Noticias de Bernat Joan i Marí Periódico de Ibiza y Formentera

Fa exactament una setmana i un dia que va tenir lloc un dels esdeveniments més greus per al sistema cada vegada menys democràtic que patim a la nostra societat.

La diplomàcia espanyola es deu poder comptar entre les més ineficaces del planeta. Els ambaixadors i les ambaixadores del Regne d’Espanya l’estan vessant contínuament, en les actuacions públiques que transcendeixen entre nosaltres.

Avui, dins la política lingüística europea, tenim com una mena de separació clara en llengües de dues divisions diferents.

Som a la recta final de les eleccions al Parlament europeu, absolutament tapades per les eleccions municipals i autonòmiques (a les comunitats no autònomes dites autònomes), unes eleccions que s’hauran caracteritzat, bàsicament, perquè no s’ha parlat d’Europa.

Que el Brèxit seria una mena de calvari per a tothom ja estava més que comptat, en el moment en què els anglesos varen decidir-lo.

La crisi desencadenada a Veneçuela ens ha retornat el tuf de Guerra freda, una flaire que ja feia molts anys que no sentíem, però que devia estar encara soterrada sota les cendres.

El terme hebreu “lashon hara” es vendria a traduir per “llengua demoníaca”, i fa referència a les mentides que poden sortir a través de les mitges veritats, o de les formulacions esbiaixades de comentaris que tenen com a intenció amagar els fets reals.

La construcció europea resulta fonamental per trobar una sortida digna a un conflicte com el que enfronta Catalunya i Espanya.

El creixement dels populismes i dels nacionalismes d’estat, arreu de la Unió Europea, està posant seriosos dubtes sobre el futur d’Europa com a projecte polític

Diumenge passat vàrem tenir ocasió d’assistir, al Palau de Congressos de Santa Eulària del Riu, a la posada en escena de l’obra Rostoll cremat, de Toni Gomila.