La situació institucional del català constitueix l’anomalia més gran que podem trobar en el si de la Unió Europea. No hi ha cap altra llengua a Europa, cap ni una, que comptant amb nou milions de parlants no sigui oficial de l’Estat. De fet, la següent en nombre de parlants a no ser oficial de cap estat de la Unió no arriba al milió de parlants habituals. La no oficialitat del català, idò, a nivell europeu, és l’anomalia més gran... multiplicada per nou! Aquesta anomalia europea existeix, emperò, perquè tenim una anomalia prèvia, en aquest cas espanyola. El català no és considerada com a llengua oficial de l’Estat.
En condicions normals (i, en dir normals, vull dir estadísticament habituals), el català seria, juntament amb el castellà, llengua oficial de l’Estat espanyol. Però no: el Regne d’Espanya compta amb un model lingüístic desigualitari. En aquest model lingüístic, el castellà és considerada l’única llengua oficial de l’Estat. I la resta, innominades, ho poden ser tot just de les seues respectives «comunitats autònomes». Que una d’aquestes llengües es parli de manera majoritària a tres comunitats autònomes i a dos més sigui una minoria lingüística no hi fa res. No és oficial de l’Estat. L’aritmètica parlamentària ha forçat un acord perquè el català sigui una llengua que es pugui parlar habitualment al Congrés dels diputats i se n’ha demanat l’oficialitat a Europa. Coses de necessitar els independentistes catalans! Si la cosa no depengués de l’aritmètica parlamentària, fa molts anys que tant el PSOE com el PP haurien pogut optar perquè el català/valencià es parlàs lliurement al Congrés o per demanar-ne l’oficialitat a Europa. I fins ara no havien decidit de fer-ho. En la mateixa línia, PP i Vox de València no han dit gall ni gallina fins que ha sortit la qüestió, forçada per les negociacions per al futur estadant de la Moncloa, i ara demanen que s’hi inclogui el «valencià». Des del meu punt de vista, es pot incloure el terme, sempre i quan quedi clar que no és diferent del «català» ni aparegui, com ocorre ara mateix als webs de molts ministeris, en dues pestanyes diferents. És tan fàcil com que la denominació sigui català/valencià.
La paradoxa, en el nostre cas, és que, mentre el català/valencià guanya posicions tant a les institucions espanyoles com a les europees (o està en camí de guanyarn’hi), en va perdent a nivell local.
Perquè els mateixos que reclamen que el «valencià» sigui usat normalment al Congrés dels diputats (supòs que mentre no els obliguin a ells a usar-lo), fan tot el possible per rebaixar-ne la seua situació a l’ensenyament, el fan innecessari a la funció pública al País Valencià o l’amaguen a les Corts Valencianes en les seues intervencions. El mateix ocorre a les Illes Balears. Mentre la nostra llengua progressa al Regne d’Espanya i a la Unió Europea, retrocedeix, sense pal·liatius, al Parlament de les Illes Balears (on han posat al capdavant un president que, en públic i de sentides meues, només usa l’espanyol), a la funció pública nostrada (ja ha sortit el decret que elimina el requisit de català per a l’àmbit de la Sanitat, sense anar més lluny), etc. Servidor és del tot partidari (i així ho porta escrivint fa més de quatre dècades) que el català es pugui usar normalment a totes les institucions de l’Estat (Congrés dels diputats, Senat, consell de ministres del govern espanyol, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Audiència Nacional, Exèrcit, comandament de la guàrdia civil i de la policia nacional, etc), a les de la Unió Europea (Parlament europeu, Consell de Ministres de la Unió Europea, Comissió Europea, Europol, etc) i a tot arreu. (Per cert, a l’ONU el català ja hi és present des de fa temps, per mor de la presència d’Andorra).
Però, sobretot, som partidari que els governants mostrin una coherència interior amb aquests avenços a nivell internacional. Per- què, si el català s’usa en un vint per cent de les intervencions (posem per cas) del Congrés dels diputats, s’hauria d’utilitzar en un cent per cent de les intervencions del Parlament de les Illes Balears. Perquè, si el pot parlar un ministre en les seues funcions, l’haurien de fer servir tots els consellers del nostre govern sense cap tipus d’empatx ni de problema. Perquè, si l’ensenyen a universitats d’arreu del món, hauria de ser la llengua totalment prioritària a totes les facultats de la Universitat de les Illes Balears. I hauria de ser la llengua habitual a tots els centres educatius de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. I hauria de constituir un requisit, i no un mèrit, per a qualsevol àmbit de la nostra funció pública. Com ho és el castellà a Castella-laManxa, per fer una comparació fàcil i del tot elemental.
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
A veure, Javierrico, a) si utilitzàs els cens per referir-me als parlants, seríem 12.5 milions (que és la població que hi ha censada al territori dels Països Catalans). b) El femení català de 2 és dues i dos. Ambdues formes són correctes. Hauries d'apuntar-te a una classe de català, i així n'aprendries tu. Potser... c) Discutir la qualitat de persona a un altre humà és cosa pròpia de nazis. Supòs que tampoc no ho sabies. Ah! I porta't com un nen educadet i, si vols tornar a replicar-me, fes-ho en la llengua comuna.
Subsano que se escribió pues, pero era que luego escribiste dos veces dices. Y la primera dos y luego dues. Que idioma hablas tú? El que te inventas o el que no sabes, o el que mezclas? Un saludo artista
Para empezar de donde sacas 9 millones de parlantes del catalán luego el valenciano y en baleares es catalán,ibicenco, mallorquín,menorquín? De dónde salen repito 9 millones de parlantes? De los empadronados? Para reírse colega. Pero antes de enviar está columnita bazofia, revisala, primero dices dos. Y luego dos veces dices pues. Madre mía qué pena das. Un requisito el catalán en baleares? Que yo sepa un médico, nos salvará la vida sea inglés, alemán de Houston, medio inconsciente le preguntarías si habla catalán para que te salve la vida? Hipocresía. País valenciano, a mi me enseñaron, comunidad valenciana. Y el ejemplo de castilla la mancha ya es de premio princesa de Asturias a la absurdez, qué pena das con esto que te da de comer. Imponer tus ideologías sin ser persona. En la vida hay que avanzar sin poner trabas, y todo el mundo se entiende sin hablar el mismo idioma pero nos hacemos entender, eso fue es y será así. Catalán....por favor... 9 millones de parlantes, vaya tela lo que hay que leer. Socialista sin más. Y así le fue a las baleares. Yo no soy de nadie pero si coherente con las gestiones tan mal hechas
Cómo no envidiar a Palau y Quer en su retiro de Es Vedrá @sr Bernat, tras cuestionarnos usted incansablemente, durante tantas décadas, sobre las posibles lenguas del loro Cunegundo, o si nuestros indígenas deberían pasarse al nheengatu estándar derivado del tupinambá del s XVI (?)...o incluso cómo no sucumbir a la tentación de repartir flautas a diestra y siniestra en el intento de que, como Egberto Gismonti en el alto Xingu, nuestros lamentables políticos compartan, por fin,una lengua franca común y una melodía provechosa, evitando de paso timarnos a todos haciendo pasar la cuestionable necesidad de unos pocos por virtud (?)...
Baleares al igual que Cataluña o el País Vasco, no serían lo que son hoy. Sin los emigrantes que a lo largo de los años han dado su trabajo y esfuerzo em esas comunidades. Ya está bien de hacerse los mártires porque supuestamente aportan más al presupuesto nacional, sin los antes mencionados esto no hubiera sido posible. Por lo que se les debe mucho.
Que pesaditos con reclamar algo que no tiene sentido, que está trasnochado y que ni la UE reconoce. Solo os falta decir como en tiempos al exfamoso lendakari Vasco, que tenéis un adn distinto..... Esto es el inicio de otro tipo de nacional socialismo......