta perquè llavors les dones no podíem aixecar la cama
Na Maria Riera té 91 anys, va néixer a Can Casals de Santa Agnès de Corona i es va casar a Buscastell.
Maria Riera: «No vaig aprendre a anar en bicicleta perquè llavors les dones no podíem aixecar la cama»
Na Maria Riera té 91 anys, va néixer a Can Casals de Santa Agnès de Corona i es va casar a Buscastell.
Enrique Torres: «Cada matí anàvem a Can Pou a prendre un cafè amb llet i una ensaïmada».
Enrique Torres: «Cada matí anàvem a Can Pou a prendre un cafè amb llet i una ensaïmada».
Enrique Torres: «Cada matí anàvem a Can Pou a prendre un cafè amb llet i una ensaïmada»
Enrique Torres: «Cada matí anàvem a Can Pou a prendre un cafè amb llet i una ensaïmada».
- Una familia de Ibiza se deshace de su rebaño de ovejas por los brutales ataques de perros
- Guardias Civiles creen que hay «un antes y un después» tras ser embestidos por una patera taxi en Formentera
- El hijo del vecino de Ibiza desaparecido en Portugal va en búsqueda de su padre
- El infierno diario de tener okupas: «Me han amargado la vida; lo vendo todo y me marcho de Ibiza»
- «Dijo que los alemanes no se comen las cabezas de pescado y se fueron sin pagar»