Som a la recta final de les eleccions al Parlament europeu, absolutament tapades per les eleccions municipals i autonòmiques (a les comunitats no autònomes dites autònomes), unes eleccions que s’hauran caracteritzat, bàsicament, perquè no s’ha parlat d’Europa.
Que el Brèxit seria una mena de calvari per a tothom ja estava més que comptat, en el moment en què els anglesos varen decidir-lo.
La crisi desencadenada a Veneçuela ens ha retornat el tuf de Guerra freda, una flaire que ja feia molts anys que no sentíem, però que devia estar encara soterrada sota les cendres.
El terme hebreu “lashon hara” es vendria a traduir per “llengua demoníaca”, i fa referència a les mentides que poden sortir a través de les mitges veritats, o de les formulacions esbiaixades de comentaris que tenen com a intenció amagar els fets reals.
La construcció europea resulta fonamental per trobar una sortida digna a un conflicte com el que enfronta Catalunya i Espanya.
El creixement dels populismes i dels nacionalismes d’estat, arreu de la Unió Europea, està posant seriosos dubtes sobre el futur d’Europa com a projecte polític
Diumenge passat vàrem tenir ocasió d’assistir, al Palau de Congressos de Santa Eulària del Riu, a la posada en escena de l’obra Rostoll cremat, de Toni Gomila.
Els populismes i els nacionalismes, a dia d’avui, fan que la idea d’Europa estigui cada dia més qüestionada.
Fa una temporada que qui signa aquest paper està embrancat en la promoció de la idea que fa falta una Agència Europea del Multilingüisme, que serveixi per regular les relacions interlingüístiques a Europa, així com els fluxos d’ensenyament-aprenentatge de llengües a la nostra part del món.
Enguany es compleixen els cent-cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra, l’artífex de la normativització de la llengua catalana –amb la gramàtica normativa i el diccionari normatiu-, i els cent anys de la Gramàtica Catalana que funciona com a gramàtica normativa per a la nostra llengua des de l’any 1918.