Educació i esperança:

Durant aquest curs he lluitat colze amb colze amb la resta del professorat, per donar una formació i una educació digne al nostre alumnat, moltes vegades lluitant contra vicissituds socials força complexes, més enllà de les nostres possibilitats immediates. És cert que no hem arribat encara a l’excel·lència acadèmica en molts de casos, però estem molt vius, no ens rendim i anem millorant de manera franca i amb determinació pas a pas.

Enguany he aprés especialment una cosa, que crec que no oblidaré: esperança, esperança a prova de contrarietats; en definitiva, esperança que la feina sostinguda que es fa amb les persones dona resultats sorprenents.

Per aquesta valuosa lliçó apresa que m’emporto, voldria agrair a tots els meus companys, en especial a Nancy Soriano del Departament d’Orientació, per la seva absoluta determinació a millorar les possibilitats del seu alumnat. Per suposat, també a tot l’Equip Directiu del centre, encapçalat per Mª Teresa Marí Vich, per donar totes les facilitats possibles per a la difícil tasca que tenim encomanada. Particularment, el meu reconeixement a les Caps d’Estudis Ana Maria Guasch Simó, Raquel Checa Cano, i Cristina Ortas Calvo i, per aguantar tot el que aguanten, per tota la feina que fan i per tenir sempre una paraula d’ànim amable en totes les circumstàncies.