Europa: l’hora de la imaginació
Que el Brèxit seria una mena de calvari per a tothom ja estava més que comptat, en el moment en què els anglesos varen decidir-lo.
Bernat Joan i Marí
Tuf de Guerra Freda
La crisi desencadenada a Veneçuela ens ha retornat el tuf de Guerra freda, una flaire que ja feia molts anys que no sentíem, però que devia estar encara soterrada sota les cendres.
Lashon hara
El terme hebreu “lashon hara” es vendria a traduir per “llengua demoníaca”, i fa referència a les mentides que poden sortir a través de les mitges veritats, o de les formulacions esbiaixades de comentaris que tenen com a intenció amagar els fets reals.
Majoria europeista
La construcció europea resulta fonamental per trobar una sortida digna a un conflicte com el que enfronta Catalunya i Espanya.
Europa: caure per aixecar-se
El creixement dels populismes i dels nacionalismes d’estat, arreu de la Unió Europea, està posant seriosos dubtes sobre el futur d’Europa com a projecte polític
‘Rostoll cremat’, de Toni Gomila
Diumenge passat vàrem tenir ocasió d’assistir, al Palau de Congressos de Santa Eulària del Riu, a la posada en escena de l’obra Rostoll cremat, de Toni Gomila.
Exèrcit europeu
Els populismes i els nacionalismes, a dia d’avui, fan que la idea d’Europa estigui cada dia més qüestionada.
Europotencial eivissenc
Fa una temporada que qui signa aquest paper està embrancat en la promoció de la idea que fa falta una Agència Europea del Multilingüisme, que serveixi per regular les relacions interlingüístiques a Europa, així com els fluxos d’ensenyament-aprenentatge de llengües a la nostra part del món.
Vigència de l’obra de Pompeu Fabra
Enguany es compleixen els cent-cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra, l’artífex de la normativització de la llengua catalana –amb la gramàtica normativa i el diccionari normatiu-, i els cent anys de la Gramàtica Catalana que funciona com a gramàtica normativa per a la nostra llengua des de l’any 1918.
Per un nou europeisme
La idea d’Europa no qualla ni dins la majoria de la població, a la nostra part del món, ni, molt especialment entre la gent jove. Hi va haver, cap a finals del franquisme, una joventut que confiava en Europa com a projecte de futur